Temps de pandèmia, temps de reflexió

elisa muxella removebg preview copy

Elisa Muxella

Farmacèutica

Comentaris

No és el mateix el valor que té un objecte que el preu d’aquest.

El preu va lligat al mercat, és a dir que, com més original sigui l’objecte, quants menys unitats del mateix estiguin en venda, com més publicitat tingui, quants més famosos en gaudeixin  i quan hi hagi un nom, una marca o una firma sinònims d’exclusivitat, el preu del producte serà més elevat.

El valor del mateix objecte, en canvi, és molt diferent.

L’objecte té una història i per a mi aquesta història és la que li dona un valor, a vegades és simplement de tipus sentimental perquè d’alguna manera et recorda un moment de la teva vida en que el vas trobar, o bé te’l van regalar o simplement el vas comprar i ho vas fer-ho perquè en observar-lo et va interpel·lar i el vas veure com alguna cosa exquisida, pel seu color, la seva forma, la seva olor i la seva història pròpia o bé perquè representava tot allò que està amb la mateixa sintonia, amb la teva mateixa vibració.

“Som molts els que creiem que Andorra no té preu. Som molts els que volem continuar gaudint del nostre petit paradís no per vendre’l a trossos sinó per valorar-lo, cuidar-lo, protegir-lo, perquè és el nostre deure vers la nostra terra, la del nostre poble”

Potser és per això que li dono tanta importància a la natura que ens envolta, al cel de color blau intens, les muntanyes que formen part del nostre petit país, els nostres rierols plens d’aigua en aquesta època primaveral, la varietat de flors i d’animals que també alguns han despertat del son hivernal. Els prats verds que mica en mica van desapareixen per construir-hi edificis.

Per mi Andorra no té preu, no té marca; és tan sols la meva terra, el lloc on vaig néixer, al lloc d’on eren els més avantpassats, que van lluitar per un millor futur.

Andorra representa per a mi les meves arrels. La història de la família del meu pare, avi, besavi, rebesavi, la historia d’altres andorrans, però també de la gent que han vingut de fora per trobar un futur millor, la de catalans, francesos, castellans, anglesos, portuguesos, etcètera, tots junts hem creat l’Andorra del segle XXI.

Avui sortosament tenim andorrans d’orígens molt diferents amb històries entranyables que uneixen el nostre passat amb el nostre futur.

Som molts els que creiem que Andorra no té preu. Som molts els que volem continuar gaudint del nostre petit paradís no per vendre’l a trossos sinó per valorar-lo, cuidar-lo, protegir-lo, perquè és el nostre deure vers la nostra terra, la del nostre poble i perquè les generacions futures gaudeixin d’una qualitat mediambiental com la que nosaltres hem tingut i a ser possible millorar-la.

Quan veig les grues i els camions de formigó,  penso que ens estem allunyant dia a dia de la raó i de la lògica més elemental i a la vegada em pregunto de què va servir la Constitució del 1993 si els seus principis han deixat de ser el camí a seguir (si és que alguna vegada l’hem seguit realment).

Etiquetes

Comentaris

Trending