Han deixat clar que DA i SDP tenen una posició sobre Europa molt similar i que mentre Eusebi Nomen està a les antípodes de la resta i és qui ha usat el llenguatge més agressiu durant bona part de la contesa dialèctica, els tres candidats que han estat consellers generals (Pere López, Jordi Gallardo i Josep Pintat) han estat els més durs amb l’opacitat del Govern sobre les negociacions amb Brussel·les. I els dos socis de ‘d’Acord’, els qui més retrets han fet al cap de llista taronja per les polítiques socials i econòmiques dutes a terme (o no dutes) per l’executiu sortint.
La proposta més sorprenent i que ha fet aixecar més somriures a la platea -fins al punt que s’ha hagut de parar un moment- ha estat l’anunci de Clavera de crear una moneda andorrana
La sala d’actes del Prat del Roure presentava un més que notable aspecte en iniciar-se el debat organitzat per l’Associació de Professionals de la Comunicació (APCA). Hi havia candidats de totes les llistes. N’hi havia molts. Però també hi havia una molt bona representació de la ciutadania que, tot i els avisos en alguns moments dels moderadors -els periodistes Ester Pons i Albert Roig-, no s’han pogut estar en alguns moments de mostrar la seva aprovació o desaprovació amb algunes de les propostes dels candidats.
La més esperpèntica, la del líder d’Units pel Progrés (UPA), Alfons Clavera, que ha anunciat la voluntat de crear una moneda pròpia d’Andorra que tindria un valor equivalent a l’euro. Un debat on s’ha parlat, i molt, d’Europa, i on s’han fet unes quantes pinzellades sobre aspectes econòmics (amb la fiscalitat com a clara bandera) i socials (amb la qüestió de l’habitatge). I que ha acabat, ai làs, amb quelcom no previst d’inici: el posicionament clar i rotund de tots els candidats respecte de l’avortament.
Visions d’Europa
El debat estava dividit en quatre blocs que finalment s’han deixat en tres i mig, per dir-ho així, vist que l’acte s’allargava, o es podia allargar, sense fi. De fet, estava previst que durés un màxim de dues hores i mitja i el debat ha superat, amb escreix, les tres hores. La part dedicada a les negociacions amb la Unió Europea (UE) ha estat la més llarga. Encara no estava clar que els temps es passarien de frenada i s’ha donat una mica més de màniga ampla del que es donaria posteriorment. Ha estat el primer bloc en què Espot ha rebut de valent. Sobretot, per part de Pintat, López i Gallardo, que han lamentat la forma del Govern de conduir les negociacions i, especialment després, en facilitar, o no facilitar, la informació.
Un dels pocs moments de certa tensió, notat també entre el públic, ha estat quan el líder d’Andorra Sobirana li ha etzibat un “llegeixi més” a Espot i l’ha acusat de mentir
El candidat demòcrata, que ha reconegut que potser l’executiu no s’havia sabut explicar prou bé, ha tingut algun ajut d’un Josep Roig que, en aquesta temàtica, s’ha mostrat molt proper als demòcrates. I que ha socorregut en alguna ocasió a un Espot voraçment atacat per Nomen. De fet, el líder d’Andorra Sobirana ha estat molt agressiu. Fins a un nivell d’impertinència que ha hagut d’aturar contundentment i enmig d’una ovació la moderada de l’acte. Nomen ha baixat de revolucions després de la pausa realitzada i el públic ha acabat aprovant algunes de les seves paraules, especialment quan ha afirmat que “la Justícia està polititzada, és una extensió del poder polític i el poder polític una extensió de la Justícia”.
Sobre Europa, sobre la negociació en concret, fins i tot el progressista Roig s’ha afegit a les queixes de López, Gallardo i Pintat en relació amb la manca d’informació, a la poca transparència. “Ens demanen un acte de fe”, ha afirmat Roig, que ha recordat que “l’opacitat genera desconfiança i la desconfiança genera rebuig”. El líder d’SDP s’ha mostrat clarament alineat amb Europa igual que López, Gallardo i Espot. Pintat, Clavera i Nomen han defensat altres postulats, cadascú el seu i diferenciats entre ells, però més o menys allunyats de la voluntat de fer un acord d’associació amb la UE.
El socialdemòcrata Pere López, que ha acusat DA d’anar amb “presses” i “tancar una sèrie d’acords d’esquena al ciutadà”, ha demanat “un canvi d’interlocutor amb la UE”, alhora que ha manifestat que “avui dia és un no a la UE”, perquè “ningú no sap què s’està negociant” amb Brussel·les, tot i que ha donat “un sí a Europa a llarg termini”. López, que ha demanat que es dugui a terme amb Europa una negociació conjunta implicant tots els actors socials i econòmics del país, ha reclamat que el pacte d’Estat sigui una realitat i no només una promesa sense contingut com al seu entendre hauria acabat fent DA, que a parer del candidat liberal, Jordi Gallardo, “no ha anat a Brussel·les a negociar sinó a aprendre apunts per fer els deures després”. En aquest sentit, el cap de llista de Liberals ha donat un “sí a Europa però no amb la manera com s’ha estat negociant”, una circumstància que ha portat al punt que “aquells que ho volien (l’acord amb la UE) ara no ho veuen clar”.
Gallardo, que ha alertat d’una pèrdua de sobirania que també ha estat ‘denunciada’ per Alfons Clavera, ha deixat clar que “cal que hi hagi un referèndum” perquè la sobirania avali qualsevol pacte amb Europa. Implícitament, el candidat demòcrata també ha parlat de referèndum en una de les seves intervencions. Xavier Espot ha afirmat que la UE “és una clara oportunitat”, com també havia esmentat Josep Roig, però ha afirmat que els demòcrates no pretenen “un acord a qualsevol preu”. El líder taronja ha defensat que el que s’ha pactat fins ara -en referència a les mercaderies i el marc institucional- és “raonablement bo” però ha deixat clar que “també en faré la part autocrítica. La negociació ha estat força bona, però també reconec que potser no hem estat prou encertats en comunicar a la ciutadania i algunes forces de l’oposició”. I ha anunciat la creació d’una secretaria d’Estat d’Afers Europeus.
Un anunci que li ha valgut el retret de Pere López en assegurar que Espot pensa més ja en preparar un Govern que no pas en fer propostes inclusives amb totes les forces polítiques. Però si algú ha disparat amb bala en aquest torn contra Espot ha estat Eusebi Nomen. Primer de tot, l’ha acusat de voler-se desprendre de qualsevol herència governamental. I després d’assegurar que “de negociació n’hi ha hagut ben poca” i de posar alguns exemples d’altres països sobre la taula, ha recomanat al candidat demòcrata “que llegeixi, llegeixi una mica”, alhora que celebrava que els assistents “puguin veure el nivell de mentides i la manca de coneixements” d’alguns dels seus adversaris, referint-se en especial a Espot.
La sintonia entre SDP i DA s'ha donat en l'oportunitat que consideren que representa l'acord d'associació, del qual n'asseguren que en queda exclosa la fiscalitat
Més enllà d’aquesta enganxada que ha generat certa tensió, Nomen ha recomanat “no precipitar-se” i veure com acaba la negociació del Regne Unit amb la UE. “Hi ha dos metres de neu, deixem que passi primer la llevaneus i després ja hi anirem nosaltres darrere”, ha dit metafòricament el líder d’Andorra Sobirana abans de recordar que és més complicat de sortir-ne que d’entrar a Europa. Eusebi Nomen ha exposat que ja hi hauria un acord embastat, que Brussel·les no farà cap vestit a mida, que si, per exemple, la CASS ha d’assumir tot el cabal comunitari pot acabar fent fallida i que l’IVA (IGI) caldrà situar-lo en el 15%. I aquí ha estat, especialment, quan Roig, partidari de reclamar a Brussel·les la creació d’un estatut especial per a l’àrea pirinenca, visiblement molest, ha salvat Espot.
“Un acord d’associació no implica fiscalitat”, ha dit el candidat progressista abans que el líder de DA li retornés el ‘favor’ amb un “no es parla de fiscalitat, una vegada més el senyor Roig ho ha explicat molt bé”. Espot ha torejat les envestides de Nomen, algunes vegades celebrades pel públic, altres clarament censurades per la seva agror, com ha pogut. Més fàcil ho ha tingut amb el to emprat per un Josep Pintat que s’ha mostrat ben bé com la terceravia. Una via que hi és però no hi és. El candidat, més enllà de reclamar transparència, ha insistit en més d’una ocasió en sol·licitar estudis d’impacte que permetin quantificar que suposaria pactar amb la UE. Per a Pintat, “el punt de partida és aclarir què es vol anar a fer allà”.
I al seu torn, Alfons Clavera ha ofert una altra visió diferent i diferenciada. Ha posat Liechtenstein com a model i ha reclamat una negociació “bilateral” sense la presència d’altres països que participin de forma conjunta i paral·lela en les converses ja que això, a l’entendre del candidat d’Units pel Progrés, facilita q Brussel·les fixar les seves regles del joc unilaterals. “No ens podem permetre que la UE ens imposi res. A Europa hi hem d’anar a guanyar i no a perdre. Hem d’anar a guanyar”.
Economia i turisme
De fet, Clavera, a cavall de les qüestions sobre Europa i sobre l’estat econòmic del país, ha plantejat la creació “de dues zones franques”, una a cada punta del país, lliure d’aranzels i on s’hi poguessin establir empreses, indústries d’alt valor afegit, poc contaminants i emparades per la recerca i el desenvolupament tecnològic. Les I D. D’una manera o altra, tots els candidats s’han mostrat partidaris de la diversificació alhora que Espot defensava la recuperació que, a parer seu, hauria experimentat el país d’ençà que els demòcrates haurien arribat al Govern en plena recessió econòmica. El progressista Josep Roig, per exemple, ha insistit a lligar economia i UE, en assegurar que “no serem prou competitius fins que no es tanqui un acord (d’associació)”.
El segon bloc ha lligat economia, amb turisme, amb comerç… Aquí és quan Clavera s’ha tret de la gorra “la creació d’una moneda andorrana només vàlida en territori andorrà” amb la qual es permetria pagar els impostos i en opinió seva permetria fer apujar el PIB. En aquest torn, cadascú ha posat sobre la taula una recepta molt sui generis. Pintat ha estat en aquest cas concís i clar. Per a la terceravia l’atractiu fiscal s’ha de mantenir, s’ha de garantir, per tant, “la pressió fiscal ha de ser baixa”, “l’administració no pot ser una llosa fiscal”. I alhora que feia un clam a revisar les lleis de societat i de l’IRPF ha exigit també que “acabem d’una vegada el vial de Sant Julià” alhora que s’ha mostrat partidari d’un aeroport nacional.
Gallardo, que en dues o tres ocasions durant el debat ha dedicat a Espot un “no es mereix el benefici del dubte” atès que ha estat ministre durant set dels vuit anys de legislatures demòcrates, ha posat sobre la taula el projecte del Cirque du Soleil, proposta a la qual també s’hi ha referit Roig. El candidat liberal s’ha declarat fan de la companyia canadenca però ha lamentat que amb ella, al capdavall, s’hagi fomentat el turisme de baix nivell. “Cal turisme low cost, però només low cost, no”. D’aquí que hagi fet l’aposta de convertir Andorra en una reserva de la biosfera i amb el reconeixement de la Unesco aconseguir un nou atractiu per al país.
Coincidència en la necessitat de diversificar l'economia i en treballar per incrementar la qualitat del turisme que ve sense perdre el de baix cost
I mentre Espot rebatia algunes dades donades per Gallardo que farien que en quatre anys la presència del Cirque du Soleil hauria suposat una inversió de 20 milions (que l’exministre ha reduït a 10 per un retorn de 21), Josep Roig també defensava el projecte del Cirque però sempre que aporti alguna cosa més que “gent als carrers, que això sí que se’n veu” durant el juliol. Gent que ompli els calaixos dels comerços de proximitat i no alguns dies a l’any sinó els 365 dies del calendari. El socialdemòcrata Pere López s’ha mostrat en aquest cas favorable a “apostar per promocions més enllà de zones ja privilegiades”. Vaja, que no es facin campanyes només a l’avinguda Meritxell o Carlemany.
I el bloc en qüestió ha tornat a deixar una altra de les frases de la nit, un altre cop provinents de Nomen. “Perquè vingui turisme de qualitat, hem de tenir un Govern de qualitat. Si tenim un Govern low cost, tindrem un turisme low cost”, ha afirmat el candidat d’Andorra Sobirana que ha acabat encara afegint: “S’han d’arreglar els aparadors, sí, però sobretot els del Govern, perquè mirar dins fa angúnia.” I llavors ha detallat que cal canviar la llei de societats, modificar el marc fiscal i la llei d’immigració i garantir el país de seguretat jurídica. Perquè entre la incertesa legal i “aquest judicialització de tot”, i s’ha referit al ‘cas BPA’ i l’afer del casino, “hem espantat a la gent” de fora que hauria pogut invertir al país.
Taxa turística
En el torn entre bloc i bloc, els moderadors han donat la paraula, menys, però, del que els hagués agradat, al públic. Si en un primer cas s’ha preguntat sobre com facilitar el comerç electrònic després que l’assistent exposés com cada dia més empreses marxen del país pels problemes per poder enviar productes a la zona euro i no s’ha acabat de donar una resposta concreta més enllà de les crítiques dels candidats liberal i socialdemòcrata a la deixadesa governamental per avançar més en una qüestió que a parer seu podria i hauria d’estar resolta del tot, posteriorment el comunicador Alfred Llahí ha demanat el posicionament dels líders polítics en relació amb la taxa turística que des de ‘Marca Andorra’ es reivindica com una manera de finançar el seu projecte.
Jordi Gallardo s’hi ha mostrat a favor sense massa matisos, Xavier Espot ha explicat que “defensarem una taxa turística d’import moderat i que es reinverteixi” en promocions i campanyes de la mateixa naturalesa. Alfons Clavera ha afirmat que caldria en qualsevol cas consensuar-la amb el sector mentre que Josep Pintat ha vingut a alertar que si una de les prerrogatives de terceravia és defensar la competitivitat fiscal, una proposta com aquesta no casaria gaire. Però qui més contundent s’ha mostrat, i aquí més d’una aprovació ha generat, ha estat Eusebi Nomen: “Arreglem les coses d’una altra manera, no pas creant més impostos”.
L’habitatge, les pensions
Després d’una pausa, s’ha reformulat el debat perquè no s’allargués molt més del compte i s’ha concentrat en un sol bloc, prou extens però, qüestions del calat del cost de la vida, l’habitatge i les pensions. Ha estat un dels moments que el candidat demòcrata ha rebut més estopa. Per banda i banda. Espot, que ha entomat força bé, s’ha queixat, de manera planera, que havia de respondre les envestides adverses i, alhora, intentar explicar el seu posicionament. Sovint, les propostes del nou líder demòcrata xocaven frontalment contra el que ha estat fent els darrers anys el Govern. O evidenciaven, com tot sovint han recordat especial Pere López i Jordi Gallardo, la inacció de l’administració taronja.
Essencialment, la immensa majoria dels candidats han recordat propostes que ja han anat anunciant els dies previs a l’inici de la campanya electoral. Espot ha qualificat la problemàtica de l’accés a l’habitatge com un “efecte col·lateral de la recuperació econòmica”, una frase que en certa manera ha indignat algun dels companys de taula que, com Gallardo, ha acusat el candidat governamental de “no ser creïble” ja que, a parer seu i com a titular del ministeri d’Afers Socials, ha estat “el responsable” de fomentar “els problemes reals”. Sobre la problemàtica de l’habitatge, una de les propostes més concretes l’ha llançada el progressista Josep Roig. SDP és partidària d’ampliar “el parc d’habitatge de gestió pública” i construir una promoció protegida en un terreny que el Govern té a Santa Coloma amb els fons de reserva de la CASS. Eusebi Nomen ha tornat a exposar la seva idea amb la qual Andorrana Sobirana va saltar a l’arena pública: un fons de vida d’habitatge per fer aflorar immobles no declarats. Josep Pintat ha aprofitat alguna de les seves intervencions per limitar l’impacte de la problemàtica del lloguer: “Se centra més en les parròquies centrals que en les parròquies perifèriques”, ha deixat dit.
El socialdemòcrata Pere López, que ha acusat el Govern d’inacció per les qüestions de l’habitatge, ha repetit propostes ja anunciades fins ara i ha preferit centrar-se en un aspecte que ja havia donat a conèixer com el fet de situar, d’immediat, el salari mínim i les pensions pe aquells que portin 40 anys cotitzats en 1.200 euros. Alfons Clavera, com ja va fer aquest diumenge, ha assegurat que Units pel Progrés disposa d’un estudi sobre el cost de la vida que estableix el salari mínim en 1.400 euros. Això ha portat Eusebi Nomen, sorneguer, a dir que semblava que s’estava entrant en una subhasta. L’únic moment d’encontre amb Xavier Espot, que ha defensat la congelació per un any dels preus dels lloguers com la gran obra de l’executiu. El candidat demòcrata ha afirmat, rotund: “Estic d’acord amb Nomen, i sense que serveixi de precedent, que sembla que això del salari mínim sigui una subhasta.” Però ha alertat que el 90% del teixit empresarial del país està format per petites empreses que potser es veurien obligades a reduir plantilles en funció de quins augments de sou hagin d’afrontar.
Gallardo acusa Espot de voler ser bandera ara de la contenció quan ha format part d'un Govern "que ha estat l'exemple de malbaratament", o de "donar almoina", en paraules de Roig
Espot ha retret als liberals que proposin ajuts mensuals de 400 euros als joves d’entre 22 i 30 anys que treballin i es vulguin emancipar. El candidat demòcrata ha fet un càlcul pel qual la proposta podria arribar a costar prop de 29 milions anuals, una xifra del tot inassumible. La crítica, però, no ha quedar sense resposta per part de Gallardo. El candidat de Liberals ha lamentat que el candidat a cap de l’executiu dels taronges “vulgui fer bandera de la contenció quan el seu Govern ha estat l’exemple del malbaratament, de projectes que no han aportat res a la societat andorrana”. I en aquest moment el liberal s’ha guanyat algun crit d’ànim alhora que anunciava una bossa de sis milions d’euros l’any en forma d’ajuts a l’emancipació. També de projectes no realitzats s’ha queixat Josep Roig. “La gent no vol almoina, vol solucions”, ha reclamat el líder progressista, que ha retret a DA que “les propostes que vostès fan són almoina” i diners llançats “a base de fonts de colors i esfondrament d’edificis al centre del país”.
Algunes de les propostes més concretes en aquesta fase, encarant ja la recta final, les ha fet Pere López, que ha anunciat que, en cas de governar el PS, s’impulsarien reformes en l’IRPF i la llei de societats per tal que aquells que tinguin SICAVS i aquells que rebin dividends hagin de tributar. “Si uns tributen al 10%, tothom ha de tributar al 10%. No pot ser que els que més tenen tributin al 0%. De diners per a qüestions socials n’hi ha amb una tributació justa”, ha afirmat el candidat socialdemòcrata, que després d’acusar DA “d’haver fet regals fiscals a qui més té” i d’anunciar un IRPF del 20% per aquells que superin 12 vegades el salari mínim, ha etzibat a Espot un “no me’l crec. Després d’una gestió molt dolenta, aquestes mesures intervencionistes les anuncia per no perdre vots però saps que la seva gent no el deixaran que les tiri endavant”.
Els socialdemòcrates proposen que les Sicav tributin i també els dividends que perceben els accionistes de societats; i un 20% d'IRPF pels sous que multipliquen per 12 o més el salari mínim
De les mesures fiscals anunciades per López n’ha discrepat el candidat demòcrata, que des del respecte per les propostes, ha assegurat que això era un exemple de dos models contraposats. Espot ha celebrat que el candidat socialdemòcrata reconegués “que pretén apujar la pressió fiscal” per poder aplicar certes mesures socials de forma immediata. Espot, per contra, s’ha mostrat partidari de mantenir la fiscalitat en els nivells actuals i fer millores per a la ciutadania d’una forma més gradual. En aquest cas, Nomen ha estat molt més contundent i alertat que els anuncis de López, de fer-se realitat, “frenarien la inversió estrangera” alhora que comportarien que “cada vegada el Govern sigui més gran i el ciutadà més petit”.
I mentre Clavera reclamava igualtat salarial home dona, Pintat lamentava una legislatura “atropellada” per una elevadíssima producció de lleis que, com la d’intercanvi de dades fiscals, “no va preveure els efectes col·laterals” o Espot recordava que el pressupost d’Afers Socials ha passat de 15 milions d’euros a 25 en només quatre anys, Eusebi Nomen gairebé tancava el debat amb una altra sentència rotunda. “El sector financer és l’ombra del que era, el comerç és l’ombra del que era i el turisme ha esdevingut low cost” i, a més a més, i defensat després per Clavera i negat per Espot, “avui la Justícia s’ha polititzat i és una extensió més de la classe política. O la classe política és una extensió de la Justícia”.
L’avortament del Coprincipat
I l’últim de l’últim ha estat una pregunta del públic. Ha agafat la paraula la presidenta d’Stop Violències. Però Vanessa Mendoza Cortés ha assegurat que feia una pregunta com a ciutadana. Escudant-se en el conveni d’Istanbul, la psicòloga i activista social el que volia, és clar, era demanar per l’avortament. O així ho han entès tant els moderadors com els candidats, que potser més clarament que mai s’han manifestat clarament. Jordi Gallardo ha defensat que es tracta d’una qüestió sobre la qual s’hauria de pronunciar la ciutadania en referèndum. I que davant d’un referèndum que demanés sobre si cal o no despenalitzar l’avortament, encara que això suposi un canvi institucional, ell personalment votaria afirmativament. Xavier Espot s’ha mostrat partidari de “mantenir les nostres institucions i el nostre Coprincipat. I això és incompatible amb la despenalització de l’avortament”. Per això ha recordat la proposta del servei d’acompanyament que ha defensat com una eina eficaç i “no hipòcrita”. Alfons Clavera ha respost amb un “ara per ara s’ha de respectar la Constitució” i , per tant, no es pot despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs.
El PS és partidari dels supòsits bàsics i l'economicista i els progressistes també volen despenalitzar la interrupció de l'embaràs; a l'altre extrem, DA, Pintat, Nomen i Clavera s'aferren al Coprincipat
Josep Roig ha donat un “sí a despenalitzat l’avortament i sí al Coprincipat”. Per al candidat progressista una cosa hauria de ser compatible amb l’altra. “A mi no m’ha trucat ningú per dir-me que si es despenalitza l’avortament hi ha qui s’aixecaria de la cadira. I encara així…” seria partidari de la interrupció voluntària reconeguda com a legal. Més contundent en aquest sentit s’ha mostrat Pere López que ha anunciat que el programa socialdemòcrata no només recollirà la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics sinó també en un quart: la motivació econòmica de la mare. “Les institucions han de saber estar a l’altura de les necessitats de la societat”, ha reblat el líder del PS.
Oposats del tot, Josep Pintat i Eusebi Nomen. El candidat de terceravia ha afirmat que la formació “empatitza amb les dones, però per ara defensem més encara el Coprincipat”. I el líder d’Andorra Sobirana ha lamentat que hi hagués altres companys de taula -mirant especialment a López- que “vulguin instrumentalitzar l’avortament per fer caure el Coprincipat”. Per a Nomen, “s’ha d’avançar, és clar que sí, però sense precipitacions, i sense usar la traïdoria de l’avortament per tombar el Coprincipat".
Comentaris (2)