Com a mínim aquest és l’escenari que han plantejat els doctors Sandra Cano (ginecòloga), Mariona Ferrer (pediatra) i Ricard Ballester (cardiòleg) en el marc de la conferència ‘Viure i conviure amb una cardiopatia congènita’ que ha organitzat el Consell General amb motiu del 25 anys del Dia mundial d’aquestes malalties.
“El fet de tenir un diagnòstic prenatal i més acurat ens fa preveure més les coses”, ha destacat Ballester, deixant clar que al país, gràcies a comptar amb Ferrer (que té un màster en cardiologia infantil) i al “perfeccionament del diagnòstic prenatal tot ha millorat molt”.
I és que malgrat que a vegades no s’hi pensa, els més petits també poden tenir malalties i malalties del cor. D’aquelles que fan patir i neguitegen els progenitors. De cardiopaties congènites (suposen el 40% de les malformacions congènites dels nadons) n’hi ha de molts tipus, algunes de més senzilles i altres de més complexes, però la pediatre ha remarcat que ens els últims 100 anys “el pronòstic ha canviat completament”. Mentre fa 100 anys un nadó amb una d’aquestes malalties no arribava a néixer o no vivia més enllà dels primers mesos, el 2024 “el 90% dels nens amb una cardiopatia congènita arriben a l’edat adulta”. I probablement, fent una vida d’allò més normal.
El 2024 “el 90% dels nens amb una cardiopatia congènita arriben a l’edat adulta”
També Sandra Cano ha destacat la importància d’un diagnòstic prenatal: “ajuda a què els pares es preparin” i les diferents proves que es poden realitzar permeten planificar també opcions de tractament i fins i tot fer cirurgies fetals, tot i que es tracta d’una opció “molt limitada” perquè és molt complexa i encara no acaba amb tots els èxits que es voldria. “És el futur”, això sí, ha remarcat la ginecòloga.
I com funciona el cas d’Andorra? Fins fa poc, qualsevol sospita calia derivar-la a un hospital de tercer nivell. Ara, quan hi ha una sospita, es poden enviar les imatges, si cal ampliar el diagnòstic es deriva el pacient, però si es confirma, es poden fer controls al país i evitar viatges a Barcelona. De la mateixa manera, des del 2018-2019 s’està fent un cribratge de cardiopaties a través de pulsioxímetres, que permeten detectar la cardiopatia.
“El més important és la formació i actualització dels professionals i tenir consciència de les nostres limitacions”, ha destacat Ferrer, remarcant que tot i no disposar de cirurgia cardíaca aquí, les noves tecnologies permeten, per exemple, que un cardiòleg de l’hospital Vall d’Hebron pugui veure a temps real una ecografia d’un pacient. “És fantàstic que es pugui fer i la bona predisposició per part de l’hospital de tercer nivell”, ha insistit.
La conferència ha permès conèixer també, tres testimonis que ho han viscut en primera persona, amb graus de complexitat i realitat diferents. Hi pot haver preocupació, potser sí, però els avenços mèdics també tranquil·litzen. I obres portes de cara a futur, perquè els tres professionals són optimistes sobre tot allò positiu que encara ha de venir.
Comentaris (2)