L’encarregada de donar les claus que configuren el vertader significat de coeducació ha estat la sociòloga i investigadora Amparo Tomé, que ha impartit de forma virtual. Entre el públic, i remarcant el suport del Govern, la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, i la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés. La xerrada ha estat una continuació del cicle iniciat al 2019, ‘L’hora bruixa’, i que s’ha reprès a aquest any. “La igualtat entre dones i homes és un aspecte principal de la protecció dels drets humans i el funcionament democràtic i la justícia social”, ha apuntat Júlia Martínez, membre de l’associació.
I la coeducació ben bé pot ser l’inici d’aquesta igualtat. El darrer 25 de novembre es va observar una dada preocupant, que cada vegada més adolescents patien més violència de gènere, i que cada cop ho identifiquen menys. “Avui hem volgut parlar de la prevenció, la coeducació és una de les premisses de la nostra associació, està fins i tot al nostre manifest”, ha explicat Assumpció Lluís, que ha estat una de les conductores de la xerrada. En aquest sentit, quan es parla de prevenció, des de quan estem parlant? Quan es considera adequat començar a parlar amb els nens i les nenes d’igualtat? Quan s’han de començar a trencar les barreres de gènere?
Tomé ha estat clara, i quan parlem de l’àmbit educatiu, s’hauria de començar a les escoles bressol. A casa, per suposat, hauria de ser des del moment mateix del naixement. Però, per poder portar a terme una correcta coeducació cal una desconstrucció. Cal formar el professorat, preparar-lo per detectar, per observar i per ensenyar. En aquest sentit, Vilarrubla ha afirmat que “tenim molt per fer, però hem començat des de fa anys”. Als moments de lleure, a les mateixes escoles, es comença a veure un rol diferenciat entre nens i nenes. Dintre de les aules, es fan nombroses activitats que els separen com a dues coses diferents, que tenen propòsits oposats. Tomé ha assenyalat que no es tracta de “desmuntar la idea que treballar els racons no és important”, sinó de reformular el que es treballa dintre de l’aula. “S’ha de buscar l’equilibri, que tots col·laborin”, ha apuntat l’especialista.
“Som homes i dones per al sexe, però hem de ser iguals com a persones”
Es tracta, en definitiva, de tenir-ne cura, de deixar-los escollir, de deixar-los ser, i pensar. Tomé ha afirmat que es tracta d’activar el seu procés de raonament, donar-los criteris “el més aviat possible”. Des de petits, des que s’és un nen o una nena, o res d’això, es creen projectes de vida. Tots ells, creats, ideats i especulats des de la perspectiva de gènere, regits per el que és adequat pel gènere amb el qual naixes. “La dona ja no està per cuidar dels altres”, ha apuntat Tomé en referència a un dels grans estereotips associats a la feminitat. Ser passiva i compassiva.
Un dels exemples més clars que ha exposat Tomé ha estat el de fer una llista, preguntar als nens, què és el millor i el pitjor de ser noi o noia? “Es trauran una gran quantitat d’estereotips que estan basats en lleis, en comportaments”, ha afirmat l’experta. En aquest sentit, la solució torna a passar per la desconstrucció, però ara del gènere. S’ha de tornar a reformular, a refer, s’ha de trencar i, pot ser, no arreglar més. Deixar de “reproduir el que és bé pels homes o per les dones”, desmuntar estereotips i no tornar-los a encaixar. “Som homes i dones per al sexe, però hem de ser iguals com a persones”.
Comentaris