El nomenament s’havia fet el 25 de novembre del 1970. El seu primer objectiu va ser assolir el ple reconeixement de la personalitat jurídica internacional d’Andorra. Abans, però, calia fer una trobada amb el Copríncep francès, una cosa que no succeïa des del segle XII. Va exposar el tema en les primeres reunions amb el Consell de la Mitra –un òrgan assessor del Copríncep- però qualsevol canvi requeria l’acord del Consell General i del Copríncep francès. La posició de França, representada pel ministeri d’Exteriors, és que corresponia únicament a aquell país la representació internacional d’Andorra.
El cap d’Estat per part francesa era Georges Pompidou que havia estat escollit president de la República el 1969 en el lloc de Charles de Gaulle. Seria Copríncep fins a la seva mort el 1974. Un seguit de gestions discretes i no sempre per mitjà de conductes oficials van permetre que Pompidou acceptés trobar-se amb Martí Alanis en territori francès, perquè d’aquesta manera no li calia comunicar-ho oficialment al seu govern.
Es va decidir efectuar la trobada a la seu episcopal de Cahors, una població de 20.000 habitants al departament de Migdia-Pirineus (Occitània). Els dos coprínceps es van posar d’acord ràpidament, i ben aviat els veguers van nomenar ciutadans andorrans per representar el país en actes internacionals i els dos caps d’Estat van concedir de manera conjunta exequàturs als ambaixadors estrangers.
Tot aquest procés es va alentir amb la mort de Pompidou i amb el fet que el seu successor, Valéry Giscard d’Estaing, no es mostrés massa disposat a treballar pel reconeixement internacional d’Andorra. La situació va canviar amb l’accés de François Mitterrand a la presidència de la República de França, i en la reunió que va mantenir amb Martí Alanis l’any 1986 a Andorra durant la visita del primer al país. Quedava saber la predisposició d’Espanya i per aquest motiu el Copríncep Episcopal es va desplaçar a Madrid per trobar-se amb l’aleshores president del govern espanyol, Felipe González, que no va posar cap impediment.
Durant el seu coprincipat es va aprovar el dret de vot de les dones i el Codi de la Naciolitat
A banda de la internacionalització d’Andorra, durant el seu coprincipat, els delegats permanents van adoptar diverses mesures per a la necessària, i reclamada des de diversos sectors, modernització del país i per adaptar-se als requisits dels organismes internacionals com el reconeixement del dret de vot de les dones, la regulació de la majoria d’edat legal i la majoria d’edat política, l’elegibilitat de les dones per a càrrecs públics, la regulació del contracte de treball, la igualtat jurídica de l’home i la dona, la creació del ministeri Fiscal, l’entrada en vigor del Codi de la Nacionalitat, l’augment del número de batlles de dos a quatre o el decret de la Reforma Institucional, centrat en la creació del Consell Executiu o Govern que assumiria les funcions executives del Consell General. L’any 1991 va respondre favorablement a la petició del Consell General d’obrir un període constituent.
L'any 2001 li va ser atorgar el títol d'arquebisbe i el 12 de maig de 2003 va ser rellevat en el càrrec per Joan-Enric Vives. Uns mesos després del president de França i Copríncep d'Andorra, Jacques Chirac li va lliurar la Legió d'Honor. Va ocupar el càrrec durant 32 anys i set mesos.
Comentaris (3)