El mateix dia que l’administrador judicial de la fallida hauria de rebre els darrers documents justificants dels crèdits d’aquelles persones o societats a les quals Buiques hauria deixat a deure diners, la batlle que instrueix el cas de la presumpta extorsió a qui els darrers anys va gestionar la constructora hauria de poder escoltar els dos empresaris i l’home amb qui aquests haurien contactat per espantar el primer.
Fa molt temps que la situació de Buiques -que també té alguns crèdits al seu favor, tot sia dit de passada- està causant malestar en el sector de la construcció i afins. Finalment, la Batllia, a petició de la CASS, va accedir a la petició de fallida de l’empresa. I no són poques les altres empreses que fa temps que busquen o analitzen accions a emprendre contra la societat en fallida i els seus responsables. Accions legals, s’entén.
D’altres no han estat, presumiblement, tant jurídicament correctes com ho pretenen ser firmes que han subministrat materials a Buiques. Industrials de diferents rams. Ja el foc que va afectar de forma notable en algun cas tres o quatre vehicles la nit de Nadal del 2020 a la seu central que la constructora tenia a Buiques -i que ara ocupa BYLD- tenia a veure, presumiblement, amb l’esmentat malestar. Amb els deutes. Amb estira-i-arronses per la gestió del personal.
Ja el foc que va afectar de forma notable en algun cas tres o quatre vehicles la nit de Nadal del 2020 a la seu central que la constructora tenia a Buiques -i que ara ocupa BYLD- tenia a veure, presumiblement, amb l’esmentat malestar
La situació de la històrica constructora s’ha anat agreujant els darrers temps, i l’activació de BYLD ha acabat d’embolicar la troca per molt que l’impulsor principal d’aquesta i home afectat per l’extorsió per la qual hi ha tres detinguts defensi que no hi ha una successió mercantil. No hi ha una suplantació empresarial. Sinó que BYLD ha fet tractes amb Buiques, comprant una part de la flota de vehicles, per exemple, i també BYLD esdevindrà creditor de la constructora en fallida en el procés concursal.
En fi, un embolic de tres parells de nassos que malauradament amenaça de veure’s més sovint al Principat. Que el foc del primer Nadal pandèmic va ser un avís que semblava oblidat. O no del tot. Però l’ara extorquit ha tingut altres avisos. Com el que a principis d’aquest any li hauria proferit un ex-treballador de Buiques que, fart de no cobrar el que se li devia, trobant casualment l’empresari un dia pel carrer li va propinar un parell de clatellots advertint-lo que si el deute persistia, en la propera trobada els clatellots serien més intensos.
No hi va haver denúncia en aquella ocasió. I, d’entrada, tampoc no n’hi hauria hagut en aquesta. En la de l’extorsió. Però el temor aquest cop va ser massa gran. De fet, l’extorquit tenia el neguit profund de no saber si l’home conxorxat amb els empresaris creditors que romanen encara en dependències policials era realment un home perillós de veritat. Justament, una de les tasques dels investigadors abans de posar a disposició de la batlle els arrestats és comprovar si el suposat sicari té antecedents en algun lloc -és espanyol, català- per fets similars.
També els especialistes de la policia han de mirar de trobar, si és que existeix, el tracte que haurien fet els empresaris i suposats autors intel·lectuals de l’extorsió amb el seu ‘home sobre el terreny’. Qui proferia les amenaces. Qui advertia que les cames podrien trencar-se si els pactes no es complien. Si el deute no se saldava. Perquè l’ara denunciant -atemorit encara hores d’ara- va reconèixer un deute, en xifres rodones, de 190.000 euros. El va reconèixer un parell de dies després de trobar-se inesperadament l’enviat dels empresaris quan anava a fer una gestió pràcticament domèstica a Sant Julià.
Una de les tasques dels investigadors abans de posar a disposició de la batlle els arrestats és comprovar si el suposat sicari té antecedents en algun lloc -és espanyol, català- per fets similars
Com ja ha explicat l’Altaveu, amb el vehicle aturat a l’avinguda Verge de Canòlich, se li va apropar un home que es va identificar com l’emissari per aconseguir saldar el deute que Buiques tenia amb una subministradora de material de construcció de l’avinguda d’Enclar. I per deixar-li clar que tenien sota control al responsable de la constructora li van mostrar fotografies que evidenciaven un seguiment a la seva dona. Al seu fill. Però més encara i tot.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, just abans de marxa del lloc després d’advertir-lo, el sicari va tenir la fredor d’acostar-se al vehicle de l’ara extorquit, un vehicle d’empresa ja retolat com a BYLD, per, d’una de les rodes, extreure’n una peça. Sí, li havien col·locat un geolocalitzador per poder-lo seguir. Per controlar-lo. I si ja fins llavors estava atemorit, la por a partir de llavors va anar in crescendo. Reconeixeria el deute i començaria a pagar-ne les quotes. Però la pressió va poder més i si els dos clatellots no van ser suficients per denunciar res, l’extorsió ha acabat amb tres detencions.
Finalment durant la jornada d’aquest dijous es preveu que els detinguts, tots homes d’entre 30 i 40 anys, dos nacionals i un no resident que pujava i baixava de Catalunya, passin a disposició judicial. S’esgotaran pràcticament les 48 hores de detenció governativa. Una mica després finalitzarà el termini per presentar crèdits en el marc de la fallida de Construccions Buiques. Una empresa històrica que evidencia que la història comença a canviar. Ni els negocis van tan bé, ni la gent s’està per orgues.
Comentaris (10)