Andorra no podia faltar en un congrés de novel·les d'espies. Per les pecularitats d'un país de muntanya, per estar entre França i Espanya i per haver estat vina de fets com la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial. En absència d'un dels ponents, Robert Guirao "per motius secrets", l'escriptor i historiador, Claude Benet, que s'ha definit com un "intrús", ha explicat que el Principat havia tingut un gran protagonisme en el conflicte bèlic mundial i ha reconegut que "hi va haver gent que va fer coses maques i gent que en va fer de lletges", i ha confessat que "amb els noms cal ser molt prudents". No és el cas del de Borís Skóssirev (Boris I d'Andorra) que Benet, a partir de les investigacions de l'historiador alemany Gerhard Lang, considera que podia ser un espia dels alemanys en un intent per desestabilitzar França. Lang va escriure el llibre 'Rey de los andorranos, agente de los alemanes'.
Cal recordar que durant l'estada de Boris a Andorra (anys 30 del segle passat), els francesos, encara administraven el Sarre, ara un dels estats federats alemanys. I hi havia la polèmica amb Renània, que el 1935 seria militaritzada per Hitler contravenint el tractat de Versalles. L'objectiu amb Boris, seria posar pals a la roda francesa des d'un país veí. Durant 13 dies, Boris seria rei d'Andorra.
Claude Benet s'ha referit també al cas d'andorrans que estaven controlats per la policia espanyola, a un veguer de França que vigilava als refugiats. "Actualment, França i Espanya ens vigilen i és lògic". Joaquín Abad, autor de la trilogia 'El andorrano', ha centrat la seva darrera novel·la en un laboratori a Andorra i un virus, un tema de molta actualitat. Ha detallat com va conèixer un espia a Andorra, dels serveis secrets espanyols o de l'Agència Antidrogues dels Estats Units. "Actualment té una botiga d'antiguitats a Barcelona i quan estava a Andorra tenia el suport de la Guàrdia Civil".
L'expert en geopolítica i escriptor Greg Coonen se sent fascinat "pel secretisme d'Andorra i les seves llegendes", i ha mostrat la seva preocupació pel fet que alguns països intentin desestabilitzar els altres. "A Andorra potser no hi ha espies de les grans potències però estan a prop, a Barcelona, per exemple". Creu que Xina i Rússia segueixen detalladament el que fa el Principat. "He parlat amb periodistes xinesos i m'ho han confirmat i aquí viuen molts russos". Ha dit que té amics que resideixen a Andorra i han estat espies. "Em comenten que és un país cada cop més interessant per a la Xina".
La Segona Guerra Mundial va ser un període convuls per al Principat
Benet ha tornat el tema al passat amb Andorra i la Segona Guerra Mundial amb la rutes d'evasió que era un període convuls entre un bisbe franquista ( Ramon Iglesias Navarri), un veguer francès pronazi ( Emile Lasmartes), una França mig envaïda, una Espanya franquista, amb andorrans membres de xarxes d'evasió, d'altres que mataven refugiats o d'altres que intentaven sobreviure tan neutralment com podien, amb un Consell General en pànic i finalment amb espionatges de totes bandes: britànics, francesos, espanyols, alemanys i americans. Entre els andorrans que van ajudar gent a fugir dels nazis, Benet ha destacat el canillenc Francesc Areny (a) Bonavida.
En el torn de paraula entre els assistents, l'escriptor de novel·les d'espionatge, Jaime Rocha ha destacat que un país petit com Andorra "és ideal per als serveis secrets" però no creu que ara mateix el Mossad o la CIA estiguin interessats en aquest indret, cosa que ha originat un debat dins del debat i ha fet que quedessin en el tinter, records com el pas per Andorra d'ETA, dels GAL, d'aquells que cobraven diners per informar fins i tot les duanes franceses i espanyoles dels visitants que feien moltes compres. I tots els espies esmentats han estat homes, quan les millors són les dones, i no només Mata Hari. El que ha quedat clar -i que ja se sabia- al final del debat és que "els serveis secrets no tenen amics, només interessos"
Comentaris