L’advocada que volia ser batlle i no li ho van deixar ser

La fiscalia sol·licita quatre anys d’inhabilitació per a una lletrada acusada de deslleialtat professional que assegura que al seu dia va rebre el beneplàcit de la Batllia per dur a terme les actuacions que va fer

“No vol anar a on no la volen; ja no vol ser batlle.” Però fa quatre anys, la lletrada que aquest dimecres ha jutjat el Tribunal de Corts acusada de deslleialtat professional sí que l’hauria il·lusionat ser jutgessa. De fet, tenia reserva de plaça. I quan l’avui magistrat del Superior Jaume Tor va fer el salt de jurisdicció hauria pogut ocupar la seva plaça. De fet, l’advocada en qüestió va demanar poder-se incorporar a la carrera judicial. Però no li ho van deixar. El Consell Superior va anar marejant la perdiu fins que la van processar i van ‘invalidar’ la seva candidatura.

L’advocada considera clau la seva decisió de voler accedir a la plaça de batlle perquè se li obrís la causa penal que l’ha portat aquest dimecres al banc dels acusats. Abans del 2010 defensava el titular d’una societat que tenia un deute contret -encara que ell no el reconeixia- a la comunitat de propietaris de la qual formava part. La societat en qüestió va ser condemnada com a deutora. 50.000 euros que l’home que avui ha declarat com a testimoni es feia l’orni de pagar. Anys més tard, la mateixa lletrada, representant ara la comunitat de propietaris, va insistir en reclamar a l’home i la seva societat que satisfessin el deute pel qual havien estat condemnats.

“Només es veu el delicte quan vull accedir a la plaça de batlle i no pas per mèrits sinó després d’haver estudiat i haver passat unes proves. Ha estat un atac purament i simplement personal. S’ha anat a desprestigiar”, ha clamat amb contundència la processada

El titular de la societat, ja en aquell moment, quan va descobrir que qui havia estat la seva advocada defensora ara li reclamava el deute que havia mirat d’estalviar-li, va elevar les corresponents queixes a la Batllia. Com que en el marc del procés civil, i fins a tres vegades, la batlle que portava l’afer va dir que no hi havia problema, l’advocada va decidir tirar endavant. No era pas la primera lletrada que demanava la satisfacció d’aquell deute. Altres professionals del Dret ja ho havien fet abans. Tot va canviar a principi del 2018, quan l’advocada avui jutjada va pretendre esdevenir batlle.

És a partir d’aquell moment quan a la lletrada li comencen a buscar les pessigolles i finalment la processen per ‘fer-la fora’ de la Batllia. El judici s’ha allargat més de tres hores amb diverses aturades i amb la presència de tres membres de la junta del Col·legi d’Advocats, que ha emparat la col·legiada, encapçalats pel degà, Xavier Sopena. I tot i que l’advocat defensor ha clamat que “aquí es jutja el sistema, no una advocada concreta” pel fet que durant la causa hi hauria hagut diverses anomalies i, com ha denunciat la processada, diferents vares de mesurar, la clau de volta de tot plegat és que mai abans de voler-se presentar com a batlle a la lletrada no se li va impedir fer actuacions en nom de la comunitat de propietaris que anys abans havia reclamat un deute a qui llavors era el seu client.

Hi ha una diferent interpretació de la llei, manté la fiscalia, que considera que sí que hi ha dol i, per tant, la comissió d’un delicte, menor en aquest cas, i pel qual, més que els tres mesos d’arrest nocturn condicionals, el que realment toca o tocaria la cresta de la processada són els quatre anys d’inhabilitació professional que es demanen per a ella. Curiosament, la fiscalia ha deixat sense efecte la petició de qualssevol quantitat econòmica en tan què responsabilitat civil perquè, ha admès el representant del ministeri públic, al client que es va queixar -i que no ha acabat de quedar clar sí va acudir al Consell Superior o no ho va fer (al seu dia va semblar clar que sí que hi va anar o fins i tot que el poder judicial el va cridar a capítol)- no se li ha causat cap perjudici. La defensa i la lletrada demanen l’absolució.

Una imatge de la façana principal de la Seu de la Justícia.

Relacionat

Jutgen una advocada per un presumpte delicte de deslleialtat professional

De fet, l’advocada jutjada, que com a acusada ha tingut la darrera paraula, ha estat prou contundent. I entre indignació i ràbia, i tot i assegurar estar tranquil·la i deixar clar per activa i per passiva que “no hi ha dol”, encara ha estat més contundent quan ha dit que “només es veu el delicte quan vull accedir a la plaça de batlle i no pas per mèrits sinó després d’haver estudiat i haver passat unes proves. Ha estat un atac purament i simplement personal. S’ha anat a desprestigiar”. De fet, aquest ja havia estat l’argumentari de la defensa. Jutjada i defensor han remarcat tant el “despropòsit” de la fiscalia com el doble raser amb què l’administració de Justícia actuaria.

Qüestions prèvies

La vista ha tingut, com s’ha dit, diverses fases. La primera, l’exposició per part de la defensa de les vulneracions que hauria sofert la seva patrocinada durant la instrucció de la causa i el moment just anterior a l’inici de la vista. Fonamentalment, s’ha lamentat que mai no s’hagi acceptat prendre declaració ni a la batlle ni al secretari judicial que van avalar l’actuació de l’advocada, ni tampoc al fiscal general o als integrants del Consell Superior, que en certa manera haurien promogut el mareig de perdiu per no haver d’acabar integrant l’advocada a la carrera judicial.

Una imatge de la seu actual de la Justícia.

Relacionat

El col·legi empara l’advocada acusada de deslleialtat professional

El defensor ha denunciat que “s’està utilitzant la Justícia per atacar advocats” i ha lamentat “el clima d’enverinament que a poc a poc s’està instal·lant entre jutges i advocats”. La defensa de la processada ha exposat també davant el tribunal que mentre a ell se li demanava justificar perquè pretenia algunes testificals, a la fiscalia no se li exigeix aquesta motivació. Allò del doble raser que l’acusada també ha evidenciat dient que “qui no coneix algun advocat” que ara treballa pels uns, i després pels altres, i mai no s’havia dut a judici cap lletrat.

El fons de la qüestió és sí la demanda que va comportar el reconeixement del deute, i la petició posterior d’execució de la sentència són procediments distints: el fiscal entén que no; la defensa manté que sí

Les qüestions prèvies defensades amb vehemència per la part que les exposava han estat tombades amb trenta segons pel tribunal recordant que eren aspectes ja discutits durant la tramitació de la causa. I després s’ha passat al fons de la qüestió amb la declaració de l’acusada i el testimoniatge gens clar de l’home la queixa del qual, suposadament, hauria generat tot l’enrenou. Un home que a banda de queixar-se contra l’advocada també s’hauria querellat contra la batlle implicada en l’afer. Aquest testimoni, que fa un temps va patir un problema de salut, ha mostrat força llacunes. No en va, Afers Socials hauria demanat recentment la incapacitació d’aquest resident al Principat.

I sobre el fons del fons, el fiscal manté que l’advocada va canviar de bàndol en el marc del mateix procés fent actuacions successives. I aquí rauria, segons el ministeri públic la clau de volta del cas i l’element delictiu. Perquè, a parer del fiscal, quan s’obté una sentència (la que declarava el demandat deutor) aquesta no té cap valor si no es pot executar i, per tant, són les dues cares de la mateixa moneda. La defensa de l’acusada, però, ha exposat que es tracta de dos processos diferents, com ho demostra que la demanda de deute en el marc d’una qüestió de propietat horitzontal té un número de causa, i la petició d’execució té una altra numeració. I, a més, que la Batllia sempre va comminar l’advocada -i segons la processada, ho va demanar expressament- a continuar fent les actuacions que duia a terme. Fins que va voler ser batlle. Després tot es va girar com un mitjó. O potser tot era, a tenor de l’exposat per la defensa, una maniobra més de la fiscalia. “Ens acoquinen”, ha dit el defensor. “Vaig amb el cap ben alt i hi continuaré anant”, ha deixat clar la processada.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.