Tot arrenca el desembre del 2019. L’acusat es va presentar a les oficines de la companyia per gestionar assumptes pendents. En un moment donat, i segons va explicar la dona, que encara recorda la impressió que li va causar tot plegat, un dels moviments li va permetre veure com duia una pistola. L’home, davant la reacció d’estupefacció, li va dir que “no diguis res o perdràs la meva confiança”. Després, es va aixecar, però abans de marxar, en castellà, també li hauria etzibat que, si no mantenia silenci, “un tret aniria al cap del meu fill”. Una frase que, va remarcar a la vista, “tinc gravada”.
L’home patia un trastorn persecutori i per idees delirants per por a que el traguessin de casa seva, però que no estaria directament vinculat a la seva visita a les oficines
Un cop feta l’amenaça, l’home va marxar. La tensió a les oficines va ser important i es va avisar la policia, que una estona més tard el van controlar a Escàs. Efectivament, portava a sobre l’arma, que era de fogueig. Tot i això, una pistola que no es pot dur, normativa i llei a la mà, a espais on hi ha força públic.
Durant el judici, l’home va negar que hagués volgut amenaçar la dona. Segons ell i el seu advocat, tot es va deure a un error d’interpretació provocat, per un costat, per l’intent d’emprar una expressió francesa -hauria volgut jurar pel seu fill- i, per l’altre, pel nivell baix de castellà del processat.
El que també va quedar clar era que l’acusat patia en el moment dels fets d’un trastorn persecutori i per idees delirants. Ho va explicar el pèrit psiquiatre que el va tractar. Tot i això, sí que va apuntar que la patologia tenia a veure “amb una situació de tipus legal i bancari producte d’un litigi per un apartament”, però no pas per la relació amb l’asseguradora. “Ell vivia amb por que el traguessin de casa”, va explicar a la vista. Per això, hauria decidit dur a sobre la pistola.
Per a la fiscalia, els fets eren clars. En aquest sentit, va voler posar en relleu que la dona “encara pateix por” i que “l’únic que vol és que no se li torni a apropar”. I és que, va apuntar, “hi ha elements per creure que l’amenaça va ser real”. Per això, va demanar una pena de 12 mesos condicionals, a banda de la prohibició de contacte.
En canvi, l’advocat de l’acusat va argumentar que, malgrat que l’home duia la pistola, “no tenia voluntat d’amenaçar”. Al mateix temps, va voler que es tingués en compte el trastorn de l’home com a excloent incomplet. Per això, va demanar que fos absolt del delicte d’amenaces i que només se’l condemnés pel port de l’arma.
Comentaris