“Quedeu-vos a casa i no doneu cames al virus”. Aquesta era una de les frases més recordades de Joan Martínez Benazet en l’inici de la pandèmia. En una roda de premsa convocada a les 20 hores del 13 de març de 2020, Compareixia el titular de Salut juntament amb qui era el ministre portaveu, Eric Jover. S’anunciava el tancament de les activitats no essencials i s’anunciaven mesures laborals i empreses per l’aparició del coronavirus. “Tot va anar molt ràpid i vam haver d’actuar de pressa perquè si no hauríem col·lapsat el sistema sanitari”, ha exposat.
“S’havien de seguir les directrius sanitàries europees davant una situació molt complicada. El confinament tothom el va entendre i es va quedar a casa. Això va evitar una catàstrofe”
Hi havia un virus desconegut i que la seva propagació s’accelerava. Això provocava que s’haguessin de prendre mesures importants i efectives. Benazet ha ressaltat que “s’havien de seguir les directrius sanitàries europees davant una situació molt complicada. El confinament tothom el va entendre i es va quedar a casa. Això va evitar una catàstrofe”. En aquest sentit, ha remarcat que “Andorra és un país molt fràgil, però amb molta mobilitat externa i les persones eren les que portaven el virus”.
Una de les possibles claus de la bona gestió de la situació sanitària es pot explicar pel fet que Benazet fos pneumòleg “perquè era conscient del que venia”. Coneixia tot el que feia referència a la ventilació mecànica i “com a metge m’ha agradat sempre comunicar-me amb el pacient”.
Tot anava a un ritme vertiginós i un diagnòstic ràpid era molt important. El Principat i Anglaterra van ser dels primers a utilitzar la TMA per detectar la presència del virus. Es tractava d’una prova molt més sensible que la PCR. “En fèiem 1.500 diàries i 100 per a l’Alt Urgell. Vam ser molt àgils”, ha recordat.
El fet de ser un país petit va permetre fer un cribratge a tota la població i això, segons explica l’exministre de Salut “va permetre tancar la primera onada amb més coneixement i acabar de fer net”. Paral·lelament, es treballava a marxes forçades per intentar trobar una vacuna contra la Covid-19. Joan Martínez Benazet, ha reconegut que “durant el pla de vacunació em va fer una mica de por continuar amb el vaccí d’Astrazeneca mentre la resta de països ho aturaven”. El Nadal del 2020, l’executiu decidia repartir autotests d’antígens per tal d’evitar contagis durant els àpats amb la família. “Nosaltres vam ser el primer país que vam utilitzar aquesta tècnica. Tenia tot el sentit del món”, ha explicat.
Benazet diu que “ara no hi ha por, però encara hi ha algun pacient que acaba a l’UCI. Sortosament, el virus no actua com una pandèmia, sinó com una infecció endèmica”
La mascareta era un element de protecció indispensable i es va fer company de viatge, tant en espais oberts com a interiors. A poc a poc s’intentava recuperar l’activitat econòmica i apareixien les figures dels ERTO i crèdits tous avalats per Govern per evitar la destrucció de llocs de treball. Fins i tot es va crear el passaport Covid per entrar als locals de restauració i hotels i on es garantia que les persones tenien la pauta de vacunació.
El virus anava mutant i les diverses soques també arribaven a Andorra. Una de les més infectives va ser l’Omicron, “molt més que la Delta”. Exposa que “infectava la població i dinava més immunitat juntament amb les vacunes”. Malauradament, la pandèmia va deixar víctimes mortals, concretament unes 160. L’hospital Nostra Senyora de Meritxell va tenir una activitat molt alta, sobretot a la Unitat de Cures Intensives.
Quatre anys després, la població ha après a conviure amb el coronavirus. Benazet diu que “ara no hi ha por, però encara hi ha algun pacient que acaba a l’UCI. Sortosament, el virus no actua com una pandèmia, sinó com una infecció endèmica”. L’exministre de Salut té clar que “tindrem una altra pandèmia, no sabem quan. El model de globalització ho facilita i també aspectes com el canvi climàtic”.
Comentaris (4)