No s’estaven de broma. El rellotge que pretenien comprar, també en un centre de luxe al bell mig de la cèntrica avinguda, valia més o menys deu mil euros. El sistema de pagament amb què pensaven abonar les compres era una numeració d’unes targetes de crèdit que ni eren seves ni portaven físicament. Les dades les tenien al mòbil. S’havien creat una mena d’APP amb la qual volien pagar als TPV. No els va anar a cap. I en el centre comercial on van voler comprar mòbils i roba van acabar sospitant d’ells. Ni la manera de fer, ni el sistema de pagament, ni el fet que tres ‘crios’ pretenguessin fer compres de tant nivell no els va quadrar. I des del centre van acabar alertant la policia.
Els agents es van mobilitzar i van acabar controlant els tres joves. Gràcies a l’avís dels responsables del darrer establiment no els va costar gaire enxampar-los. Els dos nois més grans van quedar detinguts. El menor se’l va enviar, d’entrada, a la Gavernera, en espera de localitzar algun progenitor o tutor. Tots tres feia temps que operaven junts. S’haurien conegut fa un parell d’anys a través de les xarxes socials. A Andorra no van aconseguir realitzar cap compra. Per tant, no van causar cap perjudici. Però a través de plataformes virtuals i en operacions fetes a l’Estat espanyol sí que porten temps realitzant compres a tort i a dret, suposadament.
Un dels detinguts, el jove de 20 anys, és andorrà. Un cervellet informàtic. I encara més cervellet sembla que seria el menor. De fet, els dos adults van acusar el més jove de ser l’artífex de tot plegat. El menor i el jove de 25 anys, tots dos, són espanyols i resideixen en una població a les rodalies de Madrid
Un dels detinguts, el jove de 20 anys, és andorrà. Un cervellet informàtic. I encara més cervellet sembla que seria el menor. De fet, els dos adults van acusar el més jove de ser l’artífex de tot plegat. El menor i el jove de 25 anys, tots dos, són espanyols i resideixen en una població a les rodalies de Madrid. Tots dos haurien viatjat fins la Seu, aparentment, animats pel jove andorrà. I a la capital de l’Alt Urgell es va baixar a buscar l’implicat del país. Venien al que venien. Sí, eren conscients que delinquien. Però per a ells era com una mena de joc. Un desafiament permanent.
Segons les fonts consultades, quan els investigadors van posar-se en contacte amb els pares del menor, aquests van informar que el seu fill estava desaparegut i que ja tenia, a Espanya, antecedents de fets com els que els estaven descrivint que haurien intentat protagonitzar a Andorra. Haurien acreditat un tutor legal ad hoc perquè els representés -no tenien cap intenció de traslladar-se al Principat- i el menor va prestar declaració dijous. Es va fer poc menys que el boig. Com que no hi havia perjudici causat i van atribuir tota la responsabilitat al més jove, el detingut andorrà va ser alliberat dijous per la policia. Si escau, ja respondrà davant la Batllia. En tot cas, ara la policia ja el té fitxat i sap de les seves ‘aficions’. L’únic que va passar a disposició judicial va ser el detingut de 25 anys. El batlle en va decretar l’expulsió del país i aquest divendres mateix va ser acompanyat fins a la frontera.
En fi, que ho van provar. Però encara que en un parell d’establiments els van fer confiança, Andorra encara no és Amazon, que facilitant una numeració i alguns codis més es poden validar compres. Per cert, que les dades les haurien aconseguit per Internet. I també vagin a saber com. Perquè a sobre se’ls va trobar documentació bancària, paperassa relativa a targetes de crèdit que no eren pas seves, i que van assegurar que havien trobat per terra a Espanya. Uns cracs. Ben empolainats, això sí.
Comentaris (1)