¿Bufetada o cop de puny?

La sala penal del Tribunal Superior desestima rebaixar la multa imposada a un cap de cuina que va pegar a un dels seus subordinats en el marc d’una discussió i que al·legava legítima defensa

¿Va ser una bufetada o un cop de puny? ¿Va ser en defensa pròpia o producte d’un rampell? La sala penal del Tribunal Superior acaba de desestimar les pretensions d’un resident de nacionalitat espanyola que sent cap de cuina d’un restaurant d’Escaldes, l’abril del 2019, en el marc d’una discussió amb un subordinat, va acabar agredint-lo. Malgrat que no va necessitar cures especials, marcat l’agredit va quedar. Però assegurava que havia actuat en legítima defensa.

A la cuina del restaurant en qüestió hi deuria haver tensió de la bona. Fins al punt que les paraules van pujar de to i el cap va pegar al subordinat. Que si un cop, que si una bufetada, que si un li havia aixecat prèviament una fusta de tallar amb la intenció de colpejar-lo i l’altre va reaccionar amb el cop de puny. En fi, que en primera instància el Tribunal de Corts va condemnar l’home per una contravenció penal de lesions a 800 euros de multa més 1.011 euros més pel perjudici causat a la víctima.

En primera instància el Tribunal de Corts va condemnar l’home per una contravenció penal de lesions a 800 euros de multa més 1.011 euros més pel perjudici causat a la víctima

El condemnat va recórrer contra la sentència per demanar que l’absolguessin perquè, a parer seu, havia actuat en defensa pròpia. I per deixar clar que havia estat una bufetada amb la mà oberta i no un cop de puny. I en el cas que continuessin condemnant-lo, que la multa i la compensació al perjudicat fossin molt sensiblement inferiors. Però el tribunal de segona instància no ha atès cap de les dues pretensions del recurrent.

D’entrada perquè els magistrats consideren que pel cas tant és cop de puny com bufetada, ja que des de l’inici el condemnat havia reconegut haver pegat al subordinat, un fet, el fet que el cap pegués al que tenia per sota, que la sala també retreu. I pel que fa a la legítima defensa, tampoc l’atén atès que de les manifestacions dels testimonis i de les declaracions de l’acusat en el moment dels fets, quedaria clar que no hi va haver legítima defensa.

Certament, el subordinat, en un moment donat, va aixecar la fusta de tallar de forma amenaçadora. Però tal com l’hauria aixecat l’hauria abaixat i ja va estar. Però la batussa dialèctica hauria continuat i quan menys s’ho esperaven els presents, el cap de cuina va donar el clatellot a l’altre empleat. I d’aquí el merder. I la condemna. I sobre la quantia de la multa i la responsabilitat civil a satisfer, el tribunal creu que és perfectament ajustat al que estableix el codi i la graella fixada. Per tant, a pagar per pegar.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.