Els hàbits del nostre dia a dia estan molt relacionats amb la supervivència, amb la vida sexual i amb la nostra alimentació. Tot això genera dopamina, una substància que funciona a través del sistema de recompensa i que fa que “el cervell recordi què el calma, què l’excita i què li genera plaer, fent que ho vulgui repetir; el que genera els hàbits, però també els vicis”, ha puntualitzat Rojas, la psiquiatra que mou masses. El problema és que durant molts anys aquest sistema “ha funcionat molt bé fins que ha estat hackejat per les drogues”. Aquestes substàncies, ha detallat, han passat de consumir-se per la boca, el nas o les venes a fer-ho pels ulls: les xarxes socials i les pantalles estan dissenyades per enganxar-nos i generar dopamina.
“Ser addictes al plaer ens converteix en intolerants al dolor i arriba un moment en què tot fa mal, tot molesta i tot irrita, i ens convertim en una societat de vidre”
El que passa és que “el nostre cos no vol que tot el dia tingui dopamina, perquè ens podem convertir en addictes”, i per això l’organisme comença a buscar elements per aturar-ho, ha explicat la psiquiatra a tots els presents. “Ser addictes al plaer ens converteix en intolerants al dolor i arriba un moment en què tot fa mal, tot molesta i tot irrita, i ens convertim en una societat de vidre”, ha explicat la doctora. En aquest sentit, ha afegit que quan la vida no té sentit, moltes persones acaben buscant constantment aquest tipus de gratificació instantània, que, a la llarga, “només genera una gran tristesa”.
Una altra cosa que la doctora ha volgut remarcar al llarg de la conferència és que, quan les persones estan en un mode de supervivència, s’activa el sistema d’alerta, i la zona del còrtex prefrontal, que és la que ens ajuda a prendre atenció, entendre les coses i connectar, es queda bloquejada. Això, però, durant el segle XXI ja no es tracta d’una cosa física com quan les persones entrem en pànic davant d’una situació d'emergència, com una Dana o un accident... Avui en dia, segons ha relatat Rojas, tot allò que generi dubtes econòmics, socials o de prestigi activa també el sistema d’alerta. Això genera l’hormona cortisol, que fa que, quan hi hagi una situació d’estrès, es modifiqui l’estat immunològic de les persones. Rojas també ha apuntat que la situació es complica perquè avui en dia “la ment i el cos no distingeixen si es tracta d’una amenaça real o d’alguna cosa imaginària”, i ha recordat que un estudi científic mostra que el 90% de les coses que ens preocupen no acaben passant.
Rojas assegura que és essencial identificar quins són els factors que afecten la persona i “desactivar-los i tractar-los. A vegades cal anar a teràpia i demanar ajuda, i altres simplement amb adonar-te’n ja et pot servir”
“Si tinc por, estic en mode alerta i connecto pitjor amb la realitat. Si em sento sol, connecto pitjor amb la realitat. Si vinc enganxat a l’acceleració, connecto pitjor amb la realitat”, ha subratllat, tot afegint que, a vegades, aquests factors d’estrès no són per una situació que estigui passant en el present, sinó perquè alguna cosa d’actualitat reobre una ferida del passat. Per això apunta que és essencial identificar quins són els factors que afecten la persona i intentar “desactivar-los i tractar-los. A vegades cal anar a teràpia i demanar ajuda, i altres simplement amb adonar-te’n ja et pot servir”. El més important, això sí, és buscar que la gent que et rodegi siguin “persones vitamina, capaces d’ajudar-nos a lidiar amb els moments de patiment”.
La conferència de la doctora Rojas ha tingut lloc en el Centre de Congressos d’Andorra la Vella, que estava ple de bat a bat: més de 900 persones. Això sense comptar els 350 que ho estaven seguint des de la sala contínua per streaming. Hi havia molta expectativa per la visita de la doctora al Principat, de fet, la venda d'entrades va ser tot un caos i es van esgotar en qüestió de minuts. L’activitat, que ha comptat amb la col·laboració del comú d’Andorra la Vella, s’ha emmarcat dins del cicle de conferències Creand Talks –una iniciativa de Creand Crèdit Andorrà que busca generar valor a través del coneixement amb conferències divulgatives i sessions formatives que posen a debat temes d’interès social.
Comentaris (13)