Canalla i tradició van de la mà

La presència d’infants a diferents associacions del país és bastant elevada, deixant patent que els més joves també s’interessen per la seva cultura i per formar-ne part

Les cares visibles de les associacions culturals són sempre persones veteranes, més majors i que ja fa anys que fan aquesta activitat. Però, el futur està en aquells es veuen menys i que, al contrari del que pot semblar són, en alguns casos, fins i tot majoria. Els nens i les nenes, així com els adolescents, estan implicats en aquestes iniciatives, sigui per voluntat pròpia o per transmissió per part dels seus pares.

“Som molts joves al grup de folklore, podria afirmar que som el 60% del total dels participants”, assegura Mireia Medeiros, part de la junta del Grup de Folklore Casa de Portugal. Així mateix, a l’Esbart Laurèdia també hi són majoria els infants, que passen a formar part de l’associació a partir dels quatre anys i van canviant cada any, tot i que la pandèmia ha paralitzat una mica la seva activitat.

Als fallaires també hi ha una gran presència de joves, “sabem que el foc és una cosa que atrau molt, sobretot als adolescents”, indica l’Albert Roig. Generalment, en aquesta associació el trasllat de la passió es fa de pares a fills, “però els nens també porten els seus amics perquè provin i molts es queden”. A més, en algunes parròquies compten amb els fallaires de llum, els nens que encara no poden rodar i que ho fan amb fanals que no suposen un perill per a ells.

“Intentem adaptar les nostres activitats i generant interès per conèixer la cultura dels nostres pares”

Tot i que aquestes edats, principalment l’adolescència, són complicades per arrelar una passió per la cultura, a les diverses associacions s’esforcen i treballen per mantenir-los i cridar la seva atenció. Sobretot, tal com indica Medeiros, “intentant adaptar les nostres activitats i generant interès per conèixer la cultura dels nostres pares”, en el cas del folklore portuguès.

A l’Esbart, segons explica Jaume Torra, la possibilitat d’anar ascendint i canviant de grup és un gran atractiu per als nens, “comencen molt petits i ho tenen arrelat”. A més, l’any passat es va crear un conjunt de joves músics per acompanyar les danses, però es va haver de deixar enrere per l’esclat de la pandèmia. “L’adolescència i la joventut és complicada perquè molts marxen a estudiar fora”, apunta Roig. Tot i això, assegura que, quan tornen al país, molts d’ells miren de reenganxar-se a l’activitat i tornar a formar-ne part de l’associació.

La cultura nacional ja fa temps que va deixar de ser una cosa de persones grans, per arribar-se i apropar-se als més petits. Als castellers també hi compten amb la seva secció de canalla, i així en moltes altres associacions del país. “Ara som nosaltres els que estem al capdavant, però algun dia seran ells qui passen a ser els organitzadors”, exposa Roig. En definitiva, la canalla és el futur de la tradició.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.