El mòbil ple d’anuncis de residències de la tercera edat, d’audiòfons i el correu electrònic a petar de missatges de suposades belleses madures, mentre apareix la notícia que Andorra se situa entre els deu millors països d’Europa per a jubilar-se. Segur que els autors no saben l’import de les pensions de la CASS com tampoc aquells que envien missatges. Si no en rebrien de llet de soja, de brou Avecrem, de viatges de l’Imserso, i de solucions per evitar la caiguda del cabell sense haver d’anar a Turquia.

En canvi, es pensen que els jubilats són un caixer automàtic quan, la majoria, porten una existència plàcida. Visita al Centre d’Atenció Primària perquè els comprovin la tensió arterial i el sucre, ronda de supervisió d’obres, un espectacle gratuït, de qualitat i entretingut que els fa sentir directors de les operacions en qüestió, enginyers, arquitectes o aparelladors i a llegir els diaris en paper a la biblioteca. Tot i que la resta d’usuaris els mirin com si fossin una reserva de la biosfera o patrimoni immaterial de la Unesco. I sobretot, els estudiants desconeixedors de paraules tan bàsiques com ‘serralada’ i a per als quals un diari en paper ha de significar allò que es posa a terra després de fregar com aquells que van respondre a una enquesta al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Però és que hem arribat a un punt en què fer memoritzar sigui considerat un maltractament a l’alumne, que corregir amb vermell generi traumes i que prevalgui la idea suprema que cal aprendre jugant. I així sorgeixen ignorants còsmics.

“Hem arribat a un punt en què fer memoritzar sigui considerat un maltractament a l’alumne”

Tot el contrari que les generacions anteriors que ara es dediquen al ‘mens sana in corpore sano’ perquè els gimnasos també són llocs habituals dels jubilats que viuen el seu moment de glòria, creient que han assolit el cim com a esportista madur o veterà perquè el monitor sap el seu nom. Però al darrere venen els cruiximents i l’aixecar-se de dormir amb dolor. No diuen “acabo de dormir deu hores perquè estava fet pols” sinó que parlen de “regeneració cel·lular”, presumeixen de Netflix quan estan més temps triant la pel·lícula que mirant-la, mengen amanides per sopar, a les quals afegeixen, avergonyits, trossos de fruites i beuen cervesa sense alcohol i cafès descafeïnats. Són bells, la panxa, la papada i altres defectes que es van agreujant amb l’edat. Però el més maco és que saben què és una serralada i que, la que separa Espanya de França, és la dels Pirineus.