Des del seu inici, la COVID-19 ha suposat, a molts llocs arreu del món, situacions problemàtiques des d’una perspectiva ètica. En el context sanitari i assistencial, ha sigut especialment rellevant el paper dels comitès de bioètica, òrgans que ofereixen assistència en el tractament de qüestions ètiques relacionades amb les ciències de la vida i les seves aplicacions pràctiques. Des del 2013, Andorra compta amb el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra (CNBA), que s’encarrega d’assessorar el govern i els professionals del país, així com estendre a tota la societat la reflexió i el diàleg sobre les controvèrsies en aquesta matèria.
El CNBA està format per un grup de deu persones de perfils molt diversos, amb expertesa en camps com la medicina, la infermeria, la biologia, la psicologia i la filosofia. Segons preveu el seu reglament, el CNBA pot donar resposta a consultes que institucions o ciutadans li facin arribar i també pot operar d’ofici, tractant per iniciativa pròpia les qüestions que consideri oportunes. Arran de la pandèmia, es van donar els dos casos.
El 18 de març de l’any passat, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va fer arribar al CNBA una consulta sobre els principis ètics que haurien de guiar la presa de decisions en dues situacions. En primer lloc, el SAAS va consultar quin hauria de ser el criteri de priorització en el cas d’una limitació extrema de recursos. En altres paraules, donada la limitació de recursos, com s’hauria de decidir a quin pacient es destina un recurs, com pot ser la intubació i la ventilació mecànica, i a quin no.
El CNBA està format per un grup de deu persones de perfils molt diversos, amb expertesa en camps com la medicina, la infermeria, la biologia, la psicologia i la filosofia
El CNBA va dictaminar que cal reservar els tractaments de cures intensives a aquells pacients que tinguin més garanties d’èxit terapèutic. El seu president, David Pérez, explica que per l’aplicació d’aquest criteri no s’ha de tenir només en compte l’edat de la persona, sinó el seu estat de salut. Pérez també explica que “en igualtat de condicions, en canvi, té prioritat la persona que ha passat menys etapes vitals. Una persona jove, que encara no ha viscut l’etapa de la maduresa o de la vellesa, en una situació d’igualtat de condicions de supervivència amb una persona més gran, s’hauria de prioritzar”. Aquest criteri d’assignació de recursos limitats està en línia amb les recomanacions d’altres comitès de bioètica. A Andorra, però, no s’ha hagut d’utilitzar perquè les circumstàncies no ho han requerit, a diferència d’altres països.
El SAAS també va preguntar quina seria la pauta a seguir per als familiars en el cas d’un pacient infectat que afronta un procés immediat de final de vida en una situació de confinament sanitari per evitar el contagi a altres malalts. En aquest cas, la recomanació del CNBA va anar dirigida a la protecció de la salut pública, seguint el principi de solidaritat i els deures dels usuaris i els professionals del sistema sanitari. Reconeixent, però, la dificultat i l’afectació d’aquestes mesures en el procés del dol, es va recomanar l’adaptació adient de recursos per reduir-ne l’impacte.
El mes de maig del 2020, el CNBA va actuar d’ofici emetent un document amb les seves consideracions al voltant dels conflictes bioètics en situació de pandèmia. Aquest document es va emetre davant la possibilitat de decretar-se l’estat d’alarma, amb reflexions sobre les restriccions que això podria tenir en les llibertats individuals. Altres qüestions rellevants que s’hi tracten inclouen els efectes psicològics, socials i econòmics del confinament, les incerteses del passaport immunològic i els principis d’una gestió sanitària i d’una comunicació ètiques.
“Al final, la labor de la bioètica és que, treballant en terrenys molt diferents, podem arribar a una visió molt col·legiada, integrada i ponderada”, conclou Pérez
Pere Puigdomènech, un dels experts internacionals que conformen el CNBA, considera aquest tipus de reflexions “imprescindibles en qualsevol país modern”, ja que els ciutadans es pregunten “amb tota la raó del món” com es gestionen aquestes situacions excepcionals. “Aquest comitè és part de l’estructura sanitària i de govern i, per tant, és lògic que existeixi”, comenta, i recorda que és un ens obert, a la disposició de ciutadans, associacions i institucions que vulguin fer les seves consultes.
El president del CNBA, David Pérez, també recorda que és una institució que, tot i estar adscrita al ministeri de salut, és autònoma i independent. De la seva tasca, declara que “treballem no deixant influir-nos pels moments polítics, perquè entenem que és important exercir aquesta independència de forma correcta. Procurem emetre les nostres opinions en fred, per tenir temps a la deliberació, a convertir diferents opinions, angles molt diferents, en una resposta integral”. “Al final, la labor de la bioètica és que, treballant en terrenys molt diferents, podem arribar a una visió molt col·legiada, integrada i ponderada”, conclou Pérez.
Comentaris