Calçotada preelectoral (o no)

Estava satisfet el president de l’entitat escaldenca, Jaume Ambor, veient com anava l’acte popular. Estaven satisfets els polítics -Gili ha destacat el bon temps que feia- i el rector de Sant Pere Màrtir, un Jaume Soy que s’ha atrevit fins i tot a aigualir el vi. Són ben bé les coses de les benediccions que es donen en aquest país i en pocs llocs més. Però el que comptaven eren els calçots, i la filada de gent que s’ha atansat al Prat del Roure per degustar-los. Els calçots i la botifarra. I la salsa, que tot compta i ja se sap que la calçotada, sense una bona salsa, no és el mateix.

Ambor repassava la recepta: vuit-centes racions a raó d’una dotzena de calçots, una botifarra, una llesca de pa, una mica de beure i un pitet. I el president de l’UPTEE no preveia que quedés gaire producte sense consumir. Ep, i que la cosa no és gratuïta. Cal treure el tiquet. Que l’entitat, per moltes eleccions que hi hagi, encara no ha negociat la subvenció amb el comú. I això que el comú tenia una bona delegació de personal institucional. De Gili a Meritxell Massoni, de Valentí Closa a Cèlia Vendrell. O el fins fa poc conseller d’Acció Marc Magallón.

Fa un parell d’anys que l’entitat escaldenca opta per la mateixa quantitat de material. I és que amb la pandèmia encara en punt àlgid, es va fer una calçotada sobre rodes amb menys calçots que en altres ocasions. Hi va haver embús de trànsit monumental i es va fer curt de calçots. I ara Ambor i els seus col·legues de feina -des de les 7 del matí preparant les brases perquè l’exèrcit ciutadà pugui llepar-se els dits, bruts- prefereixen que en sobri (pocs) que no pas que en falti. I gaudeixen emmascarant-se i omplint-se els dits de salsa.

La salsa electoral. Perquè Espot, el cap, tot just s’ha menjat un calçot entre trucada i trucada. Als polítics, a alguns, el mòbil els treia fum. Els calçots, estaven ben fumats. I segons alguns dels que n’han menjat sense compassió, prou bons que estaven. La dotzena de taules que hi havia a la zona dels Veedors han quedat en no-res. Sort que la gespa i el mobiliari urbà del Prat del Roure han estat bons aliats.