Catsa’rt

La cinquena edició de la biennal muntada per Reunió de Papaia -és a dir, aquesta cosa que va parir Pere Moles i que va agafant volada edició a edició- tornarà a encimbellar l’artista local Toni Cruz. Ja ho va fer a Fàbrica de la Llana d’Escaldes. Però a Catsa la creació de Cruz és magna. Col·losal. Comencin o no per l’antiga fàbrica, que pràcticament acull mig centenar de creacions de totes menes, gustos i colors, han de passar per CATSA si es volen situar. En aquesta ocasió no és L’Andart. És Catsa’rt. De totes totes.

No perdin el temps volent recórrer els carrers lauredians en la recerca de les obres perquè en sortiran malparats. No ho facin, vaja, si abans no han passat per CATSA. O, potser, deixin passar uns dies perquè el muntatge s’acabi d’adobar. D’aterrar. De digerir. Allò que hi ha dins la fàbrica, oli en un llum. El que s’ha situat en diversos punts del nucli urbà, setze peces, setze muntatges, setze creacions, costa Déu i ajut de trobar. I si ho veuen, potser no sabran que és L’Andart.

En efecte, deu ser falta de temps o culpa d’una certa improvisació, que hi ha algunes de les creacions que no estan senyalitzades com a integrants de la biennal, enguany molt entregada al reciclatge, a la sostenibilitat, a l’economia circular. El recorregut exterior s’ha d’acabar de polir. Segur que Moles i cia. ho tenen en cartera. I si no ho tenen, li hauran de tenir. Hi ha algunes de les obres que s’han de polir, que no estan encara finalitzades. Cert, alguna n’hi ha que demanda la col·laboració ciutadana. Però d’altres s’han d’acabar de perfilar. I s’han de senyalitzar. Si ho busquen a través de la pàgina web del L’Andart, no se’n refiïn del tot. Fins avui, les numeracions ‘digitals’ no es corresponen en la situació real.

Per això és imprescindible que abans de res, tregui el cap per CATSA. Per l’antiga fàbrica de tabac. I allí hi agafi, hi prengui, el plànol físic. En paper. El de tota la vida. Almenys fins aquest diumenge -l’edició 2023 tot just va arrencar divendres- és molt més fiable el mapa de tota la vida que el que portin al mòbil. I com que hi ha de marge fins al mes de novembre, fins al dia 15 per ser més concrets, no cal córrer. Deixin córrer el temps i que tot prengui forma. I llavors, a gaudir del Catsa’rt.

Que sí, de veritat, que de ben segur pel carrer trobaran alguna creació que no només els cridarà l’atenció, a més a més la trobaran encertada. La veuran bé. Els agradarà. La trobaran agraïda. El que vulguin. Però l’epicentre, la mare dels ous del cinquè L’Andart es troba a CATSA. Per activa i per passiva. A més, podran accedir a un local que segurament, molts de vostès, la majoria, com el qui subscriu aquestes línies, no haurien pogut veure d’altra manera. I es podran acostar, una miqueta encara que sigui, a la història de la fabricació de cigarretes i de puros al Principat.

Que la magna obra de Toni Cruz és un homenatge bestial a aquesta activitat cigarrera. Unes ‘Memòries’ que deixen bocabadades a l’espectador. Al visitant. Una cosa digne d’impacte, d’elogi. Ja poden haver-hi premis i treballs guardonats en qualssevol de les altres sales, que com el menjador de Cruz, no n’hi ha. Saben què? Deixin-t’ho per l’últim moment, que potser encara ho gaudiran més. És a la segona planta, amunt, la de dalt de tot. La de Cruz és una instal·lació superba. De la resta, moltes els sorprendran. Gratament, és ben cert.

Hi ha d’haver gustos per a totes les sensibilitats, i segurament no els deixarà indiferent res de res. Ni que sigui, en algun cas també, per dir, ‘aquí l’artista s’ha quedat a gust’. O allò tan típic: ‘si això és art, jo en tinc plena la casa’. En fi, que no hi ha paraules per definir amb prou cura i precisió tot el que és una mostra multidisciplinar. Hi ha obres de totes menes i gairebé de tantes nacionalitats com les que es troben a l’esfera terrícola (San Marino és el país convidat). Si es troben una de les obres de la present edició per casualitat, gaudeixin-la. De veritat. Però si realment el que volen fer és gaudir del L’Andart, pensin que enguany és Catsa’rt. I que els portarà unes quantes hores.

I per acabar-ho d’adobar, podran voltar per Sant Julià, que excepte pels lauredians, per a la resta és una mica com el ‘far west’ (amb el permís del Pas de la Casa) però sempre s’hi acaba descobrint quelcom de ben interessant. I és la parròquia del tabac molt abans que ho fos de Naturland. En fi, a gaudir de la biennal. I pugin fins al capdamunt de l’antiga fàbrica. No se’n penediran.