Es torna a repetir la situació. Ahir sense anar és lluny. Durant la reunió sobre l'acord amb la UE i, a més, s'ha convertit, en els últims anys, en un argument recurrent per molts dels polítics que ens governen: “Andorra és un país vulnerable”.

La meva pregunta, com és habitual, va més enllà: per què ens ho repeteixen constantment? Es compleix allò de creure que una mentida repetida moltes vegades es converteix en veritat? O fins i tot, per què és un país vulnerable?

Veurem, hi ha desenes d’estats iguals o més petits que Andorra en el món: Mònaco, Gibraltar, San Marino, Liechtenstein, Barein, Malta, Maldives, Barbados… He passat hores i hores buscant quants dels polítics o governants d'aquests estats consideren a la nació que representen com a vulnerable, i ho sento, però no n’he trobat cap. Encara que és inherent i indubtable que moltes vegades la grandària d’un Estat o les seves limitacions en determinats aspectes el puguin convertir en vulnerable no fa falta dir-ho constantment, perquè fer-ho és el que ens converteix de manera inevitable en vulnerable. Ja saben allò de mai li mostris al que pot ser el teu enemic quines són les teves febleses.

“Un país menys vulnerable no ho és per pertànyer a la UE, al Moneyval o a les desenes d'organismes que s'ha posat de moda apuntar-nos o per signar desenes de convenis o acords, la meitat d'ells absurds, sense sentit o sense raó de ser que només serveixen perquè els polítics es facin fotos i vagin de viatge”

En casos com la negociació amb la UE és evident que Andorra és més vulnerable perquè està negociant amb un club d'estats que representen a 500 milions de persones, però cap polític ha pensat que si repetim constantment la cançó li estem donant armes a l'altra part perquè faci el que vulguin amb nosaltres?

Moltes vegades em dona la sensació que l'excusa fàcil per als polítics és dir “no, això no perquè som vulnerables”, “no, aquí millor no entrar perquè som vulnerables”, “no, això no ho podem fer perquè som vulnerables”. Si us plau, podem deixar d'escudar-nos en què som un país vulnerable i començar a treballar per a no ser-ho o ser-ho el menys possible? Podem començar a ser valents i enfrontar els problemes i els reptes en lloc d'escudar-nos en una suposada vulnerabilitat?

Un país menys vulnerable no ho és per pertànyer a la UE, al Moneyval o a les desenes d'organismes que s'ha posat de moda apuntar-nos o per signar desenes de convenis o acords, la meitat d'ells absurds, sense sentit o sense raó de ser que només serveixen perquè els polítics es facin fotos i vagin de viatge.

Un país deixa de ser vulnerable quan s'estableixen les bases de manera objectiva i assenyada del que vol ser i no comparant-se amb el que fan els veïns; quan es fan lleis pròpies adaptades a un país de 80.000 habitants i no copiant les d'Espanya o França pensades per a països de 50.000.000 d'habitants; quan els seus governants són valents i negociaran davant qui sigui per a defensar la voluntat dels ciutadans que representen; quan defensen el seu país per sobre dels seus interessos -i això inclou la seva sobirania-; quan, en definitiva, governen per al país, per al poble, per al seu creixement i pel seu futur, deixant de costat tota la resta, oblidant els seus interessos personals, patrimonials i/o empresarials, recordant que són aquí per a servir i que es deuen als seus votants i als seus no votants, es deuen a la totalitat del país que representen.

El polític o la política que estigui disposat a defensar tot això la propera legislatura, amb fets i compromisos i no paraules tindrà el meu vot.