Certament, no són pas totes les administracions del país que funcionen igual, però alguns dels sorpresos aspirants han explicat que algunes parapúbliques -posi’s per exemple Andorra Telecom o el SAAS, o alguns comuns- no exigeixen, almenys en el cas del català, títols oficials. I en tenen prou amb el que es podrien denominar certificats exprés. I exprés vol dir que els centres de llengua en qüestió vénen a certificar que la persona en qüestió té un nivell de català superior al que realment, segurament almenys, tindria. És a dir, que potser si d’un títol oficial es tractés aquella persona només podria acreditar un A1, però que l’acadèmia en qüestió està en disposició d’assegurar, que si li fes ell l’examen, seria un A2.
No són pas totes les acadèmies del país que fan aquests certificats. Però sí algunes de ben significatives. Suposadament fan un examen al candidat i emeten un certificat. Tot per un mòdic preu que pot oscil·lar entre 70 i 100 euros. I sempre atorga a l’aspirant el nivell de català que necessita per al lloc de treball que pretén. I això és d’alta transcendència en moments en què, per exemple, en el cas de les professions mèdiques s’exigeix un B2 o que per renovar el permís de residència i treball caldrà acreditar després d’un primer any d’estada al país que, com a mínim, s’ha assolit un A1.
En fi, que hi ha unanimitat entre aquells que creuen que les coses s’han de fer bé. Cal que el legislador i el Govern defineixin clarament quins són els únics documents vàlids per acreditar el nivell de la llengua oficial del país. I aquests documents han de ser els únics exigibles en tots els casos. Títol oficial o certificat exprés? El sentit comú és clar. La lògica de les necessitats i els diners fàcils, també. Govern s’haurà de mullar.
Comentaris (6)