Espineta, asseguren les fonts, ha estat el primer sorprès de la pompositat de l’anunci de la Casa Imperial. “Don Adrià Espineta Arias, un jove diplomàtic andorrà, aporta a aquest càrrec un coneixement excepcional en els camps de les tradicions nobiliàries i els ordes cavalleresques. La seva experiència, dedicació i perspicàcia diplomàtica el fan eminentment adequat per servir la casa imperial amb honor i distinció.”
Més encara: “En aquesta distingida capacitat, Espineta serà responsable de supervisar tots els assumptes relacionats amb el protocol, garantint l’observança dels estàndards cerimonials i diplomàtics de la casa imperial. Les seves funcions inclouran la comunicació amb les cases reials i sobiranes i la recepció d’aquestes, així com la supervisió del protocol durant tots els compromisos oficials i dinàstics.”
“Don Adrià Espineta Arias, un jove diplomàtic andorrà, aporta a aquest càrrec un coneixement excepcional en els camps de les tradicions nobiliàries i els ordes cavalleresques”
Que no deixa de ser una feina minuciosa, interessant. Però no deixa de ser una afició. Hi ha qui juga a cartes o fa fúting. Espineta, tercer secretari a l’ambaixada d’Andorra a París, asseguren les fonts, col·lecciona condecoracions i n’estudia tot el que pot. I així va ser com va conèixer la gent de la Casa Imperial del Brasil. Com qui col·lecciona taps de cava i acaba a la confraria X de Sant Sadurní d’Anoia, per dir qualsevol bajanada. En fi, que el diplomàtic andorrà aprèn pel seu compte i mira de ser més divers en les seves prestacions. Però de forma totalment autodidacta.
I és que afirmen les fonts consultades que Espineta, que està totalment centrat en la tasca diplomàtica i en treballar el millor possible els dossiers que se li encomanen des de l’ambaixada a París, és tan amant de les condecoracions, de les ordres cavalleresques i de tot aquest cerimonial, quan quan no treballa, aprofundeix en la matèria. I, en aquest sentit, ajuda sempre qui pot i li demana. I ajudant, va fent contactes i aprenent. Però de forma no lucrativa i sense ni tan sols haver d’anar al Brasil.
En fi, que a tot estirar, si mai l’hereu de la Casa Imperial del Brasil ha de lliurar una condecoració, Espineta ajuda a triar el millor disseny, a recomanar com situar-se en el lloc on s’entregui la insígnia i en quatre coses més relacionades amb tota aquesta qüestió protocol·lària. En fi, molt soroll (o molta pompa), però no gran cosa més.
Comentaris (4)