Avui 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental volem recordar que el lema de la campanya d’enguany endegada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és LA SALUT MENTAL UN DRET HUMÀ UNIVERSAL. Mitjançant aquest lema es vol incidir en el fet de que tots podem patir problemes de salut mental i que al igual que tots tenim dret a ser protegits davant de qualsevol problema de salut, també tenim dret a ser protegits davant dels problemes de salut mental.

Una mala salut mental pot comprometre també la salut física, el benestar, les relacions i la capacitat de subsistir. Per això és summament important garantir el dret a una atenció disponible, accessible, digna i de qualitat.

Pel que fa a l’atenció assistencial de salut, a Andorra tenim disponible el servei de Salut Mental de l’hospital que és d’àmbit públic i està format per un equip de psiquiatres, psicòlegs, terapeutes, infermers i altres professionals, però també tenim els professionals que hi treballen en l’àmbit privat. Nosaltres només ens referirem als primers, perquè entenem que aquests són els accessible, és a dir, els que és pot permetre tothom.

“Tenim la sort de tenir un excel·lent equip de professionals (preparats i implicats en la seva feina) però que sovint resulta insuficient. ¿Per què sinó donen visita a mesos vista? Algú de l’administració no entén que durant aquest temps poden passar moltes coses i que així és impossible fer un seguiment acurat de l’evolució de les persones”

Tenim la sort de tenir un excel·lent equip de professionals (preparats i implicats en la seva feina) però que sovint resulta insuficient. ¿Per què sinó donen visita a mesos vista? Algú de l’administració no entén que durant aquest temps poden passar moltes coses i que així és impossible fer un seguiment acurat de l’evolució de les persones.

Sabem que els professionals fan el que poden amb el temps de què disposen i no se’ls pots demanar més, però si volem una atenció de qualitat cal invertir recursos que, en l’atenció assistencial de salut mental, es tradueix en més professionals.

D’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut, també parla del dret a la llibertat (inclosa la d’escollir), a la dignitat, a la independència i a la integració en l’entorn social natural de les persones.

Si s’incideix en la necessitat de garantir aquests drets en relació a la salut mental és perquè no són evidents i hi té molt a veure l’estigma. No és evident que a les persones que pateixen un problema de salut mental se les prengui en serio i es tingui en compte la seva opinió. No és estrany, doncs, que pateixin discriminació (incloent-hi la laboral) i que puguin arribar a l’aïllament i l’exclusió social.

Per això necessitem campanyes contra l’estigma, uns serveis socials àgils i eficaços (no ens podem permetre el luxe de perdre’ns en la burocràcia quan la persona necessita ajuda ja), unes prestacions socials dignes (ningú les demanà si no és per necessitat) i serveis sociosanitaris al país (si enviem les persones fora, incomplim el dret a la integració a l’entorn social natural de les persones que promou la Organització Mundial de la Salut).

Finalment recordar que les malalties mentals no fan distinció d’edat, sexe, condició social o nacionalitat. Tots les podem patir.