Davant la situació general del país que ens trobem, hem de fer una reflexió amb una mirada més àmplia i agosarada del nostre país per pensar en els efectes i solucions que hem de posar en pràctica. 

El resultat de la pandèmia serà catastròfic per tot Europa, que no ha sabut funcionar a la una, s’ha vist que cada país ha pres unilateralment les seves decisions moltes vegades en competència els uns amb els altres a l’hora de proveir per exemple material necessari. 

Europa tindrà un confinament llarg (previsió de sis mesos) i una recessió estimada d’almenys dos anys, si s’apliquen les mesures adequades. Andorra patirà la dependència dels nostres turistes, la font principal dels ingressos, amb una baixada de consum dels productes que més aporten a les arques de l’Estat, com són: la neu, la benzina, el tabac, i no menys important, l’hostaleria, la restauració i les botigues que depenen en gran part del turisme, així com la construcció i gestió d’habitatges. 

Aquesta crisi no serà curta. Abans de trobar una nova estabilitat, només podrà beneficiar els qui tinguin més capacitat de treballar en una sola direcció amb objectius clars i units. Hi haurà un abans i un després de com els països han de funcionar

Aquesta crisi no serà curta. Abans de trobar una nova estabilitat, només podrà beneficiar els qui tinguin més capacitat de treballar en una sola direcció amb objectius clars i units. Hi haurà un abans i un després de com els països han de funcionar, deixant obsolets els models clàssics instaurats després de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del sistema socialista, després del mur de Berlín. 

Andorra tindrà probablement una recessió del 50% i això provocarà el tancament de comerços i un  descens de nombre de treballadors autònoms, entre d’altres. Tot això juntament amb repercussions importants al sector bancari, que ja estava molt tocat amb la crisi de BPA. Els bancs estaven al límit de poder suportar certes grans empreses i negocis que tot just podien cobrir despeses però no retornar el principal dels crèdits. 

En conseqüència, el problema social esdevindrà greu. Per la qual cosa, un model basat en les tradicionals ajudes a empreses i crèdits per molt tous que siguin no seran suficients.  

L’ Estat hauria de suplir les deficiències del model econòmic en vigor, ja que és qui rep els diners de tots i que ha de gestionar amb un model transitori innovador i atrevit, sense comptar amb els agents econòmics actuals, uns i altres amb solucions imperfectes. 

Per tot l’anteriorment exposat i creient que puc aportar les meves capacitats i experiència en gestió de crisi en altres moments viscuts on el país s’ha vist en una situació crítica en major o menor mesura, salvant les distàncies. 

PROPOSO: 

Crear un fons comú on tothom, remarco, tothom, ha d’aportar la seva contribució i l’Estat ha de crear un òrgan transitori, és a dir puntual i circumstancial, per gestionar els fons de manera justa i equitativa. 

Tots els assalariats, pensionistes, funcionaris, empresari i autònoms han de contribuir. 

COM:
Adoptant les següents mesures: 

• Aportar un crèdit per part de Govern basat en una emissió de Bons Especials Covid19 (entre 150 i 200M). 
• Acudint al fons europeus o mundials, si escau.
• Aportació del fons de reserva certa quantitat per part de STA i  FEDA, ja que són Parapúbliques. 
• Aportar part de les retribucions: 5% per sobre el que cobra el salari mínim i incrementant fins a un 20% escalonadament. 
• Aportar entre el 5 i el 10% dels lloguers de pisos, locals i terrenys. 
• Aporta el 10% dels beneficis declarats per els contribuents els propers 4 anys a fi i efecte de cobrir les despeses i retorn dels crèdits.
• Aportar els possibles increments del lloguers durant el període transitori, ja que son el motiu d’encariment del cost de vida.
• Aportar el 10% o més en tota transacció immobiliària durant el període transitori per evitar especulacions.

GESTIONANT : 

Un equip transitori dels dits fons per assegurar a totes les persones que resideixen al país una renda mínima (salari mínim) i assistència en cas de problemàtica de salut i habitatge. 

L’Estat ha d’optimitzar la gestió de tota la despesa pública i evitar duplicitats, a més de rendibilitzar el funcionariat

L’ Estat ha de renunciar a les possibles despeses innecessàries immediates (FMI, entrada UE, etc....). L’Estat ha d’optimitzar la gestió de tota la despesa pública i evitar duplicitats, a més de rendibilitzar el funcionariat. Els bancs seran només un agent per executar pagaments, però no gestionar dit fons. L’Estat ha d’analitzar la fuga de negoci que representa el comerç transfronterer i rebaixar costos d’importació de productes de primera necessitat, estem enriquint alguna gran superfície i altres i la crisi ha de restablir el consum interior rebaixant impostos en dits productes. 

L’Estat ha de fomentar la creació d’un fons de reserva estratègic amb diners i productes per pal·liar les situacions d’urgència, magatzem estratègic per material clínic, etc... 

CONTROL : 

Crear l’equip transitori que ha de ser amb una representació màxima de 30% entre polítics i funcionaris. La resta,  un 30% amb voluntaris del país i 30% amb una auditora no implantada al país. Cal crear un telèfon i web específics per comunicar amb la població els possibles disfuncions. 

PROJECCIÓ DE FUTUR DEL PAIS : 

El període transitori ha de propulsar una nova Andorra sostenible i diferent, trencant els motlles actuals. Com ja hem dit anteriorment, la UE no funciona i no té capacitat d’aportar solucions de futur al nostre país salvat el carregar el nostre funcionament amb lleis complexes i inassolibles econòmicament sense una clara proposta per subsistir dignament. 

Proposo apropar-se al model anglès acabat el Brexit, trobar la via d’un model de societats i banca atractiu per la seva senzillesa, agilitat i avantatge econòmica

Proposo apropar-se al model anglès acabat el Brexit, trobar la via d’un model de societats i banca atractiu per la seva senzillesa, agilitat i avantatge econòmica, tot això amb la facilitat d’accés al país pensant que va de conjunt amb la creació d’un aeroport per avions de 40 passatgers i una línia de transport ràpid transfronterer. Ha de ser un projecte únic de país on tothom ha d’abocar el seu esforç i cooperació. 

Quedar-se en el model actual serà vegetar i poc mes. 

Article sorgit d'una carta enviada al cap de Govern, Xavier Espot, el 31 de març