“Crec que es volia escapar, tot i que no sé ben bé de què”, ha exposat Blay, que remarca que tot i estar sempre molt acompanyat per molta gent, Sabater “se sentia sol”. Però d’on venia aquest lligam amb Andorra? No ho saben desvetllar del tot. El director escènic andorrà Joan Anton Rechi sap que ja hi venia fins i tot abans de fer amistat amb ell. I Blay hi afegeix: “l’Àngel Blau és un dels bars on es trobava a gust”.
En un càmping del Principat, entre els presents han convingut que l’antic Càmping Europa d’Encamp, va ser el lloc on va compondre algunes de les cançons mítiques del grup, com ‘No he nascut per militar’.
Però per mítica, l’anècdota que recorda Rechi, d’una escapada del Carles a Andorra. “Volien comprar una tele pel seu pis, però va acabar comprant també un equip de música i moltes coses i li van entrar dubtes de com passaria la duana”, explica. Rechi hi va posar solució. “Li vaig proposar de carregar-ho tot al meu cotxe i em vaig endur el gos de la meva germana, un pastor belga” i quan un guàrdia civil els va parar, “vaig baixar del cotxe i el gos es va posar a bordar”. La reacció del guàrdia civil va ser: “ja pots tirar”. Així que un cop a la Seu, van tornar a descarregar el cotxe de Rechi i van carregar el de Sabater, que va poder continuar cap a Barcelona amb totes les adquisicions i sense pagar ni un cèntim.
En un càmping del Principat, entre els presents han convingut que l’antic Càmping Europa d’Encamp, va ser el lloc on va compondre algunes de les cançons mítiques del grup
Però més enllà de les anècdotes també hi ha hagut espai per recordar la persona, més enllà del personatge. “Sempre tenia una paraula i un detall per a tothom no feia distincions d’importància”, ha destacat Blay. “Tenia molta llum, una àurea especial i sempre tenia un somriure”, hi ha afegit Rechi.
I precisament el director artístic ha posat en valor un llibre que creu que faltava “per parlar d’ell com a persona i que no caigués en la premsa groga”. Perquè com tothom tenia “llums i ombres”, però calia una biografia “que li fes justícia”. La seva mort va estar sempre envoltada de rumors, que si addiccions, que si la mala vida... Fumava, sí, però n’han destacat també la preocupació per la salut. “Ens feien mal moltes de les coses que llegíem”, ha reconegut Rechi, i Blay ha reblat que “si tenia alguna addicció era enamorar-se”. Una llosa més que arrossegava en una necessitat de ser “la persona perfecta”.
Paraules per acostar-se més a un home que també va mantenir sempre certa distància amb els periodistes i que va ser el símbol d’un autèntic ‘fenomen fan’ a Catalunya. Tot això i molt més en la gairebé hora i mitja de xerrada a la Trenca, amb la cirereta de la interpretació d’algunes cançons de la banda a càrrec de Quim Salvat. Si en volen descobrir més, els tocarà llegir el llibre. Tot un èxit, per cert, que ja va per la quarta edició.
Comentaris