El primer episodi, corresponent al 2018, consistiria en una suposada agressió durant una baralla entre els dos germans, en què el pare, en intentar separar-los, hauria agafar el menor pel coll i l’hauria tirat a terra. El segon episodi, datat el 2021, es relacionaria amb una discussió familiar en què el menor hauria estat empès, caient a terra, i colpejat al pit, també en el context d’una disputa entre germans.
L’acusat ha reiterat durant el judici que qualsevol intervenció va limitar-se a separar els menors en moments de tensió i ha negat haver exercit violència, posant en dubte la interpretació que s’hauria fet de les manifestacions dels menors. També ha defensat que manté una relació estable amb els seus fills i que ha complert de manera regular el règim de visites, desplaçant-se periòdicament al Principat per poder veure’ls.
Per la seva banda, la mare del menor ha explicat que no va presenciar directament cap de les presumptes agressions, però que el seu fill li va relatar els fets i que també els va exposar davant de diferents professionals. La mare no atribueix al pare una voluntat deliberada de perjudicar el menor, però sí una manca de consciència sobre l’impacte que determinades actituds haurien tingut en el desenvolupament emocional del fill gran. En aquest sentit, ha insistit que el menor percebia un tracte diferenciat respecte del seu germà i que aquesta situació hauria tingut conseqüències psicològiques.
La mare no atribueix al pare una voluntat deliberada de perjudicar el menor, però sí una manca de consciència sobre l’impacte que determinades actituds haurien tingut en el desenvolupament emocional del fill gran
De fet, el menor continua rebent suport psicològic i segueix tractament farmacològic per un trastorn d’estrès posttraumàtic. Les parts han coincidit a situar el conflicte en un context de separació complex i de tensió familiar prolongada, amb dificultats de relació entre els progenitors després del trasllat de la família.
La psicòloga que va tractar els menors i que va activar en el seu moment el protocol de notificació i actuació social ha indicat que el menor va relatar una agressió puntual i que el seu germà petit hauria presenciat els fets. Ha precisat, però, que tots dos menors van situar els episodis com a fets aïllats, i no com una dinàmica continuada de violència. Alhora, va descriure el fill gran com un nen amb dificultats importants de gestió emocional, conductes agressives amb altres infants i problemes de relació a l’escola, una situació que ha millorat notablement amb el pas dels anys.
En la mateixa línia, els serveis socials han assenyalat que en algunes trobades paternofilials es detectava un cert neguit, tot i això, han precisat que no s’extreuen agressions reiterades per part del pare durant les intervencions. La pèrit judicial ha assenyalat sentiments de por, dificultats per connectar amb emocions positives i episodis de gelosia respecte del seu germà, elements que haurien influït en la seva vivència familiar.
En les conclusions finals, la Fiscalia ha sostingut que el relat del menor ha estat coherent i mantingut en el temps, i que es veu reforçat per la prova pericial. Tot i que no ha qualificat els fets com a maltractament continuat, ha considerat acreditats els dos episodis concrets i ha demanat 18 mesos de presó condicional.
L’acusació particular ha mantingut la petició de condemna i ha reclamat una indemnització de gairebé 7.000 euros destinada a cobrir les despeses derivades del tractament del menor. També ha recordat un episodi de l’estiu del 2024, quan el menor va tornar d’un període de vacances amb el pare amb una malaltia infectocontagiosa en estat avançat que va requerir atenció mèdica immediata. Segons l’acusació, aquest fet reforçaria la seva tesi sobre la manca d’atenció envers el fill gran.
La defensa de l’acusat ha insistit en la manca de proves objectives de marques físiques. Així com ha posat l’accent en les dificultats conductuals del menor i ha destacat que també havia estat víctima d’assetjament escolar, en un intent de justificar les declaracions del menor. A més, ha defensat la col·laboració del pare amb els serveis socials i la seva voluntat de mantenir el vincle amb els fills. Ha sol·licitat l’absolució i la condemna en costes a la part acusadora.
Comentaris (1)