“De què va això?”

La manifestació sorprèn els turistes de les principals avingudes però també alguns treballadors de les botigues

Comentaris

La coincidència de la manifestació amb el dia festiu de la Puríssima, amb la presència de nombrosos turistes ha provocat la sorpresa entre els vianants però també entre alguns treballadors de les botigues. Dos d'ells, han sortit d'una de roba i en castellà preguntaven "de què va això?".

Sonava per la megafonia de la plaça Coprínceps d'Escaldes-Engordany el 'Feliz Navidad' de José Feliciano però potser la cançó més adequada en aquell moment, abans de l'inici de la manifestació, era el '¿Qué será?' també popularitzada pel cantant de Puerto Rico. Calia saber quants assistents hi hauria, l'afectació de la pluja, d'aquest xim-xim que en castellà té una paraula ideal com és 'calabobos', i com es desenvoluparia la marxa. Potser l'efecte d'aquest plovisqueig ha fet que l'acte comencés puntual. Tant, que el líder socialdemòcrata, Pere López, s'hi ha afegit quan els manifestants recorrien els primers metres de l'avinguda Carlemany.

Els xiulets, les consignes i el desplegament policial i d'agents comunals han cridat l'atenció dels turistes. Alguns amb bosses de compres i dos o tres vestits d'esquiadors i amb els esquís a l'esquena. El repte per a la majoria -els espanyols- era llegir la consigna de la pancarta. N'hi havia amb certs problemes de comprensió lectora. "'Present' debe querer decir presente y 'futur' debe ser futuro" deien uns turistes vinguts de Saragossa quan la comitiva arribava al carrer de la Unió, la frontera entre Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. I ho deien ben cofois, com si haguessin desxifrat el Codi d'Hammurabi redactat en accadi i en escriptura cuneïforme.

D'algunes botigues sortien empleades i empleats aplaudint. Altres, com els del "de què va això?" es miraven la manifestació com si fos el monòlit de la pel·lícula '2001: una odissea de l'espai'. A la cinta, fa milions d'anys, abans de l'aparició de l''Homo sapiens', uns primats descobreixen un monòlit que els condueix a un estadi d'intel·ligència superior. Potser no calia arribar aquí però almenys que aquells treballadors entenguessin que allò també anava per ells, que és la classe que pitjor ho està passant.

En aquells moments, la pluja era més forta, just en el tram final de l'avinguda Meritxell, des de l'antic edifici d'Andorra Telecom i fins a la rotonda. Un home, aixoplugat a l'entrada d'un comerç ja tancat, encara es referia a ella com la del Prisunic, aquells magatzems que van marcar tota una generació d'andorrans, sobretot perquè hi havia escales mecàniques, tota una atracció en aquell moment. Bon moment per parlar d'escales mecàniques perquè després de la baixada tocava la pujada fins a la cruïlla amb el carrer de la Creu Grossa.

Allà ja no hi havia pràcticament turistes, i la policia ha hagut d'intervenir per detenir un vianant. Són uns últims metres per sentir 'La solitud del corredor de fons', la novel·la curta d'Alan Sillitoe. O per pensar, després de l'incident anterior en què potser els periodistes hauríem d'anar identificats en les manifestacions. Identificats, no, però xops, molt. També ho cantava José Feliciano: 'Rain'.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending