La ‘cara bona’ de la pandèmia

La secció andorrana de la Societat Catalana de Biologia, impulsada entre altres per l’investigador bioquímic doctorant Adrià Archilla, s’estrena aquest dimarts analitzant els elements diferencials d’Andorra en la gestió de la crisi sanitària

El neguit dels joves estudiants andorrans de saber si podran tornar al Principat una vegada siguin professionals del seu sector fa temps que dura. És d’abans de la pandèmia. De molt abans de l’esclat de la crisi sanitària. La Covid, però, ha fet evident que “Andorra no pot dependre només del sector terciari turístic”. La frase és de l’investigador Adrià Archilla, un dels promotors de la secció andorrana de la Societat Catalana de Biologia (SCB). En certa manera, l’aflorament d’aquesta delegació territorial és producte de la necessitat d’impulsar la ciència arreu arran de la pandèmia.

La secció de la SCB s’estrena aquest dimarts amb un webinar en què s’abordaran els elements diferencials que Andorra, pel fet de ser com és, essencialment un país molt petit, ha pogut o ha hagut d’aplicar en la gestió de la crisi sanitària. “El fet que es fes un cribratge serològic a tota la població o que les polítiques puguin ser més flexibles”, ressalta Archilla, que considera “molt interessant” poder veure “com es prenen les decisions”. “Qui s’asseu a la taula” on es couen les directius d’una gestió pandèmica, sabent que s’acaba fent un important seguidisme d’allò que dictin Espanya, França i la Unió Europea.

11 biocelular

Relacionat

Fomentar l’interès per la ciència a Andorra

Adrià Archilla -com Míriam Daravano o Arnau Calvet, que coordinen la secció local de la SCB conjuntament amb la doctora Gemma Daina, que formalment la lidera per qüestions de reconeixement acadèmic- està d’allò més entusiasmat amb el fet de poder estrenar la delegació i, sobretot, de poder posar la primera pedra en un projecte d’aglutinament d’estudiants avançats que s’estan formant fora del país -perquè si es volen seguir segons quins estudis no hi ha més remei- però que voldrien poder tornar al Principat a treballar en allò sobre el que s’han format.

CÀNCER ESCAMÓS DE PELL

Archilla ha iniciat aquest gener el tercer any d’una beca atorgada pel Govern d’Andorra. Tercer i últim any d’un ajut competitiu -“això vol dir que es presenta qui vol i s’atorga la subvenció als millors projectes o propostes”- al tercer cicle universitari. Nascut a Vilafranca del Penedès, va arribar amb set anys al Principat i hi va fer tota la formació bàsica. I hi té la família i els amics. Per acudir a la universitat “vaig haver de baixar a Barcelona” i allí, a la UB, va cursar Bioquímica. Va fer un màster en laboratori d’anàlisis clíniques i ara està fent el doctorat.

Adrià Archilla fa el doctorat a l'Idibell.
Adrià Archilla fa el doctorat a l'Idibell.

És en qualitat de doctorant que té l’ajut del Govern. Integrat en un programa de biomedicina de l’Institut d’Investigació Biomèdica Bellvitge (Idibell), situat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet, “el meu grup treballa sobre el càncer escamós de pell”, explica Archilla que ell, concretament, estudia “el paper de les cèl·lules immunosupressores en la resistència a la immunoteràpia en aquest tipus de carcinomes”. Poca broma. Tot un repte que Adrià entoma amb tanta passió com el fet de poder contribuir a una millor de les condicions dels futurs estudiants andorrans.

“Quan estudies apareixen moltes inquietuds. Quan acabes hi ha moltes dificultats per poder tornar al Principat, al país on tens la família i els amics i on, molts de nosaltres, voldríem tornar.” Es presenta la dicotomia, ve a dir Archilla, d’haver de decantar-se per vida professional o vida personal. Allò idoni, i pel qual intentarà treballar amb els seus companys de la secció andorrana de la SCB, seria fer-ho tot compatible. Més encara, per Achilla no té cap sentit que l’Estat, que el Govern, inverteixi en la seva formació, que li pagui tres anys d’estudis, per dir-ho d’alguna forma, i que ell, volent-ho, no pugui retornar al país en el futur aquest suport rebut.

“Quan estudies apareixen moltes inquietuds. Quan acabes hi ha moltes dificultats per poder tornar al Principat, al país on tens la família i els amics i on, molts de nosaltres, voldríem tornar.” Es presenta la dicotomia, ve a dir Archilla, d’haver de decantar-se per vida professional o vida personal

Per això, quan va esclatar la crisi sanitària i va quedar clar que Andorra no pot viure només del turisme i la seva companya Míriam Daravano li va comunicar que des de la Societat Catalana de Biologia, un dels seus vocals, el doctor Eduard Escrig, tenia interès en poder obrir una secció a Andorra per poder estendre la ciència en català més enllà de Barcelona s’hi va llançar de cap. “Ho intentarem moure en allò que estigui en les nostres mans.” La SCB hi posa el suport econòmic i logístic. I la secció local té l’obligació de promoure almenys un acte a l’any que combini biologia i territori. A partir d’aquí, “tenim total llibertat” per triar allò que volen fer.

Abans de saber que la Covid, ara amb la seva variant Òmicron, tornaria a collar de valent, ja havien decidit fer un webinar. És a dir, un acte telemàtic. Amb científics andorrans com Joel López, Cristina Royo i David Vilanova, i la presència del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, per donar el toc més institucional a la ‘lliçó inaugural’ de la secció andorrana de la Societat Catalana de Biologia. La voluntat és conèixer més de prop la gestió de la pandèmia a Andorra a través de la visió d’algunes de les persones que hi han pres part en algun moment o altre.


Cartell COVID 19 (1)

Tot plegat, això de la delegació andorrana de la SCB, s’entén, “és un projecte a mitjà termini” que no tenen dubte que farà un acte mínim anual. La voluntat de “desenvolupar la ciència en català” és inqüestionable, igual com la voluntat de cooperar amb les entitats andorranes homòlogues. I aquí Archilla cita la Societat Andorrana de Ciències (SAC) o Andorra Innovació i Recerca. Ah, i encara el jove bioquímic té una referència més a fer: “Que hagi arribat Grifols al Principat, o que digui que arribarà, fa que tots estiguem contents i il·lusionats.”

I matisa -i amplia- les seves paraules. “No és per Grifols en concret que estiguem contents. És pel precedent que pot suposar per tal de desenvolupar el sector de la biotecnologia i la indústria farmacèutica al país”. I d’aquesta manera arribin oportunitats de feina prou atractives per a joves que, hores d’ara, estan ‘condemnats’ a haver de quedar-se a l’estranger. “Almenys que en el futur, els que ho vulguin, no s’hagin de trobar en la disjuntiva entre el seu futur professional o el seu futur personal.” En fi, que la pandèmia no és dolenta per a tot. També té algunes (poques) coses bones.

Comentaris

Trending