El ‘cas Interauto’ reviscola (per moments)

L’afectada que més ha empès la causa per tal que s’aclareixi l’estafa de què van ser víctima almenys una desena de persones i que es condemnin els seus responsables reclama davant el plenari del Superior una indemnització pel retard de la investigació

La canviaven de lloc de treball. Del Pas de la Casa a Andorra la Vella. Necessitava un cotxe perquè el seu no passava la ITV. Va acudir al concessionari Interauto, com tants d’altres ciutadans del país. Va veure un automòbil que li convenia. El va provar, va acordar un preu i va demanar un préstec per poder-lo pagar. Era el 2011. Encara avui no ha pogut gaudir mai d’aquell vehicle. Ni en gaudirà tampoc. Va ser lliurat a una altra persona. I els diners que va abonar com a paga i senyal no els va veure mai més, tampoc.

I així una desena de persones que, més o menys, ja fos a Interauto o al concessionari de Harley Davidson, que per aquelles èpoques compartien propietat, van patir una situació similar. El 2012 es va interposar una querella criminal contra el propietari dels establiments i contra una altra persona que actuava, suposadament, d’intermediari. S’havia fet, també, un procediment civil. Gairebé una dècada després, ni la via penal ni la via civil estan resoltes. La investigació arran de la suposada -i més que palpable- estafa encara està oberta. Les indagacions judicials, en un calaix de la nova Seu de la Justícia. La demanda civil va acabar originant la fallida de l’empresa.

Mai no s’ha adoptat cap mesura provisional en relació als querellats. De fet, es va ampliar la responsabilitat a algunes persones més. Malauradament, com a mínim una ja ha mort en aquest temps. També en aquesta dècada va morir una de les persones defraudades. El cas ha reviscolat aquest matí a la sala magna de la nova Seu de la Justícia. L’afectada que més ha empès la causa per tal que s’aclareixi l’estafa de què van ser víctima almenys una desena de persones i que es condemnin els seus responsables reclama davant el plenari del Superior una indemnització pel retard de la investigació.

 “A la Justícia li surt molt bé no complir els terminis legals. És més barat pagar 1.000 euros a una persona que reclami que no pas posar els mitjans per solucionar el problema estructural”

El maig de l’any passat el Tribunal Constitucional va reconèixer que s’havia vulnerat el dret de la dona a obtenir una resolució en un temps raonable. Durant dos anys, el Tribunal de Corts no havia resolt un recurs pel qual s’instava als magistrats a que requerissin el batlle instructor a fer la feina. Dos anys després el tribunal va resoldre. Però la Batllia continua amb l’expedient al calaix. Com si no interessés resoldre el cas. Com si hi haguessin implicats intocables, que més o menys és el que ha vingut a insinuar sinó dir l’advocat de la recurrent.

És de les poques ocasions en què el plenari del Tribunal Superior es reuneix en la seva totalitat -en dues sales, la de la vista i una altra fent seguiment de la compareixença de manera telemàtica- per escoltar les reunions d’una demanda contra l’Estat per anormal funcionament de l’administració de Justícia. La demandant hi era present. “Des del dia que va entrar a Interauto que no viu. És una sensació d’impotència. No viu. Un ciutadà no té perquè veure’s sotmès a aquesta situació”, ha exposat l’advocat que defensa els seus interessos.

El lletrat ha explicat que la dona va haver d’anar fent front al préstec sol·licitat per un cotxe que mai ha tingut, que li van prestar un altre cotxe respecte del qual va haver d’afrontar una reparació a fons perquè li pogués ser útil i que des del 2012 no ha parat de fer accions perquè es resolgui l’estafa. Les altres demandes i querelles continuen vives. Però sense un impuls especial com el que ella ha fet. La dona, i per compte seu el seu advocat, ha reclamat un dany patrimonial de 38.594 euros corresponents a totes les despeses derivades del vehicle i dels processos judicials i 30.000 euros més pel dany moral corresponent a l’angoixa amb què viu des del 2011.

Fiscalia i Govern

Ni el ministeri públic representant pel fiscal general ni el Govern representat per una de les advocades del gabinet jurídic no han estat d’acord amb les pretensions econòmiques de la recurrent, de la demandant. I no ho han estat per un raonament jurídic que, certament, ningú no pot dir que sigui incorrecte. Una altra cosa és del debat de fons. El malestar que la lentitud judicial pot causar als ciutadans. Ho ha deixat clar l’advocat de la demandant: “A la Justícia li surt molt bé no complir els terminis legals. És més barat pagar 1.000 euros a una persona que reclami que no pas posar els mitjans per solucionar el problema estructural”.

El Tribunal Constitucional ha dictat les resolucions en el marc de dos recursos d'empara.

Relacionat

Més de deu anys per decidir si hi ha algun responsable de l'estafa del ‘cas Interauto’

I és que el que defensava l’advocat de la recurrent era que se li satisfaci una compensació íntegra pel perjudici sofert i que sigui l’Estat, vista la lentitud judicial, qui reclami contra el causant de la suposada estafa. Però ni fiscalia ni Govern no hi podien estar d’acord. Cadascú a la seva manera han remarcat que a la vista el que s’estava era en un procés de demanda per mal funcionament judicial. I que això és concerneix a allò que al seu dia va reconèixer el Tribunal Constitucional: que no hi va haver activitat processal entre el maig del 2018 i el mateix mes del 2020.

Per tant, i com ha remarcat el fiscal general, “ni les despeses d’advocat ni l’eventual estafa, que encara està en instrucció, no han d’estar indemnitzades aquí”. L’advocada representant de l’Estat ha defensat que la indemnització que s’aboni no sigui superior a 2.000 euros. I que de reparació de dany patrimonial no n’hi ha d’haver cap ni una perquè aquesta qüestió s’ha de dilucidar en els processos encara oberts. “La millor reparació de la dilació indeguda és que les coses funcionin”, ha dit el fiscal. De moment, el ‘cas Interauto’ ha reviscolat durant mitja horeta a la nova Seu de la Justícia. Potser el nou edifici ho resoldrà tot. En tot cas, els afectats per la presumpta estafa continuen reclamant el que és seu. Deu anys més tard i el més calent encara és a l’aigüera.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.