La dona va arribar al Principat el novembre del 2019 per fer temporada hivernal. Però la va enxampar la Covid i com altres temporers, a Andorra es va quedar refugiada i en condicions com a mínim al·legals. I és que l’autorització de residència i treball li havia caducat el 15 de juny del 2020. El 17 de febrer del 2021 se la va enxampar. I com que es va aclarir que residia il·legalment al país, se li va notificar una expulsió administrativa per dos anys. Tenia vuit dies per marxar o per resoldre la seva situació.
La dona va arribar al Principat el novembre del 2019 per fer temporada hivernal. Però la va enxampar la Covid i com altres temporers, a Andorra es va quedar refugiada i en condicions com a mínim al·legals
“No pensava que la cosa fos tan greu”, ha explicat davant el tribunal. D’aquí que anés entrant i sortint. O qui sap si quedant-se només al país d’amagat perquè ha explicat que a Espanya no hi coneixia ningú ni hi tenia cap contacte. I que les amistats les tenia a Andorra. Com va ser l’episodi d’enamorament d’un andorrà de nom i cognoms amb pedigrí no s’ha exposat durant la vista oral, però sí que ha quedat clar que se la va enxampar de nou al juny i veient que tenia una ordre d’expulsió activa se la va acompanyar a la frontera. Era el 3 de juny del 2021.
L’endemà es va casar “amb el meu marit”, a qui puja a veure de tant en tant tot i la situació conflictiva a nivell d’immigració que té. Per acudir al notari l’agost d’aquell 2021 va sol·licitar un permís que se li va concedir. Però només per un dia. Certament, la dona va fer de més i de menys perquè continuava considerant que no n’hi havia per tant, i si l’havien autoritzat per un dia… En fi, que per intentar regularitzar la situació de la dona, el seu marit va sol·licitar el reagrupament familiar la tardor d’aquell 2021.
Fent les indagacions corresponents, els agents de policia adscrits a Immigració van descobrir que la persona que havia de ser reagrupada tenia una ordre d’expulsió. I se’ls va posar la mosca rere l’orella. Van acudir al domicili conjugal i efectivament no hi era. Però encara tenien una altra adreça en la base de dades policial. I això els va portar a un pis d’Encamp on sí que feia vida la interessada. Llavors es va acabar l’odre administrativa per una ordre penal.
La fiscalia demana dos mesos ferms d’arrest domiciliari a complir al centre penitenciari, dels quals una part serien els 26 dies que ja va estar a la presó i la resta caldria substituir-ho per quatre anys d’expulsió. La defensa ho troba excessiu i diu que amb la reclusió complerta n’hi ha prou
Total, que ja llavors es va passar 26 dies a la presó per desobeir les autoritats. I ara se la jutja per aquest motiu. Els testimonis que han acudit a la vista, d’una manera o altra, han admès que la dona pujava i baixava tot i ser conscient de la seva situació. Fins i tot el seu advocat defensor ha reconegut l’existència de la infracció. Però també ha deixat clares dues coses. Una, que hi podia haver una manca de comprensió. L’altra, que no té cap sentit que t’acompanyin a la frontera si tens dret a fer un recurs.
La fiscal que porta el cas ha estat ben contundent en lamentar que va accedir a Andorra “de manera deliberada per casar-se”. I que hauria mostrat un “total menyspreu per les resolucions administratives i total escarni per les autoritats que la van dictar”. Per tot plegat demana dos mesos ferms d’arrest domiciliari a complir al centre penitenciari. D’aquests dos mesos, una part seria la ja complerta al seu dia. I la resta, la fiscalia demana que se substitueixi per una expulsió de quatre anys.
La defensa ho troba tot plegat desproporcionat. Exagerat. I considera que amb els 26 dies que va estar al seu dia a la Comella ja ha pagat amb escreix el seu comportament anòmal. Mentrestant haurà de continuar vivint a la Seu d’Urgell. I veient el marit com pugui. Que per alguna cosa la dona ja es va casar essent expulsada. Per poc. Per expulsada al cap i a la fi.
Comentaris (4)