L’arcàngel ‘substitut’ que no era cap error del pintor

Un estudi convertit en llibre analitza fil per randa els frescos de l’absis de Sant Miquel d’Engolasters i modifica la lectura que s’ha mantingut durant molts anys de la presència de l’arcàngel Miquel en lloc de l’evangelista Mateu

Comentaris

Que l’arcàngel Miquel ocupés el lloc tradicionalment assignat a l’evangelista Mateu en els frescos romànics que fins al 1921 van lluir a l’absis de Sant Miquel d’Engolasters no va ser cap errada. Va ser una decisió volguda per explicar perquè es va alçar on es va alçar un temple que va ser dedicat a qui va ser dedicat. El llibre ‘Sant Miquel d’Engolasters, l’arcàngel de les muntanyes’ oferix una nova relectura de les pintures actualment conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’autora de l’estudi, l’especialista en Prehistòria, Història Antiga i Ar­queologia i doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (títol que va obtenir amb la tesi ‘L’art romànic del Principat d’Andorra: la pintura mural en el seu context’) Cristina Tarradellas ha presentat el volum editat per Edicions UB en el marc on van ser pintats els frescos. El treball de Tarradellas renova la recerca existent sobre aquest cicle pictòric i la seva iconografia i posa en relleu la importància del comitent davant de l’artífex de l’obra en l’aplicació dels programes simbòlics en la pintura mural. “És interessant perquè dona una visió nova i més aprofundida, explica el perquè està en aquest indret l’església de Sant Miquel analitzant de manera conjunta l’arquitectura i la pintura”, ha explicat la historiadora a Engolasters mateix.

El protagonisme de la figura de l’arcàngel Miquel, que substitueix, s’ha dit, l’evangelista Mateu entre els vidents, dota el conjunt d’una singularitat iconogràfica que sovint ha estat interpretada com un error del pintor. Aquest llibre qüestiona aquest fet: l’anàlisi de l’arquitectura de l’església (sobretot del campanar), de la seva situació en relació amb un entorn d’alta muntanya i del programa iconogràfic conservat —que inclou l’intradós de l’arc triomfal— apunta la possibilitat d’una concepció glo­bal complexa, amb una càrrega simbòlica important, en què s’han combinat de manera intel·ligent aquests tres elements al servei d’una idea.

51298739608 c3b5cf81e4 o
Cristina Tarradellas donant detalls de les pintures.

El llibre, prologat per Jaume Serra i Serra, està organitzat en quatre capítols. El primer d’ells està dedicat a introduir el paratge d’Engolasters i l’església de Sant Miquel al llarg de la història, des de la seva fundació fins a l’arrencament de les seves pintures. El segon capítol se centra en l’estudi de l’arquitectura de l’església en època romànica. Al tercer capítol, el més llarg amb diferència, es descriuen i analitzen les pintures murals de l’absis de l’església. Per últim, al darrer, l’autora ofereix una interpretació innovadora del conjunt atenent al programa pictòric, l’advocació a Sant Miquel, la ubicació i l’arquitectura de l’edifici.

Per tal de poder conèixer amb més profunditat la nova obra, el ministeri de Cultura i Esports i el comú d’Escaldes-Engordany han organitzat aquest dijous una presentació de la publicació a la mateixa església de Sant Miquel d’Engolasters. En el mateix lloc on es fa referència l’obra, l’autora ha ofert quatre visites guiades on ha pogut exposar les seves investigacions. Les seves teories. I ha pogut posar en relleu, més si calia, la importància de l’arcàngel com a guardià dels Pirineus.

sant miquel
Portada del llibre.

Comentaris

Trending