Iniciaran el seu periple aquest estiu, com a molt tard, la primera setmana d'agost i viatjaran durant 10 mesos. Han hagut de fer diversos canvis i un d'ells provocat per l'augment de preu del gasoil que els duplicava gairebé el pressupost. D'Ordino van a Barcelona i allà amb barco, una cosa que no estava prevista. "Fins a Grècia ens gastaven uns 1.600 euros en gasoil", explica Nuri Soriano, cosa que "ens disparava el pressupost". Van decidir agafar el vaixell de Barcelona a Itàlia. Travessen aquest país i aniran amb una altra nau fins a Grècia. "El viatge comença realment a Grècia i el transport ens surt a menys de la meitat del que ens costava el gasoil. I això que som quatre". De Grècia aniran a Turquia i d'allà a Gèorgia, Azerbaidjan, Kazakhstan, i l'Uzbekistan. I d'allà a Mongòlia, Pakistan i l'Índia.
En aquests països el problema serà passar les fronteres. "Demanen un carnet de trànsit per assegurar-se que no et vendràs el cotxe. Has de deixar un dipòsit de diners, aquí, a l'Automòbil Club d'Andorra. No marxem amb un pressupost molt gran i anem força ajustades", explica la Nuri. Els fills seguiran les classes per mitjà d'un ensenyament a distància francès. "A França ja fa molts anys que existeix. Són menors i has de demanar permís al delegat d'ensenyament francès a Andorra".
La idea de fer la Ruta de la Seda sorgeix perquè el marit de la Nuri, en Narcís, és un enamorat de Marco Polo i dels viatges. L'any 2006 ja van fer el Marroc i Mauritània i volien fer una bona experiència amb els fills "perquè no deixa de ser que a Andorra estem en una bombolla i que poguessin veure altres cultures i altres formes de vida amb una obertura d'esperit. Ara estan a l'edat ideal perquè tenen 11 i 13 anys. No són ni molt grans, ni molt petits". La Nuri ha agafat una excedència a la feina i el Narcís ha plegat. La ruta de la seda va ser una ruta comercial i el principal nexe d’unió entre Orient i Occident durant gairebé mil anys. Creuava més de 40 països i s’articulava a través de camins que recorrien una tercera part del planeta al llarg de més de 6.000 quilòmetres on, de vegades, les carreteres s’elevaven fins a 3.000 metres d’altura o havien de sortejar obstacles com ara deserts o zones on l’hivern era especialment dur.
A més, els comerciants també havien d’esquivar revoltes i canvis en el control de certes regions (que afectaven directament la seguretat de les vies de comunicació) o les emboscades de bandits que assaltaven les caravanes i que, juntament amb les dificultats climàtiques, eren l’altre gran perill de la ruta. Per aquest motiu, la ruta es desdoblava en diversos punts: era la manera de garantir l’arribada de mercaderies.
Tot i que es coneix com a Ruta de la Seda, en realitat era una via per on circulaven tot tipus de mercaderies de luxe. De fet, en el seu moment no es coneixia amb aquest nom, sinó que va ser Ferdinand von Richthofen, un geògraf alemany de finals del segle XIX, qui la va batejar tal com la coneixem avui per l’alta demanda i el gran interès que despertava aquest teixit a Occident.
Comentaris (9)