La Fira d’Andorra ja ha acabat i és hora de fer balanç. En el nostre cas el balanç no pot ser més que positiu i crec que per la major part dels firaires també. El temps ens ha acompanyat i molt, tot i que no ho semblava en un inici i les coses haurien pogut anar altrament. El nou aparcament condicionat just al costat del recinte ens ha fet la vida més fàcil, menys per la tarifa, però ja se sap, no es pot tenir tot. El públic ha estat nombrós i amb moltes cares noves, tot i què s’agraeix sempre trobar alguna cara coneguda i més quan és retrobada. 

La Colla Castellera fent actuacions al Parc Central el dissabte, la caminada solidària el Diumenge, les actuacions d’una desena de comunitats arrelades al país a la carpa de les associacions, i com no, tots els pastissos i menjars per tastar que fa més propera aquella relació que ens uneix als d’ací i als d’allà. Als darrers instants tots els firaires de les parades veïnes i properes ens saludem no sense preguntar-nos que tal ha anat? El comiat passa per un “fins el proper any”, i es clar, qui dia passa any empeny, i així any rere any sense un recinte firal al Principat.