30 anys de tasca silenciosa per millorar la vida dels afectats pels trastorns mentals

La Fundació Aurora Fornés treballa per ajudar pacients amb aquestes patologies, sigui amb pisos de suport sigui amb col•laboracions amb el SAAS o l’associació de familiars

La Fundació Aurora Fornés i Padreny es va crear a finals dels 80. Ho fa fer amb l’objectiu de destinar els seus esforços a donar suport a les persones del Principat afectades per alguna malaltia mental. Des de llavors, ha posat el seu gra de sorra per fer més fàcil la vida dels pacients, que molts cops encara pateixen un estigma injust. Una tasca important feta sense fer excessiu soroll, però de forma contínua i amb voluntat de seguir incrementant-la de cara al futur.

L’origen de l’entitat es troba en una família que va arribar a Andorra fugint de la dictadura franquista, com explica el seu administrador des de la creació, Eduard Padreny. “Tant el meu avi, que era refugiat de la guerra, com el seu cosí Josep Fornés i la seva dona, Josefa Padreny, van venir al país”, recorda. La filla d’aquesta darrera parella, Aurora, “va acabar patint un trastorn mental a causa de tot el que havia patit durant el conflicte a Espanya i, al final, es va acabar llevant la vida”.

Aquesta desgràcia familiar va decidir els pares de l’Aurora a tirar endavant la Fundació. “Volien ajudar la gent que patia aquests tipus de malalties”, explica l’Eduard. I a aquest objectiu van destinar tot el patrimoni. Per una part, els diners que van aconseguir venent un pis que tenien a Barcelona. Per l’altra, l’edifici de l’avinguda Santa Coloma que havien construït l’any 1975. Els pisos de l’immoble estan llogats i els diners que s’aconsegueixen són la font de finançament de l’entitat. “De fet fem una doble funció, perquè són lloguers assequibles”, explica l’Eduard.

IMG 5275
Eduard Padreny és l'administrador de la Fundació.

A més, dos d’aquests habitatges es van voler destinar directament a persones afectades per patologies mentals. “Són pisos de suport”, indica l’administrador de la fundació que, remarca, sempre ha tingut una “col·laboració estreta” amb el centre de salut mental des que aquest es va crear. De fet, sempre s’ha entès que la tasca de l’entitat ha de ser complementària a la de les institucions públiques. Bona mostra d’això és el fet que el patronat el formen el ministre de Salut, el president de la Batllia i Miquel Montané, un amic de la família Fornés Padreny i que és el president de l’entitat.

Pisos de suport a banda, la Fundació també ha ajudat a finançar diferents actuacions impulsades per millorar la vida dels afectats per trastorns mentals. És el cas, per exemple, d’una iniciativa de musicoteràpia conjunta amb l’hospital i l’Escola de Meritxell, o del projecte Optimal Treatment. A més, es vol potenciar la teràpia assistida amb gossos. “Fins ara ha donat molt bons resultats i ho volem ampliar a molts àmbits”, indica Padreny.

L'edifici de la Fundació a l'avinguda Santa Coloma, que es financia amb els lloguers dels pisos.
L'edifici de la Fundació a l'avinguda Santa Coloma, que es financia amb els lloguers dels pisos.

Lògicament, es busquen sinergies amb l’Associació de Familiars de Malalts Mentals (AFMMA), entitat amb la qual col·laboren estreament en el Club Social L’Horitzó. Sobre aquest punt, Padreny recorda que l’espai compta actualment amb una trentena d’usuaris.

L’Eduard és conscient que la tasca de la Fundació sempre ha estat necessària. I es tem que encara ho serà més en els pròxims temps. “El coronavirus encara pot empitjorar més l’evolució de les malalties mentals”, alerta. Per això, defensa que “ara, més que mai, cal apostar per invertir en salut mental”. Deixa clar que “des de la Fundació ho continuarem fent”, però també reclama el compromís dels poders públics. “Cal potenciar el centre de salut mental i reforçar-lo”, afirma.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.