Nadal ja ha arribat un any més a totes les llars d’Andorra. Han arribat les llums, els arbres de Nadal, els pessebres, els calendaris d’advent, els anuncis de perfums a la televisió, els catàlegs de joguines i la carta als Reis Mags.

També les vacances, els desplaçaments i els dinars i sopars amb la família.

Un seguit d’esdeveniments que no totes les famílies viuen d’igual manera. La pobresa infantil no fa vacances, ni celebra Nadal.

Segons l’estudi d’ANDTROPIA ‘El cost de la criança a Andorra’, criar un infant avui té un cost mitjà de 802 euros mensuals, un 9% més que el 2023. Aquest increment supera la inflació general i evidencia el que els experts anomenen “inflació específica de la criança”: tot allò necessari per garantir el benestar d’un infant s’encareix més de pressa que els ingressos familiars.

“Nadal és un esdeveniment carregat d’emocions i símbols que se celebra a l’escola, a l’oficina, a casa, al centre esportiu, al carrer. No tenir recursos per celebrar-lo et fa sentir exclòs de tot allò que fan els altres”

Les dades mostren que les famílies amb menys recursos destinen més del 50% dels seus ingressos a cobrir les despeses bàsiques d’un sol fill. En el cas de famílies monoparentals amb salari mínim, aquest esforç arriba gairebé al 60%. Amb aquests percentatges, moltes famílies han de fer mans i mànigues per tenir una taula parada per Nadal i un arbre farcit de regals.

Habitatge, alimentació i conciliació concentren prop del 60% del cost total de la criança. Això deixa molt poc marge per a despeses puntuals com joguines, activitats de lleure o celebracions.

Nadal és molt més que una festa religiosa, és un ritual social compartit, que ens identifica amb una cultura i una societat determinada. És un esdeveniment carregat d’emocions i símbols que se celebra a l’escola, a l’oficina, a casa, al centre esportiu, al carrer. No tenir recursos per celebrar-lo et fa sentir exclòs de tot allò que fan els altres. Quan un infant o un adolescent no hi participa significa tornar a l’escola i no poder explicar que ha fet durant les vacances, que no ha pogut regalar ni ha estat regalat i, per tant, no pot compartir experiències comunes amb el seu grup d’amics.

La campanya solidària de recollida de joguines no és només un acte solidari perquè cada infant tingui una joguina, és un acte on es redistribueix la riquesa, on les diferències desapareixen i les realitats s’acosten, i on la vulnerabilitat familiar s’atenua.  

Aquest any, a la carta que escrigui als Reis d’Orient, donaré les gràcies a totes les persones, entitats i organitzacions que fan possible la campanya de recollida de joguines, gràcies a elles i ells, cap infant d’Andorra es quedarà sense joguina, i demanaré el compromís polític dels que governen, perquè totes les famílies puguin viure un Nadal digne.