Retorn a l’essència de la festa de la pagesia a Setúria

És la primera vegada que el mossèn Sàrries d’Andorra la Vella, venia a la vall de Setúria. Ho ha fet de dur a terme la benedicció del bestiar. “En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, deia moments abans, tot assegurant que aquesta vegada li havia tocat a ell ser l’encarregat de fer-ho. Una benedicció que ha estat marcada per una jornada “més popular” que tenia l’objectiu d’apropar el sector ramader i la tradició encara més a la ciutadania.

Un sector, que té un relleu generacional difícil i que “costa molt”, però que alhora compta amb “gent apassionada a qui se’ls ha d’acompanyar i se l’ha d’ajudar”, ha dit el cònsol menor, Roger Fité, tot ressaltant que des del comú aposten per aquest sector i per donar a conèixer la seva feina i el seu dia a dia, amb jornades com el dia d’avui, però també garantint que “que el sector primari i que les noves generacions puguin trobar-se a gust entre aquests canvis socials”, ha afegit.

La modificació de la llei general d’ordenament del territori i urbanisme preveu donar suport al sector ramader per millorar les seves instal·lacions i facilitar-ne l’amortització a través de costos més accessibles

En aquest sentit, el director del departament d’Agricultura i Ramaderia, Josep Maria Casals, ha destacat la modificació de la llei general d’ordenament del territori i urbanisme, una norma que es troba en fase de tràmit al Consell General. Segons Casals, aquesta modificació, que es preveu la seva aprovació en breu, té com a objectiu principal donar suport al sector ramader per millorar les seves instal·lacions, fer-les més modernes i funcionals, i facilitar-ne l’amortització a través de costos més accessibles.

“El que volem és acompanyar el sector perquè pugui disposar de les eines per a tenir instal·lacions modernes, que facilitin el treball i que siguin més rendibles a llarg termini”, ha explicat Casals. Aquesta reforma, segons el responsable de l’àrea, està pensada especialment per a les noves generacions de ramaders, que troben en aquestes millores una motivació per continuar amb la seva activitat.

A més, Casals ha fet èmfasi en la importància de la ramaderia per a Andorra, no només com una activitat econòmica, sinó com una tasca essencial per a la preservació del territori. En el marc d'una jornada dedicada al sector, Casals ha afirmat que “el treball dels ramaders és fonamental per mantenir el patrimoni natural d’Andorra”. En aquest sentit, ha destacat que la ramaderia extensiva, que perdura des de fa segles, s’ha adaptat a les necessitats actuals, oferint productes locals i, alhora, contribuint a la conservació dels paisatges del país.

“El bestiar juga un paper clau en la biodiversitat i en la preservació dels paisatges, ja que la seva presència ajuda a prevenir riscos naturals com els incendis o les torrentades”, ha afegit Casals. Aquest sistema de producció ramadera no només garanteix productes locals, sinó que també és una peça fonamental en la protecció i manteniment del territori andorrà.

DINAR POPULAR

Unes 250 persones s’han reunit aquest migdia al bell mig de la vall de Setúria per formar part de la benedicció, enguany per part del rector de la capital. La tradició mana. I encara que sigui per mitja hora, per una hora, cal baixar fins al fons de la vall, observar el paisatge, respirar i veure com el bestiar pastura.

Un bestiar, el boví, que gaudeix del control de dues pastores. La Rosa Tomàs -la vaquera veterana amb més de 40 anys d’experiència-, i la Judith Carmona, la seva ajudant per segon any consecutiu. La segona explica que l’any passat va anar molt bé i quan va veure que sortia a concurs novament la plaça va decidir presentar tots els papers. “És molt agradable aprendre de la Rosa, que porta més de 40 anys d’experiència”, diu. A més, la jove -que començarà a estudiar veterinària al setembre- està fascinada de poder passar el seu estiu en “un paisatge tan idíl·lic”.

A les muntanyes massanenques hi ha setze explotacions ramaderes, amb més de 350 caps de bestiar equí i boví i més de 1.400 ovelles repartides entre sis unitats pastorals, “una d’aquestes és aquest magnífic indret que tenim aquí a la vall de Setúria”, ha afegit Fité.

La benedicció que ha acollit al fons de la vall de Setúria una bona colla de polítics i de ramaders amb les seves famílies. I una representació governamental liderada per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, i el director d’Agricultura i Ramaderia, Josep Maria Casals, i pràcticament tot el comú de la Massana en ple. I després de la benedicció, els assistents han intentat buscar un lloc per poder dinar, i si podia ser a l’ombra, ja que el sol que feia era important.

“El dinar sempre s’havia fet aquí, no pas en un restaurant. Això és l’essència”, apunta Joan Fité, de família ramadera, que enguany per primera vegada ha anat acompanyat dels seus fills de 5 i 8 anys. “És important que vegin i visquin això. Transmetre’ls la tradició”. Amb el cotxe aparcat a peu de telecadira i una petita caminada, no s’ha fet enrere pel sol: “Hem vingut equipats, perquè sabíem el que ens trobaríem”. Considera que el fet de retornar al Serrat el dinar perquè és “l’essència”: “Anar a menjar a un restaurant que et facin el dinar, és potser molt modern pel que és una festa de pagesia, d’ambient de camp i de bestiar”, diu. També hi era el Gil, germà de la vaquera Rosa, que com cada any ve a donar suport a la seva germana: “És tradició”.

Altres feia molts anys que no hi venien, però enguany han decidit tornar-hi: “Potser feia uns set anys que no hi venia, però hem decidit tornar perquè es feia com abans. I veus gent del país, i això fa molta il·lusió”, ha manifestat la Montserrat, qui anava acompanyada de la Carme, filla de casa ramadera, que explica que feia molts anys que no hi podia venir perquè coincidia amb dies laborables: “Aquest any, en cap de setmana, no m’ho podia perdre. És un privilegi poder tornar a fer aquest dinar a l’aire lliure”.

Tot plegat ha fet evident una cosa: malgrat la calor, tornar al Serrat de l’Esmaligat ha estat un encert per tothom. La natura, el bestiar, les famílies, la brisa escassa però real, i sobretot la sensació de fer poble, han deixat clar que aquesta festa no només mira el passat, sinó que és també una mostra de com ha de ser el futur.