Avui és el Dia Internacional de l’eliminació de la violència envers les dones, una efemèride que tant de bo no haguéssim d’assenyalar, per estar ja eradicada, però que, malauradament, estem molt lluny de poder deixar de fer-ho.

Llegeixo esfereïda la classificació que l’ONG Ajuda en acció fa del que es considera violència envers les dones: violència en el marc de la parella, violència sexual, tràfic d’éssers humans (que en un 72% del total afecta dones i nenes), mutilació genital femenina i matrimoni infantil.

Està en marxa el treball pel futur projecte de llei per a la Igualtat efectiva entre dones i homes. Ara mateix està essent analitzat, entre d’altres, per les associacions feministes. Només demano al Govern que les escolti i incorpori les seves millores.

ONU Dones facilita dades a nivell mundial: el 35% de les dones ha experimentat alguna vegada violència física o sexual per part d’una parella íntima o violència sexual perpetrada per una persona que no era ni havia estat parella seva. Cada dia moren al món 137 dones assassinades a mans de membres de la seva pròpia família, unes 50.000 a l’any. En alguns països del món, el nombre de trucades a línies telefòniques d’assistència a víctimes de violència de gènere s’ha multiplicat per cinc en el marc de la Covid-19 però, segons les dades de l’ONU, per a que ens fem a la idea de l’abast del problema, s’estima que menys del 40% de les dones agredides demanen ajuda i, d’entre aquestes, menys del 10% acudeixen a la policia.

Si parlem de les dades nacionals, només des del 14 de març fins al 15 de setembre de l’any 2020, es troben les xifres més altes des de l’any 2017, tant en nombre de casos totals¹ com de nous casos² que, en particular, experimenten una crescuda de gairebé el doble³ durant els mesos del confinament de la primavera (del 14 de març al 30 de juny). Així doncs, les dades fan evident a Andorra el que es denuncia arreu. A Europa, el GREVIO⁴  afirma que “el nombre creixent d’incidents i informes, mostra que la política d’aïllament i confinament està provocant un augment de la violència domèstica, sexual fonamentada en el gènere”⁵ o, el que és el mateix a nivell mundial, l’ONU assevera que “la restricció del moviment, l’aïllament social i la inseguretat econòmica eleven la vulnerabilitat de les dones a la violència dins l’àmbit privat a tot el món”⁶.

Avui a casa nostra, està en marxa el treball per a poder entrar a tràmit parlamentari el que serà el futur projecte de llei per a la Igualtat efectiva entre dones i homes. Un text que si enlloc d’una declaració de bones intencions el que fa és imposar obligacions i crear drets,  suposarà un avenç important en matèria d’igualtat de gènere per al nostre país. Ara mateix està essent analitzat pels equips de treball, entre d’altres, de les associacions feministes que ho desitgin. Només demano al Govern que les escolti i incorpori les seves millores, perquè la violència de gènere no és més que, com diuen les companyes de l’àrea de Igualtat en les seves formacions, la punta visible de l’iceberg de la desigualtat estructural que patim les dones pel sol fet de ser-ho. Cal que, entre totes i tots, esmercem els esforços necessaris per tal d’eradicar aquesta desigualtat estructural, que en els casos més greus acaba en les formes de violència física i sexual que ens haurien d’esgarrifar fortament a totes i a tots.

[1] Inclou els nous casos, els casos amb prevalença (que s’han obert altres anys i continuen en seguiment) i els casos de retorn (que ja s’havien tancat i s’han tornat a obrir).
[2] A l’excepció del mes de Juliol, que d’11 casos registrats el 2019, hem passat a 4 el 2020.
[3] 42 casos nous de març a juny del 2019, front 80 casos nous durant el mateix període del 2020.
[4] Grup d’experts del Consell d’Europa per a l’acció contra la violència envers les dones i la violència domèstica.
[5] Drets de les dones durant la pandèmia de la Covid-19 pel Consell d'Europa
[6] ONU Dones