Fa set anys que es va mudar a la ciutat de la qual es diu que mai dorm. Allà és actriu de teatre musical i també en una companyia que ofereix funcions humorístiques. També fa classes de cant i d’anglès, els darrers temps, evidentment, de forma telemàtica. Les funcions en què participava, evidentment, van quedar cancel·lades amb l’esclat de la crisi. “Tots els teatres estan ara tancats. L’obra que fèiem estem intentant que es pugui oferir on-line, però té un estil complicat”, explica.
Assegura que l’actual situació no l’ha sorprès del tot. En certa forma, s’ho va imaginar fa uns mesos, quan es va començar a parlar del coronavirus i dels problemes que estava causant a la Xina. “Llavors ja tenia un viatge previst amb una amiga a Disney World; no el vam cancel·lar però vaig anar molt vigilant”, indica. De fet, afirma que “sóc una mica paranoica i vaig pensar que ens tocaria també estar en quarantena”.
Tot va acabar anant molt ràpidament. “Recordo que sabíem què estava passant a Europa i aquí es parlava de Califòrnia i d’alguns creuers”, apunta. “El dimecres abans que es tanqués tot vam anar a fer un show i vèiem la gent amb mascareta, petites coses. I ja diumenge ens van cancel·lar una actuació que teníem dilluns per televisió”, relata.
La pandèmia ha colpejat durament la ciutat. A nivell de víctimes, sí, però també anímic i social. “Tot és bastant surrealista. Mai havia vist el carrer tan buit... a no sé que fos a les cinc del matí”, explica. En el cas de l’Ona, “sortim un dia cada dues setmanes a fer compres; tenim un supermercat a prop i allà ho agafem tot”. Això sí, “amb mascaretes, guants i de tot”.
"A la ciutat no crec que hi hagi ningú que no conegui alguna persona a qui li hagi afectat de forma directa"
En el seu cas, viuen a la part baixa de Manhattan, a Wall Street. No és la part més afectada per l’epidèmia, però sí que “ens arriben imatges de camions plens de cadàvers o d’una fossa comuna”. Té clar que “a Nova York no crec que hi hagi ningú que no conegui algú a qui li hagi afectat de forma directa”.
També expressa por pel fet que, malgrat la greu situació, el govern de Donald Trump insisteixi en què cal reactivar ja l’economia. “Aquí no s’insisteix tant en això, però altres volen obrir ja. Si ho fem massa aviat, vindrà una segona onada. Encara que aquí no es faci, si altres Estats ho fan, també ens tocarà”, comenta.
Evidentment, està en contacte amb els seus familiars a Andorra. “Hi parlo cada dia per Whatsapp i sé que tots estan bé”. L’Ona explica que “el meu pare em diu que surt amb mascareta i amb precaució, però que no és com aquí, que si t’acostes a algú més del compte, et mira malament”.
Aquesta jove andorrana, en mig de la zona zero del coronavirus, però, vol mostrar-se optimista. “Nova York es recuperarà. Estic segura. L’esperit està bé, la gent té por però també ànims”, afirma.
Comentaris (4)