Quan a un pacient se li fa un volant de desplaçament a Barcelona per qüestions d’urgència, les despeses del que es faci a la ciutat catalana estan totalment cobertes per la CASS. Però, la doctora d’aquest home ja el va avisar que portés diners en metàl·lic, i el metge que l’esperava, també. De fet, li’ls va reclamar, i ell els va abonar. La resposta de la seva doctora en demanar explicacions va ser que “ja li retornarien durant les pròximes visites”. Dels motius pels quals el va avisar de que tenia que pagar uns diners que realment no havia de pagar, res de res.
Cronològicament parlant, en primer lloc, i com és evident, a la persona que va presentar la queixa li diagnostiquen un despreniment de retina el 27 de febrer, i és derivat a la CASS per poder fer els tràmits i, així, acudir a Barcelona. Tot i que la intervenció havia de ser de caire urgent, no és fins al dia 2 de març que la doctora de la CASS li facilita el volant i li transmet el nom del professional que l’espera allà. En aquest moment, també li indica que “havia de portar diners en metàl·lic, per li l’oftalmòleg li demanava”. De camí allà, en cotxe propi i no en ambulància, aquest metge el truca personalment i li comunica, de nou, això mateix, diners en metàl·lic.
Segons explica aquest home, el doctor “no va aconseguir localitzar la seva lesió de retina”, però contacta amb un altre que si que la troba i el deriva ràpidament a l’hospital, on és operat aquella mateixa nit. Abans, però, el primer doctor ja li havia reclamat els diners sense factura, “ja que no sabia quina quantitat de material farien servir, però que ja li enviaria per correu electrònic”. Posteriorment, el demandant és informat que tota la situació mancava de gaire sentit, i que en cap moment se li havia de reclamar cap pagament per les gestions amb el doctor barceloní.
El Raonador explica que els tràmits fets per la metgessa de l’Àrea de Control Sanitari de la CASS es corresponien perquè pogués ser atès per un oftalmòleg d’Assistència Sanitària Col·legial, amb qui es té un acord de col·laboració. Per tant, la parapública reforçava la idea que “no era comprensible que l’oftalmòleg al qual se li va derivar cobrés res”. Però, a més, que en cap cas la doctora havia informat de la sol·licitud que li havia fet al seu pacient.
La resolució que es va prendre des de la CASS va ser posar els fets en coneixement del Grup Assistència Sanitària Col·legial per tal que intervingués “per a que una situació similar no es repetís”. Això sí, de la gestió de la devolució de l’import amb el doctor barceloní es van deixar en mans del pacient. Finalment, l’expedient es va tancar el 28 de setembre de 2020 en informar el reclamant que tot s’havia solucionat.
Comentaris (3)