El ‘batlle del Carnaval’

El Consell Superior fa instal·lar per sorpresa al vestíbul de la Seu de la Justícia una vitrina amb un maniquí suposadament abillat amb la vestimenta dels jutges andorrans d’antany i just passat el cap de setmana la retira

De sorpresa en sorpresa van els operadors de l’administració de la Justícia. Després de dies de feina, entre vidriers i operaris de la pròpia casa, el que havia de ser una picada a l’ullet a la història judicial del Principat ha quedat en no-res. Almenys aparentment. Perquè de la mateixa manera que va aparèixer un maniquí abillat suposadament com els batlles andorrans d’antany n’ha desaparegut. Ha durat jut el que ha durat el Carnaval. Vaja, que potser va ser una mena de penjada del rei Carnestoltes judicial.

La cosa és que durant tota la setmana passada, o almenys una bona part, operaris externs i treballadors de la d’administració judicial, van estar fent mans i mànigues al vestíbul de la Seu de la Justícia, al costat d’un dels ascensors i més al costat encara d’un dispositiu desfibril·lador, per instal·lar una vitrina d’una mida notable. Després d’haver encaixat l’urna de vidre, al seu interior hi apareixia el maniquí abillat amb capa i barret.

Suposadament, el maniquí que ara ja no és on era llueix la indumentària que al seu dia havia estat del batlle Canturri. El que no se sap del cert, si la vestimenta era la de batlle o la de conseller general

Suposadament, la indumentària que al seu dia havia lluït el batlle Canturri. El que no se sap del cert, si la vestimenta era la de batlle o la de conseller general, que ja se sap que en altres èpoques -i de fet encara avui- en aquest país un dia s’està en un poder i l’endemà s’exerceix des del poder d’enfront. Que si escuts, que si alguna referència documental a la glòria judicial del Principat…

La vitrina d’homenatge va causar revolada i sorpresa. Divendres estava més o menys instal·lada del tot després que els dies precedents, el president del Consell Superior de la Justícia i la vicepresidenta del mateix organisme, Enric Casadevall i Maica Torres, respectivament, prenguessin mides i donessin les instruccions pertinents. Però tot just aquest dimarts, passat el Carnaval, la vitrina havia desaparegut del seu lloc. Formalment, ningú no en sap donar compte.

Casadevall i Torres prenent mides.
Casadevall i Torres prenent mides.
Cert és que més enllà de la sorpresa inicial, la vitrina i el seu maniquí havien aixecat des de somriures a més d’una crítica. I ara la crítica, per dir-ho així, és saber què es farà de tot plegat i quin cost ha tingut… si és que al final vitrina i maniquí tornen al bagul de la història que és d’on se’ls havia fet sortir com un element escenogràfic més per decorar el vestíbul de la Seu de la Justícia. Els operadors judicials ja tenen una altra ‘xisme’ per comentar a l’hora del cafè. Potser l’objectiu era esdevenir una maniobra de distracció respecte dels retards i el col·lapse judicial.
El maniquí a la vitrina quan divendres es va instal·lar. Aquest dimarts ja no hi era.
El maniquí a la vitrina quan divendres es va instal·lar. Aquest dimarts ja no hi era. Toni Solanelles

 

Comentaris (5)

Trending