Les situacions de tensió global com l’actual disparen les diferències latents, agreugen els problemes de convivència. Si, a més, cal passar més hores del que sol ser habitual compartint un mateix espai per necessitat i obligació, tot plegat es complica molt més. Les poques intervencions que ha de fer els darrers dies la policia -s’han suprimit les actuacions d’ofici o no ser que sigui per operar davant una infracció o delicte flagrant- és per discussions domèstiques. De moment la sang no arriba al riu ni ha calgut fer cap detenció.
La recomanació-obligació de quedar-se a casa ha d’anar acompanyada d’una actitud personal que s’adeqüi a la situació, atès que hi ha moments de molt nerviosisme i incertesa. La paciència és obligatòria, també. El telèfon 181 continua operatiu per atendre casos de violència de gènere i els recursos de l’administració en aquesta matèria continuen plenament actius si escauen. Però també en aquest cas, com en tots d’altres, si els professionals de l’àmbit sòcio-sanitari que hi ha al darrere es poden concentrar en mirar de frenar la pandèmia i en atendre aquells que ho estan passant pitjor degut al virus.
Comentaris