Ho demana en nom propi. Però també pel seu germà, que tenia la pena una mica més llarga i que la setmana que ve arriba també a la semillibertat. I, fins i tot, ho ha demanat per al conjunt de penats que han de complir una modalitat penal que suposa haver d’anar al centre penitenciari sempre que no es treballa. El petit dels dos germans, empresaris del sector dels materials de construcció, ha aprofitat el torn d’última paraula per llegir entre sanglots i alguna llàgrima una mena de carta adreçada al tribunal. Als membres de la sala penal del Tribunal Superior que hauran de decidir si deixen sense efecte la decisió del Tribunal de Corts que el condemnat ha de complir la semillibertat en el format “ordinari”, com ha recordat el fiscal. Això és, s’ha dit, acudint a la Comella les hores o els dies que no hi ha activitat laboral o d’altra naturalesa (sotmetre’s a un tractament mèdic, per exemple).
Tant la defensa del condemnat com ell mateix han remarcat que haver de tornar a la presó després de sortir-ne esdevé una mena de segona pena que perjudica la reinserció, un exposat que el fiscal ha contradit recordant que el legislador a establert un reingressament gradual a la societat. Però aquí el recurrent entén que una vegada s’ha fet un esforç, un cop es demostra una voluntat real de voler-se reinserir, haver d’acudir al centre penitenciari pot ser un nou impediment. I ho diu, és clar, a les portes de la celebració de Nadal. Perquè hi ha fet molta referència. A això i al dany familiar que comporta -amb una mare gran i una filla petita en el cas d’un dels germans- haver de tornar a la Comella en moments assenyalats. En àpats familiars que tindran, si no canvia la situació, dues cadires buides.
COMPARATIVA IMPOSSIBLE
L’advocat del penat ha aprofitat l’ocasió per retreure el fet que moltes decisions del Tribunal de Corts, com autes de llibertat, interlocutòries en fase d’execució… no són publicades enlloc i això impedeix poder fer un seguiment de la línia jurisprudencial, dels criteris, de les jurisdiccions. Amb tot, amb una feina de formiga i el suport d’alguns companys, la defensa del recurrent ha pogut accedir a alguna resolució que considera comparable al seu cas. I al que demana aquest empresari. La comparativa més plausible, que indirectament o sense citar-la s’ha fet a la sala, ha estat amb la condemnada per sostreure diners per al bingo de la CASS.
En aquella ocasió la processada va estar un temps, un any més o menys, en presó preventiva. I quan ha hagut de tornar a la Comella després de la sentència, va fer dos o tres dies de reclusió i en sortir en semillibertat se la va permetre anar a dormir a casa. Amb control monitoritzat. Els dos empresaris consideren que el seu cas és molt similar. A més, en aquesta ocasió ja han satisfet la responsabilitat civil i les multes imposades. I com acrediten els informes penitenciaris, el comportament ha estat bo sempre. Els dos germans han estat participatius en tallers, han fet d’ordenances, han col·laborat amb altres interns i amb els funcionaris. Fins i tot han aportat material. En fi.
“Aquest senyor no és el mateix que el que va ser condemnat. Aquest home es va equivocar, ha pagat i està pagant, està penedit”, ha destacat l’advocat
“Aquest senyor no és el mateix que el que va ser condemnat. Aquest home es va equivocar, ha pagat i està pagant, està penedit”, ha destacat l’advocat, que ha demanat canvis legislatius perquè el seguiment penitenciari el puguin fer, com en altres països, els tribunals. També s’ha lamentat el fet que els diumenges, que normalment és quan els condemnats que han de complir una semillibertat han d’acudir el dia sencer al centre penitenciari, no hi ha cap mena d’activitat prevista. “És millor treballar tots els dies de la setmana que no pas estar tancat les 24 hores el dia, sense cap altra activitat que mirar la tele.”
De fet, el recurrent que ha comparegut aquest migdia davant la sala penal del Tribunal Superior sense que ho sabés la seva família, ha dit, ha explicat que el diumenge treballa en un càmping per no haver d’acudir al centre penitenciari. Ara hi va estrictament totes les nits i sempre que toca. Puntualment, amb temps d’antelació, fins i tot. “Tot aquest temps que ha estat a la presó ha servit per alguna cosa, i el senyor condemnat s’ho mereix. No estem demanant quelcom d’extraordinari. És l’evolució de l’execució de la pena. No es tracta de donar la llibertat si no una mesura menys lesiva, i que pugui estar amb la família, que també és víctima”.
Malgrat que s’ha demanat poder anar a dormir a casa sense cap control, s’ha reconegut que acceptarien una mesura com la del control monitoritzat. Ha reclamat una pena “per reinserir-nos i no per allunyar-nos de les famílies”, més encara en les properes dates assenyalades, “en aquestes dates especials”. Tot i assegurar que no sap de Dret, ha recordat el condemnat que “la llei parla de reinserció, de proporcionalitat”. I això passaria, ha assegurat, per “poder dormir fins al mateix sostre que els meus”.
LA FISCALIA
El fiscal adjunt que ha representat aquest migdia el ministeri públic s’ha oposat a allò sol·licitat atenent, entre altres coses, a la gravetat dels fets que al seu dia es van jutjar i pels quals van ser condemnats el recurrent i el seu germà. Ha fet un recordatori del procediment penal i ha deixat clar que “els mecanismes de reinserció són els que són” i “els beneficis penitenciaris són una potestat institucional”. “En aquest cas s’ha fet un tractament ordinari d’una situació ordinària d’una persona que està seguint el procés de reinserció com vol la llei, com vol el ministeri fiscal”, ha indicat el representant de l’acusació pública.
“En aquest cas s’ha fet un tractament ordinari d’una situació ordinària d’una persona que està seguint el procés de reinserció com vol la llei, com vol el ministeri fiscal”, ha indicat el representant de l’acusació pública
El fiscal, que ha assegura que la modalitat de compliment de condemna imposat “és ajustada a Dret i a les circumstàncies del reu”, ha manifestat també que “no es produeix cap doble condemna”, un fet que tant el condemnat com el seu advocat sí que han denunciat. El penat, de fet, ha parlat d’un “càstig sense sortida en lloc d’un camí diferent”. “El tribunal no està aquí per fer compassió”, ha indicat el recurrent, que ha mostrat penediment i ha indicat que demanen poder dormir a casa “no com a una negació de la Justícia si no per fer-la més humana”.
I tot assegurant que tant ell com el seu germà han fet un canvi i tenen clar ara que no poden passar per certes coses ni tenir segons quins comportaments, ha afirmat que “no els demano que esborrin el delicte. Però tot això m’ha fet tocar fons i m’ha fet mirar al mirall. I ara, aquesta mesura és un patiment que no aporta res, només dolor”.
Comentaris (1)