Acabo de veure fa un parell d’hores 'The social dilemma', el polèmic documental de Netflix on diversos exexecutius i tècnics de les principals tecnològiques, com ara Google, Facebook, Instagram i Twitter, fan una explícita advertència sobre els perills que amenacen a la societat, i al jovent en particular, amb el consum sense límits ni regulació de les xarxes socials.

I tenen raó.

Treballo vinculat a la comunicació online des del seu inici i als últims anys he tingut l’oportunitat de fer-me amb diversos treballs d’investigació sobre privacitat, xarxes socials, big data i internet en general, però en cap d’ells la denúncia havia estat tan clara, sobretot per a un públic “de carrer”. La vertiginosa velocitat de transmissió d’informació i continguts per les plataformes socials, sumades a la increïble capacitat de processament de dades dels ordinadors sobre les que estan muntades, estan reconstruint els conceptes d’individu, de societat i de democràcia. I això, sense normes, és un perill.

A només 10 quilòmetres d’on estic escrivint aquest article una aliança social-comunista s’ha enfilat al poder ajudat, entre altres instruments, per la integració de les xarxes socials amb determinats mitjans offline, davant un electorat que, impactat per estímuls estudiats a l’extrem, no va saber discernir comunicació de propaganda. Lluny, molt lluny, Rússia va saber utilitzar dos cops els recursos que li donaven Facebook i Twitter per reconduir les eleccions presidencials americanes del 2016 i el referèndum de permanència del Regne Unit en la UE. I ara mateix el gran públic es desinforma amb tones de continguts sense filtres sobre el veritable abast de la Covid-19.

I si parlem del que fa a l’individu, aspecte al meu entendre molt més inquietant, la taxa de suïcidis juvenils s’ha disparat des de 2010, l’any en què les xarxes socials van arribar als telèfons mòbils conformant amb els usuaris un nou ens connectat 24x7, al mateix temps que avui no és pas estrany veure cada cop més majors d’edat pujant com a fotos de perfil unes de retocades amb filtres d”’embellir”, posant de manifest que hi ha massa gent amb problemes d’autopercepció, fet que fa no massa temps hagués estat causal de consulta al psiquiatra.Quina és la solució? Com podem protegim als nostres fills? Com podem protegir-nos?

Quina és la solució? Com podem protegim als nostres fills? Com podem protegir-no

Quina és la solució? Com podem protegim als nostres fills? Com podem protegir-nos? Filtrant de manera autònoma i conscient els continguts que ens arriben i avaluant el valor i les intencions de les fonts de les quals emanen 

Amb visió crítica, aquella pràctica que semblaria que hem perdut d’ençà que patim una mena de manca de temps permanent que ens porta a consumir informació, usos i costums sense plantejar-nos res. Simplement el fet d’entendre que si un servei és gratuït, el producte som nosaltres i saber conviure en aquesta paradoxa, sense donar més informació que la necessària i sense posar la totalitat del nostre temps a disposició de l’smartphone, ens permetrà gaudir del món digital sense caure en “el lado oscuro”, on se’ns pot manipular a uns nivells que no podem ni imaginar. Filtrant de manera autònoma i conscient els continguts que ens arriben i avaluant el valor i les intencions de les fonts de les quals emanen segurament ens permetran donar pas en positiu i així, si necessitem saber del canvi climàtic, llegirem textos científics i no tuits de Greta Thunberg, sabrem interpretar que hi ha darrere de les convocatòries anònimes que es fan via xarxes socials i podrem detectar el bon discurs polític dels experiments demoscòpics, a més a més d’entendre d’un cop que les xarxes socials són un excel·lent vehicle de comunicació però mai una transformació de la nostra vida offline en una nova i cool vida online.

Només amb aquesta simple pràctica quotidiana podrem gaudir definitivament dels avantatges d’internet, aquest espai on podem desenvolupar pràcticament sense límits les nostres capacitats laborals, professionals i ciutadanes, i donar als nostres fills un espai de creació, de veritable debat i de coneixement. Perquè les xarxes socials han de ser, amb esperit crític, una nova aldea global i no una huxleyana liquadora de personalitat i de sentit comú.

El debat s’ha de fer ara des de la base i traslladar l’exigència als governs. Ja no és pas una opció.