La celebració institucional per la jura del nou Copríncep episcopal ha aprovat. I amb nota. Excepte algun petit detall, tot plegat ha funcionat força a la perfecció. (Quedi clar, també, que els membres del sometent no han tingut ni aigua, ja no aquell refrigeri que dilluns, després de l’assaig, van pensar que podrien gaudir aquest dijous). Però el vessant ciutadà, públic, el bany de masses que havia de ser, no ha estat bany ni encara menys ha convocat les masses: la plaça del Consell estava desangelada.
I encara bo, al tomb del recinte parlamentari, d’alguns centenars d’escolars, que no arribaven al miler presagiat ni potser tampoc al mig miler, que han fet lluit banderetes i han reclamat la presència de Serrano, que en aquests moment treu tan com pot la seva tessitura de docent. I també de la presència d’uns quants alumnes-usuaris de l’escola Meritxell (sí, ara fundació i tot allò). O d’uns quants jubilats curiosos. Això sí, tots exposats al sol. A la solana. En la segona part de la festa, que s’hi s’hagués quedat en el marc institucional, si no hagués pretés sortir del Consell, de ben segur hauria triomfat com la San Miguel o la Coca-Cola.
Quedi clar, també, que pel carrer ben pocs sabien què passava a la plaça. Què hi feien tants policies engalanats. Els de les salves, que no totes han detonat com caldria. Els encarregats d’honorar la bandera i fer-la onejar. Que sí, que la història i tota la mandanga. Que les tradicions hi són per conservar-les. I per modificar-les si convé. I quedi clar que la cosa ha estat àgil i molt ben arreglada. ‘Rapidito’, vaja. Tant que si hagués depès de Serrano, tot plegat hauria acabat abans.
QUE COMENCI ABANS (O NO)
El bisbe ha arribat acompanyat del cap de Govern, Xavier Espot, en les immediacions del comú d’Andorra la Vella quan faltaven cinc minuts per les 11 del matí. I en aquell moment, el trajecte previst, tot el muntatge, ha estat molt més veloç del que s’havia previst a l’inici. Fins al punt que el passamans ja a dins del Consell General -i després de transcriure una llarga dedicatòria al llibre d’or de la institució que prèviament duia anotada Serrano- ha estat molt més ràpida del que es podia pensar. Molt més.
Dins el recinte parlamentari hi havia qui hi havia d’haver. I si algú té el cuquet de saber qui formava el sometent, que sàpiga que n’hi havia dos per parròquies excepte Canillo, que el presidia amb escopeta inclosa i en duia tres -Sebastià Plaza, capità i capità de tot el cos present a l’acte, Sònia Mandicó, desener i Jordi Areny, desener (Canillo); Gorka de Oliveira, capità, i Diana Cristina Araujo, desener (Encamp); Jordi Serracanta, capità, i Lluís Pla, desener (Ordino); Beth Rossell, capitana, i Toni Andorrà, desener (la Massana); Jordi Cabanes, capità, i Marc Vila, desener (Andorra la Vella); Eva Ramos, capitana; i Jordi Carboné, desener (Sant Julià); David Pérez, capità, i Laura López, desener (Escaldes). Els capitans, excepte el d’Encamp, són consellers de comú. Els deseners són gent del poble. Excepte la d’Escaldes, que també és consellera. I un altre cuquet molt demanat: el religiós alt i ben plantat que corria entre les autoritats abillat com si d’un cardenal es tractés. Doncs és un reverend polonès i diplomàtic de la Santa Seu establert ara mateix a Madrid. Davant la seu vacant de la Nunciatura a Espanya i Andorra, Roman Walczak n’és el màxim representant. En fi, ve a ser el substitut de l’ambaixador del Vaticà al Principat.
I fets aquests apunts, tornem al Consell General. Serrano hauria volgut avançar la cerimònia de jurament. Perquè el passamans ha acabat molt abans del que preveia i perquè tenia altres coses a fer. Però s’ha hagut d’esperar més de mitja hora al despatx del síndic general tot fent-la petar. I després el cerimonial més institucional. I un discurs que per venir d’on ve ha estat obert i modern. Però si els arriba gravat al WhatsApp, activin directament la funció x2. La seva paciència ho agrairà. I el seu temps, també. Serrano Pentinat -que s’ha alegrat de veure la germana, la cunyada, la família en general entre els presents, i que ha hagut de saludar a l’inici com a familiars els rectors de les Valls- és un home aparentment brillant. Lletrat, perquè sap de lletra més enllà de la qüestió jurídica, cultivat, diplomàtic. Però nervi a l’hora d’expressar-se, de llegir, no sembla que en tingui.
Serrano Pentinat no és Vives. Segurament Vives hauria celebrat la parafernàlia. Serrano ha dit el que havia de dir encara que sigui a baixa revolució. L’inici del ‘mandat’ el comença amb nota. A veure com continua el serial. Si no, sempre pot comptar amb la canalla i amb els jubilats. Si cal, sortiran al rescat del Coprincipat.
REPORTATGE GRÀFIC: ALTAVEU MÈDIA (RONNIE PINO, RODRIGO CARVAJAL I MANEL MONTORO)
Comentaris (8)