Tots els andorrans hem de patir la vergonya de veure com Andorra esdevé una riota. Veure ahir com el Wyoming a La Sexta va coronar a un ninot en forma del rei emèrit Joan Carles I com nou rei d’Andorra sota el nom de Rubius II deixa de fer gràcia per passar a fer vergonya. Vergonya de veure institucions estimades com la nostra Constitució, el nostre Consell General o el nostre himne nacional convertits en objecte de riota. Molt trist, i he de reconèixer que la pèssima gestió de les nostres autoritats legitima als qui des d’Espanya han perdut tot el respecte vers les nostres institucions.

El dia 28 de maig vaig publicar un article avisant de la dura campanya de desprestigi que patiríem a Andorra fruit de l’inici del ‘cas Pujol’. Un cas que destaparia nefastes activitats del banc andorrà de confiança dels Pujols i, vaig apuntar també... d’una família reial.

Ja hi som. Es fa difícil pensar que sigui quelcom accidental la filtració de l’existència del compte a Andbank d’una panamenya suposadament propietat de qui és com un germà del monarca espanyol. Especialment quan aquest compte comparteix els dos extrems. És a dir que el testaferro a Ginebra seria el testaferro compartit pel monarca emèrit i per Pujol i que el banc andorrà seria també el qui hauria estat durant anys el banc de confiança dels Pujol.

“Tenim la nostra classe política movent-se a nivell de comissió organitzadora  de festa major. Es dediquen a fer-se fotos d’inauguracions de passarel·les, inauguracions de pavimentacions de carrers, inauguracions d’exposicions al carrer de personatges de fantasia o a trepitjar esllavissades de terres per mal disseny de les infraestructures viàries”

I això és tan sols un primer moviment, en dues passes d’un llarg ball de bastons que ens tocarà patir.

Mentrestant tenim la nostra classe política movent-se a nivell de comissió organitzadora  de festa major. Es dediquen a fer-se fotos d’inauguracions de passarel·les, inauguracions de pavimentacions de carrers, inauguracions d’exposicions al carrer de personatges de fantasia o a trepitjar esllavissades de terres per mal disseny de les infraestructures viàries. O es dediquen a fer espectacles de màrqueting propis de campanyes electorals de poble com la d’Ordino o la prevista de respondre preguntes sobre el difunt acord d’associació al mes pur estil castrista o chavista.

Em sembla que ja n’hi ha prou d’aquesta ‘verbena’. Govern ha de donar solucions i ha d’anar de cara. Donat que la oposició es torna a dedicar a dividir-se en lloc d’estar a l’alçada de les circumstàncies, i penso tant en la dissidència de Terceravia com en la dissidència del PS, proposo una solució general imprescindible per treure Andorra del clot. La solució és aturar immediatament allò que percebo com una discriminació des dels nostres estaments oficials i que percebo especialment destructiva en dos àmbits concrets:

1- Aturar el que percebo com discriminació judicial. La informació que tenim avui del ‘cas Pujol’ i de la Gurtel deixen pocs dubtes per concloure que Andorra va ser, com a mínim, víctima de grups organitzats que controlen la corrupció política espanyola. Tot indica que Estats Units no podia permetre per mes temps la manca de control a Andorra del blanqueig mitjançant el descontrol sobre l’efectiu. Van avisar, Govern no ho va gestionar bé i va provocar que Estats Units anés a donar la martellada. Però si la martellada anava al banc de confiança dels Pujol podien exposar a peixos massa grossos i la martellada es va  derivar contra BPA esperant que un cop tinguessin el control del banc trobarien escàndols de tots colors. Però dins de BPA no hi havia res que no estigués també dins de la resta de la banca andorrana i que no fos conegut pels inspectors i controladors oficials.

Em sembla que la primera solució és deixar de discriminar entre BPA i la resta de la banca i aquesta mesura ens porta a aturar la fantasia judicial en què s’ha convertit el judici de BPA. En cas contrari, esdevé evident que sortiran un munt de casos com el del compte de Stream a Andbank que s’hauran de considerar com no prescrits i la banca andorrana -en el seu conjunt- no podrà suportar el descrèdit. La Justícia andorrana tampoc. La fiscalia andorrana tampoc. I no podem seguir convertint les nostres institucions en objecte de riota.

2- Aturar el que percebo com discriminació entre projectes empresarials. Agraeixo molt als excel·lents negociadors de Grifols que han obert als ulls a Govern i els han fet veure els principals esculls que impedeixen l’establiment a Andorra d’activitats generadores de valor afegit i creadores de llocs de treball altament qualificats. Aquests esculls son els següents:

· Manca de sol per a activitats tecnològiques o industrials
· No existència de parcs tecnològics
· Absència de programes d’acompanyament i sistemes de subvencions reals a projectes de innovació
· Manca d’implicació de Govern en els projectes empresarials d’innovació
· Manca de legislació específica per activitats innovadores
· Impossibilitat per a les empreses andorranes de tenir patents internacionals

“Mentre Andorra segueixi fent vestits a mida i amb unes mides que es queden fora de les acceptables internacionalment, seguirem sent la riota i pagarem el preu del desprestigi”

Davant d’aquesta realitat Govern tenia una oportunitat d’or per consensuar amb els comuns la creació d’almenys un parc tecnològic de veritat, amb un preu del sol que no sigui un preu de solar edificable per a habitatges com passa actualment. La oportunitat de crear un programa d’implicació de Govern en la recerca i desenvolupament de veritat i amb unes ajudes serioses i professionals. La oportunitat d’incorporar el cabal comunitari en normativa d’activitats tecnològiques com primer assaig del que Govern vol fer amb l’acord d’associació. La oportunitat d’esdevenir membre del Tractat de Cooperació en Patents i donar la oportunitat a totes les empreses de recerca andorranes a obtenir patents internacionals.

Però en lloc d’obrir un camí d’oportunitats per a tots, per a Andorra en el seu conjunt, Govern pretén fer un vestit a mida d’una empresa de fora. Li dona de franc l’ús del terreny, li subvenciona el 25% del cost de l’edifici, assumeix part de la responsabilitat de l’òrgan d’administració, li fa tot un cos legal a mida. Tan a mida que els projectes de recerca de nivell de bio-risc 3 sols hauran de complir una part minsa de la llarga llista de requisits i autoritzacions prèvies al que està sotmès qualsevol projecte de assajos BSL-3 a Espanya, per exemple, com es pot veure en aquest document del CSIC. Una normativa, amb unes institucions de control que queden molt lluny d’allò que el cap de Govern va reconèixer a Ordino davant de tota la ciutadania.

Mentre Andorra segueixi fent vestits a mida i amb unes mides que es queden fora de les acceptables internacionalment, seguirem sent la riota i pagarem el preu del desprestigi.

Les solucions son evidents; el problema també.