“Tindran dret a vot totes les dones en possessió de la ciutadania andorrana plena. Aquest dret serà exercit en els mateixos casos i sota les mateixes condicions que les previstes per als homes”, deia l’únic article del text firmat ara fa 55 anys pels delegats permanents dels coprínceps, Herni Bouret i Gregori Creus. Així ho recorden des del Consell General amb un missatge publicat a través de X mostrant el text que va suposar una gran fita per la societat andorrana.
🗳️ Avui es compleixen 55 anys del sufragi femení a Andorra.
— Consell General (@ConsellGeneral) April 14, 2025
Després d'un procés de gairebé dos anys, el 14 d'abril del 1970 els delegats permanents dels coprínceps van signar el decret que atorgava el dret a votar a les dones amb ciutadania andorrana.#ConsellGeneral pic.twitter.com/tLD90Fs0Ib
Va ser un procés llarg. El maig del 1967 un grup de dones, conegudes com les sufragistes andorranes, van fer una crida per signar una carta signada demanant el sufragi femení, així com el dret a ser elegides per als càrrecs públics. La petició va aconseguir un total de 378 signatures de les dones majors de 25 anys, però no va ser fins al 14 d’abril del 1970 que els delegats dels coprínceps van signar el decret complint aquesta demanda tan esperada per una part de la població.
El decret que exposava que havia arribat el moment de concedir el dret a les andorranes puix “la funció cada dia més important, que la dona exerceix en la vida social i econòmica de les valls”. Així doncs, la societat andorrana feia un rellevant pas endavant, seguint el que ja havien concedit els països veïns.
Les primeres dones a exercir el seu dret ho van fer el 14 de desembre del 1971 a Andorra la Vella, durant les eleccions generals i comunals. A més, aquesta fita obria la porta a la futura elegibilitat de les dones per a càrrecs públics, que arribaria un parell d’anys més tard (1973). La primera a jurar càrrec va ser Carme Travesset, pel Quart d’Escaldes-Engordany, el 28 de desembre del 1973.
Comentaris