No per estudiat i analitzat, el de la bruixeria a Andorra és un àmbit que no deixa de sorprendre. En són una mostra les jornades organitzades pel departament de Turisme del comú lauredià. Andorra és terra de bruixes i ho proven els nombrosos documents conservats a l'Arxiu Nacional. La 'caçera de bruixes' va ser especialment significativa i moltes dones van ser jutjades amb acusacions com les de provocar la malaltia i la mort a través de maleficis i metzines, de desencadenar pedregades destructores, o de reunir-se en aplecs diabòlics per abjurar de la fe cristiana. La forca i la foguera van ser habituals entre els anys 1400 i 1700 com a resultat dels judicis.
Dels processos instruïts a Andorra entre el darrer terç del segle XV i el primer terç del XVII, hi ha documentades 21 sentències, només tres de les quals absolutòries. La majoria acabaven amb la pena capital. Com en el cas de Maria Busqueta àlies Scaça, veïna d’Escàs, que va ser empresonada i jutjada per bruixa pel tribunal de corts pels volts de 1472. Va acabar confessant haver participat en l’aplec nocturn a Perafita, fabricat metzines, realitzat lligaments malèfics, provocat gatirnons i pedregades, a banda d'entrar de nit a les cases amb l’ajuda del diable per damnificar les criatures.
És un tema el de la bruixeria molt habitual al Pirineu però també en altres països com ha recordat David Mas parlant de la inquisició, aquest seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies. Va ser especialment activa a Espanya.
Sovint s'acusava a moltes dones, de manera injusta, pel sol fet de preparar remeis amb herbes, una pràctica molt habitual a la seu de les jornades -Sant Julià de Lòria- fins ben entrat el segle XX. S'utilitzava l'anomenada 'corona de rei' per a avançar els parts quan els embarassos s'allargaven més del que s'havia previst. Es collien herbes a la vora del riu Valira, per sobreestimular els músculs uterins i poden arribar a induir a l'avortament. També es feia servir aigua de timó com a desinfectant. Fins i tot s'havia fet servir la cendra per elaborar un lleixiu casolà i les fulles de llorer tenien una funció higiènica com a precurssores del xampú.
Comentaris