Política

Els ministres ‘més desconeguts’

Josep Maria Rossell i Verònica Canals són, segurament, els nous responsables ministerials que menys visibilitat pública han tingut o que, de forma general, menys coneix el gran públic

Advocat l’un i economista dedicada en gran mesura a tasques executives en el món de la neu l’altra, tots dos estaven ara allunyats del món laboral i assumeixen dues carteres prou rellevants

Toni Solanelles

Són, probablement i amb tots els respectes, els dos ministres, o ministrables, perquè fins aquest dimecres no juren, menys coneguts per al gran públic. De fet, tots dos estaven, benentès, en una mena de retir professional. Per això sobta més encara que tant Josep Maria Rossell com Verònica Canals hagin assumit el repte de posar-se al capdavant d’una cartera ministerial. I no pas de qualsevol cartera. Rossell, una de les habituals patates calentes: Justícia i Interior. Canals, una mena de caramel que pot resultar enverinat: Turisme.

Del massanenc, és a dir, de Josep Maria Rossell, el lector voraç, el ciutadà interessat, ja haurà tingut temps de poder repassar l’hemeroteca. Feia dies, de fet, des que es va parir el pacte a tres bandes, que el seu nom estava en les travesses ministerials. De fet, ben aviat va ser l’únic candidat de Ciutadans Compromesos (CC) a l’únic departament que es va assignar a la formació parroquial. El seu entorn, no obstant això, encara està d’allò més sorprès que hagi acceptat el repte de liderar una cartera com la de Justícia i Interior. De fet, algunes fonts asseguren que fins als darrers dies, tot i haver donat el sí, hi ha estat barrinant molt molt.

Rossell va ser oficial de la Batllia episcopal, secretari del Tribunal de Corts o fins i tot jutge d’apel·lacions abans d’associar-se amb Jaume Bartumeu com a advocat

Hauria estat l’actual consellera demòcrata i fins no fa pas tant secretària d’Estat de Justícia i iInterior precisament, Ester Molné, la que va posar el nom de Rossell sobre la taula. Xavier Espot, el cap de Govern, volia Molné de ministra. Molné volia dedicar-se a la família, retornar al despatx d’advocats del qual havia sortit i, perquè no, tastar la tasca legislativa, això sí. Va ser ella, asseguren els consultats, qui va donar el nom a Espot: Rossell. Josep Maria Rossell Pons, casat i pare de tres filles. Llicenciat en Dret.

Sí, advocat de molts anys, gairebé els mateixos anys que es va passar associat amb Jaume Bartumeu. Professionalment. “Compartien més despatx que no pas eren uns socis estrictes”, recorden alguns dels consultats, que remarquen la sorpresa que Rossell s’hagi embolicat la manta al cap per immiscir-se en una tasca governamental sovint gens agraïda. I és que quan el 2011 aquest, ep!, exconseller general de l’etapa preconstituent, va decidir penjar la toga, el seu objectiu era agafar-se la vida d’una altra manera.

Fa vuit anys, el nou titular d’Interior va penjar la toga: volia viure tranquil, administrar el patrimoni, jugar a golf o navegar amb l’embarcació que sol tenir amarrada a Roses

Abandonar els plets -torejava amb totes les branques del Dret però, sobretot al final, especialment el civil i el mercantil- era la manera de canviar de vida, de viure tranquil. Era una jubilació molt abans del que l’edat li tocarà que li permetia fer moltes d’aquelles coses que l’atrauen alhora que gestionar el patrimoni familiar -el seu i, en part, el de la família política- que, en el fons, seria el que l’hauria de permetre viure. I després de ser oficial de la Batllia episcopal, secretari del Tribunal de Corts o fins i tot jutge d’apel·lacions, després de dues dècades exercint l’advocacia, s’agafava la vida d’una altra forma.

El golf és una de les seves passions -d’aquí que formi part de la junta de la Federació Andorrana de Golf-. Tampoc refusa, a l’hivern, una bona jornada d’esquí de muntanya. I, a l’estiu, unes passejades amb l’embarcació que té amarrada a Roses. O caminar, o llegir… escoltar música. Suplent a la llista de Ciutadans Compromesos, oncle del batlle David Moynat -entre d’altres nebots, que quedi clar-, Josep Maria Rossell jurarà aquest dimecres el càrrec de ministre de Justícia i Interior. I divendres haurà ja de posar-se al front del cos d’ordre juntament amb el cap de Govern: la diada patronal. La Maria Auxiliadora a la qual, de ben segur, més d’un dia a partir d’ara s’encomanarà.

Del Nord a l'Orient

I si de la vall del Nord n’apareix un ministre per a la policia i els jutges, i els bombers i els penitenciaris -que consti que de la vall del Nord en són molts, els ministres del gabinet Espot-, de la vall d’Orient n’arriba la nova titular de Turisme. Una altra sorpresa. A nivell públic, i del públic, del ciutadà en general, també. D’Encamp és Verònica Canals. Fins l’anterior hivern directora d’operacions de Saetde, la societat gestora de les estacions d’esquí del Pas de la Casa i Grau Roig. Canals hauria estat arribar i moldre. El seu nom no va aparèixer a les travesses fins que ja havia acceptat el càrrec.

La nova responsable de Turisme és graduada en economia i administració d’empresa i ha estat dues dècades enrolada amb Viladomat a Saetde fins esdevenir-se la mà dreta

També és tota una sorpresa. Segurament, la ministrable proposada pels liberals no entrava al pensament de ningú més enllà de Jordi Gallardo, Ferran Costa i pocs més. A més, l’estiu passat, i per raons familiars, va deixar Saetde. Es va agafar un temps per a ella i per casa seva. Que assumeixi ara la cartera de Turisme també ha estat tot un descobriment general. Un… “com dius?” Filla d’un apreciat professor del Lycée, Mr. Canals, i de l’exconsellera general Maria Pilar Riba, la seva família hauria estat sempre de l’entorn polític ‘bartumeuista’. Però quedi clar, els pares fan el que poden i els fills, el que volen, sols faltaria.

Mare de dos fills, Verònica Canals és graduada en Economia (en una universitat d’Estrasburg) i en Administració d’Empreses (a Montreal). Va treballar un temps a Barcelona i, després i en retornar al país, al comú d’Encamp. A Saetde hi va aterrar el 1999 i durant deu anys llargs hi va exercir com a cap de l’àrea de restauració i desenvolupament de negoci. Després, ja com a directora d’operacions, seria la mà dreta de Joan Viladomat a Saetde. Aquells que veien Alfonso Torreño, director general de Nevasa-Grandvalira com a candidat a succeir Betim Budzaku a Andorra Turisme, ho veuen ara menys factible. Canals i Torreño haurien protagonitzat alguna que altra enganxada a Nevasa. Però vaja, liberals i demòcrates també i…

Amb la frase potser premonitòria “T'interessa el mercat d'oci, el segment Premium o l'experiència del client? Parlem-ne! M’encanta”, Canals clou la seva descripció curricular

Els qui la coneixen en valoren, i molt, les seves grans capacitats. Intel·lectuals, d’organització. Estricta, metòdica. També en ressalten, per no tan bé, els canvis d’humor no pronosticables o l’excessiva severitat en alguns moments. Canals es confessa una amant de la muntanya i de l’esquí. I, de fet, va ser component de l’equip d’esquí alpí andorrà durant 8 anys. En el seu perfil professional, el que ofereix a LinkdIn assegura que “innovació, interrupció i optimització són els meus mantres. Sempre estic buscant oportunitats d’explotació”.

Li agrada, i la gent assegura que tot sovint ho aconsegueix, complir estrictament allò que es proposa. Des dels horaris als pressupostos establerts. Des de la supervisió d’equips a rendibilitzar al màxim allò que li posen al seu abast. “T'interessa el mercat d'oci, el segment Premium o l'experiència del client? Parlem-ne! M’encanta”, resa la frase final de la seva descripció curricular. Potser Gallardo i companyia ho van llegir. La resta ja se sap: ministre de Turisme.