El pressupost no és només una suma de xifres. És, sobretot, una declaració d’intencions. Diu qui governa, com governa i, sobretot, cap a on vol portar el país. I el pressupost presentat pel Govern de Demòcrates per Andorra és, malauradament, una radiografia fidel d’una manera de fer esgotada, curta de mires i profundament allunyada de l’Andorra real.

Comencem per la forma. La llei més important de l’any s’ha treballat en poc més de tres hores efectives de comissió. Dues sessions: una per llegir esmenes i una altra per rebutjar-les totes, sense diàleg ni voluntat de consens. Aquest no és només un problema procedimental; és una falta de respecte institucional cap al Consell General i, sobretot, cap a la ciutadania. Governar no és imposar, i pressupostar no és complir un tràmit.

Pel que fa al fons, ens trobem davant d’un pressupost d’“obrir i tancar barraca”. Expansiu, sí, però gens transformador. Un pressupost orientat a pagar despeses, no a planificar el futur. Sense una visió clara de país ni una estratègia que afronti amb valentia els grans reptes d’Andorra: l’accés a l’habitatge, la transició verda o la diversificació econòmica.

"Andorra és cada vegada més rica, però una part creixent de la seva ciutadania és cada vegada més pobra".

Les dades són contundents. De cada 100 euros del pressupost, 86 es destinen a funcionament ordinari i només 14 a inversió i amortització del deute. Aquesta estructura rígida i conservadora condemna el país a la inèrcia. I encara és més greu quan constatem que bona part d’aquesta despesa es dilueix en organismes duplicats, més burocràcia i menys eficiència.

Entre el 2019 i el 2026, el PIB creixerà un 42%, mentre que la despesa social ho farà un 101%. Andorra és cada vegada més rica, però una part creixent de la seva ciutadania és cada vegada més pobra. La riquesa no es distribueix adequadament, i aquest és el símptoma més clar de la fractura social provocada per les polítiques neoliberals del Govern.

Davant d’aquest model esgotat, des del Partit Socialdemòcrata defensem una alternativa clara: un pressupost al servei d’un estat del benestar real, amb mesures concretes en matèria d’habitatge, sanitat, educació, suport a les famílies, pensions, salaris i diversificació econòmica.

En definitiva, aquest és un pressupost de continuïtat, sense model i sense rumb. Un pressupost fet des de la comoditat d’una bombolla, allunyat dels problemes quotidians de la ciutadania. Andorra necessita un projecte de país amb ambició, justícia social i futur.