Claus d’un hivern poc hivern

Gener es va tancar amb una temperatura mitjana fins a tres graus per sobre de l’habitual a les cotes altes i el febrer ha registrat màximes històriques a diverses estacions de seguimentDes del Servei Meteorològic s’entén que hi ha un fenomen “aleatori” que es pot donar però que ha vist incrementada la seva intensitat per culpa del canvi climàtic

Fa dies que moltes d’aquestes converses informals que de tant en tant sorgeixen per trencar el silenci se centren en el temps. Més concretament, en la sensació que l’hivern està sent molt atípic. Amb gairebé l’excepció dels dos o tres dies que va durar el pas del Glòria, poques precipitacions de neu i, sobretot, unes temperatures més aviat primaverals. Per dir-ho d’una altra manera. La sensació general és que està sent un hivern poc fred. I així és. Les dades facilitades pel Servei de Meteorologia del Govern ho confirmen.

Efectivament, s’ha viscut una estació atípica. Així ho indica el meteoròleg del Servei, Guillem Martín. I ho demostra amb dades. Per una banda, la temperatura mitjana al gener –la del febrer encara està per tancar-. Als fons de les valls ha quedat 1ºC per sobre de la mitjana habitual. A les cotes altes... fins a 3.

Més dades, en aquest cas, rècords del febrer. El diumenge 23 de febrer l’estació del Roc de Sant Pere va registrar una màxima de 22,5ºC, la més elevada detectada en aquests mes d’ençà que es recopila informació en aquest indret. A les Salines, 21,3ºC, també trencant registres. I a la de FEDA, a prop van estar-hi. Els 21ºC als quals es va arribar també diumenge suposen igualar el rècord històric de l’estació de mesura que, per cert, tot just era de l’any passat.

Els models climàtics apunten a una primavera que també serà més càlida de l'habitual

Per tant, queda clar, s’ha viscut un hivern atípic. Davant d’això, vàries preguntes a intentar respondre. La primera, per què? Martín explica que tot és causat per una situació atmosfèrica que genera que les pertorbacions estiguin creuant Europa més al nord que habitualment. “Hem tingut una gran diferència entre depressions molt profundes del nord de França cap amunt i anticiclons molt potents al sud”, apunta.

La segona qüestió a resoldre és si això té a veure amb el canvi climàtic o, en canvi, és simplement fruit d’una situació concreta tot i que pot habitual a nivell climatològic. Des del Servei Meteorològics s’explica que afecten “les dues coses”. Per una banda, “la meteorologia sempre són fenòmens aleatoris però la seva intensitat està condicionada pel canvi climàtic”. Així, “en altres èpoques es podria haver donat una situació similar, però no amb diferències tan fortes”.

Tercer interrogant que toca aclarir: què hem d’esperar en els propers mesos? És a dir, com serà la primavera? Martín avança, citant els models estacionals, que “es preveu càlida” i, també, “seca”, tot i que, aquest darrer punt no té encara “prou certesa”.

Un altre dubte que aixeca aquest hivern tan poc hivern és què es pot esperar de cara al futur. I des del Servei de Meteorologia s’avisa que “la tendència de la temperatura, de cara a les properes dècades, és anar pujant”. Això, evidentment, tindria una conseqüència molt delicada per al país: “serà més difícil mantenir la neu; més complicat fer-la durar”. Sobre aquesta evolució futura, hi concorda la investigadora del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (Cenma), Laura Trapero, que posa en relleu que “si mirem les tendències, les temperatures van a l’alça”. Per tant, “no seria estrany que el proper hivern pugi més”.

Aquest temps inèdit pot tenir conseqüències en la flora i la fauna del Principat

Els experts consultats per Altaveu també avisen del risc que pot comportar que aquestes anomalies climàtiques es vagin fent més habituals. “Ens hem de preocupar”, afirma Martin, tot posant en relleu que “pot afectar la mateixa biodiversitat o els recursos hídrics”. Així, alerta, per exemple, que el fet que hi hagi poca neu provoca que “el terra es pugui glaçar  i això afecta algunes plantes”. Una cosa, avisa, s’ha de tenir clar: “L’entorn del qual gaudim avui no s’ha desenvolupat amb aquestes condicions, que no són òptimes per a la seva conservació”.

En una línia similar s’expressa Benjamin Komac, doctor en ecologia del Cenma. “Un dels riscos és que la vegetació desperti abans, amb el perill que torni el fred i la faci mal bé”. També els animals, indica, es poden veure perjudicats. “Per posar un exemple, la perdiu de neu, si no en té per camuflar-se, serà més visible als seus predadors”, comenta.

Comentaris (1)

Trending