Comprar cigars d’alta qualitat amb targeta de crèdit aliena

En tot cas, i segurament per un cop de sort, l’establiment on van fer la compra en línia va descobrir que una operació s’havia fet amb una targeta que havia estat robada. Així les coses, i molt responsablement, els encarregats de la botiga van fer una doble quedada. Amb els compradors perquè passessin a recollir els cigars, les caixes, i a la policia perquè anessin a buscar els suposats infractors. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, la trobada a múltiples bandes es va donar vers les 4 de la tarda d’aquest divendres.

La policia va acusar els dos homes, d’uns 25 anys, d’haver comès un delicte socio-econòmic per l’ús fraudulent de la targeta; sis hores de discussió posterior es va acabar expulsant del país els arrestats

La policia va acusar els dos homes, d’uns 25 anys, d’haver comès un delicte socio-econòmic per l’ús fraudulent de la targeta. Hores d’ara, l’Altaveu no ha pogut corroborar si es va acabar aclarint si els xinesos havien furtat ells la ‘visa’ en qüestió o si se l’havien trobat o si van usar alguna numeració a l’atzar. Tan hi fa. Els dos joves van ser detinguts. I aquí, suposadament, es va iniciar una discussió que no es va aclarir pas. Almenys, les fonts policials i judicials consultades no han pogut aclarir del tot què havien fet en realitat els dos homes.

Que la targeta no era seva, una de les que van usar per fer la transacció, sembla clar. Però no va quedar clar si comprar cigars -a un centenar d’euros per unitat- per un valor global d’uns 12.000 euros suposava cometre alguna infracció. ¿Penal, administrativa? Tampoc no es va acabar d’aclarir la situació de la targeta. En fi, després de sis hores de discussió -que si la policia, que si la fiscalia, suposadament també l’assistència lletrada-, al final de tot plegat es va decidir, sense cap mena de judici, foragitar els dos homes.

És a dir, fer-los una proposta d’expulsió governativa, administrativa. I d’immediat acompanyar-los a la frontera del riu Runer per assegurar que els dos homes enfilaven el camí cap a casa. Sense targeta i sense cigars. I, com a mínim, culpables o no, amb un ensurt al cos de primer nivell. Com els cigars que pretenien adquirir. I qui sap si fumar-se.